Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 21 de març de 2011

Carreté - Balsareny més de mil anys - 2


Balsareny més de mil anys   (2/4)

            (En escena, en Pau Bròquil.
             Entren Home C: Guillem de Balsareny, i el solista que canta la seva part)

PAU BRÒQUIL                     Segle onzè.
                                               El fill d’en Guifre: Guillem de Balsareny,
                                               bisbe de Vic i a la Cort influent.

            (Llum centrada sobre el bisbe Guillem)

SOLISTA                               La mitra i el poder
(GUILLEM DE BALSARENY)        són dos complementaris.
                                               Germans! Avançarem
                                               la tasca d’evangeli:

                                               sembrar el terreny que és erm,
                                               bastir molins i cases,
                                               esglésies, monestirs,
                                               sagreres i vilatges.

                                               Com més serem, més forts
                                               serem, ells i nosaltres,
                                               arrels d’un vell comtat
                                               de branques mil·lenàries.

                                               En nom de Déu alcem
                                               conreus en terra plana,
                                               molins a vora els rius,
                                               castells a les muntanyes.
                                    
                                               Consolidem la pau
                                               amb el rampí i l’arada,
                                               i l’ordre que el cel vol
                                               amb crossa i amb campanes.

                                               Campanes, l’himne excels
                                               a Qui ordenà les coses,
                                               i crossa per qui ho nou
                                               i infern per qui ho bescanta.

                                               Arrels d’un vell comtat
                                               de branques mil·lenàries,
                                               senyors, bisbes i abats
                                               imposem creu i espasa.

            (Va entrant el poble. Continua la llum centrada en el bisbe Guillem.
             Pau Bròquil li parla des de la penombra)

PAU BRÒQUIL                     Bisbe Guillem, senyor de Balsareny:
                                               ¿cediu l’heretatge
                                               i aneu al convent?
                                               No està bé, no està bé,
                                               vendre la casa i anar a lloguer!

 HOME C                                He controlat
(GUILLEM DE BALSARENY)           molt poderoses regnes
                                               d’aquest comtat
                                               que el meu nebot governa,

                                               i dels afers
                                               de ma mare, l’Església,
                                               encarrilant
                                               tan crua violència,

                                               civilitzant
                                               l’orgull de la noblesa,
                                               pacificant
                                               aquesta gent feresta.

                                               Ara, a Ripoll,
                                               reclòs en ma vellesa,
                                               meditaré
                                               com n’és, la gent, de cega,

                                               que al mateix roc
                                               estòlida ensopega;
                                               fins on duu l’urc
                                               de l’odi i de l’enveja.

            (Plena llum)

HOME 1                                 Ens deixes sols
                                               sota amos nous:
                                               Miró i Bernat
                                               se’ns han rifat.

DONA 4                                 Si hi guanyem o hi perdem, no ho sabem:

POBLE 1-2-3-4-5-6               Però ens en sortirem:
                                               Reeixirem!

HOME 2                                 Futur, qui et sap?
                                               Vindran temps durs;
                                               per llei, l’abús.

DONA 5                                 Sang i suor,
                                               plany i dolor!

POBLE 1-2-3-4-5-6               Però ens en sortirem:
                                               Reeixirem!

HOME 3                                 Amics, veïns,
                                               obrim camins,
                                               bastim molins,
                                               llaurem endins!

DONA 6                                 Són anys de pau.
                                               El cel és blau:
                                               alcem-hi el rostre!
                                               Futur, ets nostre!

HOME 3                                 Llaurem, sembrem!

DONA 6                                 Ben cert que hi patirem!

POBLE 1-2-3-4-5-6               Però ens en sortirem:
                                               Reeixirem!

            (Se’n van. Canvi de llums)

PAU BRÒQUIL                     Com passen els anys!
                                               Som a finals del segle tretze
                                               i tot seguit passarem al catorze.
                                               Ramon I de Peguera compra a Mateu de Vilallonga
                                               la baronia de Balsareny.

            (Entren Home B, Ramon de Peguera, i Home D, Mateu de Vilallonga)
                                              
HOME B                                Mateu de Vilallonga,
(RAMON I DE PEGUERA)             senyor de Balsareny,
                                               veneu-me tots els títols
                                               que al terme aquest serveu.

                                               Com jo, sou de Manresa,
                                               aquí hi teniu l’arrel,
                                               prò a mi m’agradaria
                                               posar en aquell indret.

                                               La terra sembla bona,
                                               el sol hi daura els ceps,
                                               i el riu s’endormisqueja
                                               a l’ombra del castell.

HOME D                                Vaig rebre dels meus pares
(MATEU DE VILALLONGA)          la hisenda amb tot el feu
                                               dels masos de la Seuva
                                               i alous pertot arreu,

                                               molins i forns i cases,
                                               i terres de conreu;
                                               algunes me’n reservo,
                                               no us dono tots els drets.

                                               Però no hi tinc estatge:
                                               la torre no és ja en peu.
                                               La casa és ensorrada:
                                               poseu-hi vós el preu.

            (Encaixen les mans; Home D saluda i se’n va.
            Home B surt i torna de seguida, convertit ara en Ramon II)

PAU BRÒQUIL                     Segle catorze.
                                               Ramon II de Peguera,
                                               fill de Ramon de Peguera,
                                               senyor de Balsareny!

                                               ¿On vas amb tantes terres
                                               i cases de pagès,
                                               molins, censos i delmes
                                               i títols, feus i drets,

                                               si tens la casa en runes,
                                               inhòspit el castell,
                                               tot just una barraca
                                               guarnida d’esbarzers,

                                               i els peus d’una talaia
                                               que antany guaitava el cel?

HOME B                                Jo sé que hi ha un projecte
(RAMON II DE PEGUERA)            que es pasta entorn del rei:
                                               si un dia es congriava,
                                               ja t’ho diré.

            (Entra Home D, que ara és Mateu II de Vilallonga,
            i Home C, Guillem Catà, amb un gran pergamí)

HOME C                                Del rei un missatge
(GUILLEM CATÀ)                               us porto a tots dos:
                                               que ens feu via franca
                                               sense oposició.

                                               Lleials, deu-me ajuda:
                                               nostre amo i senyor
                                               En Pere us ho mana,
                                               el Cerimoniós.

HOME B                                De grat m’hi sotmeto:
(RAMON II DE PEGUERA)            l’ajuda us prometo,

HOME D                                Vassall sóc del rei:
(MATEU II DE VILALLONGA)          tot mot seu m’és llei.

HOME C                                Experts arquitectes
(GUILLEM CATÀ)                       hem fet grans projectes
                                               d’una obra cabdal
                                               que aquí no té igual:
                                               enmig de Manresa
                                               duré el Llobregat.

HOME B                                Ardida és l’empresa!
(RAMON II DE PEGUERA)

HOME D                                Jo en resto admirat!
(MATEU II DE VILALLONGA)

HOME C                                Farem la resclosa,
(GUILLEM CATÀ)                       si us plau nostre acord,
                                               prop d’un molí vostre,
                                               al torrent de Tord.
                                               Pels danys de fer l’obra,
                                               sis-cents sous rebreu.

PAU BRÒQUIL                     Bé està, per qui cobra.
                                               Qui el paga, aquest preu?

            (Van entrant el poble i la Coral)

HOME C                                La gent de Manresa,
(GUILLEM CATÀ)                       també els de pagès;
                                               tothom qui en el Bages
                                               viurà del comerç.
                                               Caldrà que es recaptin
                                               alguns tributs nous,
                                               que les obres pugen
                                               cent trenta mil sous.

PAU BRÒQUIL                     Ai, ai,
                                               que algú en pagarà
                                               l’esquella i els bous!

            (Llum centrada sobre la Coral)

CORAL                                  Per ponts i aqüeductes,
                                               per mines i recs,
                                               no hi ha a Catalunya un
                                               enginy més perfet.

                                               De dinou mil passen
                                               les canes que té:
                                               altíssima glòria
                                               d’En Pere Tercer!

                                               Creuant torrenteres,
                                               salvant desnivells
                                               que amb cura amidàvem
                                               al peu del castell,

                                               per dur aigua de vida:
                                               la síquia hem de fer
                                               a honor i memòria
                                               d’En Pere Tercer.

                                               Mai més plori el Bages,
                                               no es planyin mai més
                                               de fam i secada el
                                               pagès i el burgès!

                                               La síquia fa història,
                                               nosaltres també:
                                               a eterna memòria
                                               d’En Pere Tercer!

PAU BRÒQUIL                     Si a algú li cou,
                                               pot moure un gran renou:
                                               com de costum,
                                               acabarà veient la llum.

            (Plena llum. Entra Home A, com a Pere III; Homes B, C, D, la Coral i el poble
              continuen en escena)

  SOLISTA                               Altíssim rei En Pere,
(RAMON II DE PEGUERA)               senyor dels catalans:
                                               a sobre la resclosa
                                               que heu fet als manresans,

                                               hi tinc casa ensorrada,
                                               suara un baluard,
                                               avui trista memòria
                                               d’un gloriós passat.

                                               Deixeu que l’enderroqui,
                                               deixeu-m’hi fer un palau,
                                               castell en temps de guerra,
                                               casal pairal en pau.

                                               Deixeu-m’hi posar guàrdia,
                                               potser ronda i merlets,
                                               finestres coronelles,
                                               massisses les parets.

                                               Hereus del meu llinatge,
                                               dels somnis meus hereus,
                                               fidels en l’homenatge
                                               la síquia us guardarem.

                                               Ja exhorto la mainada,
                                               precaris i parcers,
                                               manents i rabassaires,
                                               remences i aloers,

                                               tothom qui s’ha fet casa
                                               devora aquest serrat,
                                               amb cor fidel s’atansi,
                                               peu ferm i noble esguard.

                                               Les pedres són antigues,
                                               prò el somni és jovençà:
                                               d’avui és l’esperança,
                                               la nostra fe és demà.

HOME A                                Endavant, en Ramon,
(PERE III)                                          Aixequeu nova casa,
                                               un castell poderós
                                               sobre el riu i la plana.

                                               Murat tot a l’entorn
                                               i amb un camí de ronda,
                                               i amb una espina al llom
                                               que al sol parteixi l’ombra.

                                               I al tombant de migjorn,
                                               al punt del toc de l’àngel,
                                               endreci el prec silent
                                               de la gent de la campa.

HOME B                                Lliure gent de la contrada,
(RAMON II DE PEGUERA)            ajudeu-me, bons vassalls,
                                               de l’Alou i Fucimanya,
                                               de les Cases de Navàs,
                                              
                                               del Colell i de Candàliga,
                                               de la Seuva i la Canal,
                                               de Ferrans i de Puigdorca,
                                               de la Rabeia i del Mas,

                                               del Gener i Santa Cecília,
                                               de Vilafruns i el Vilar,
                                               del Lledó de Sobre-roca,
                                               de Trascastell i el Solà.

                                               Fidels homes d’Argençola,
                                               bons amics de Serra-sanç!
                                               Lliure gent de la contrada,
                                               ajudeu-me, bons vassalls.

                                               M’autoritza el rei En Pere,
                                               per vetllar-li els seus domenys,
                                               que al capçal de la resclosa
                                               de la síquia que ha fet fer,

                                               erigeixi al meu llinatge
                                               planta noble d’un castell;
                                               fonaments de venerables
                                               pedres del repoblament,

                                               grans carreus de quatre segles,
                                               vells testimonis silents
                                               d’un passat que ens afaiçona,
                                               d’un futur que afaiçonem.

                                               Ajudeu-m’hi enhorabona,
                                               aixequem-ne les parets,
                                               fem graó a graó l’escala,
                                               les arcades del tinell,

                                               les finestres coronelles,
                                               la corona de merlets,
                                               la ronda i les espitlleres,
                                               les quatre barres del rei.

                                               Sant Iscle i Santa Victòria,
                                               l’església us redreçarem:
                                               si la volta perillava,
                                               apuntada us l’alçarem.

HOME D                                Ramon de Peguera,
(MATEU II DE VILALLONGA)          us hi ajudarem.
                                               Tots junts farem força.
                                              
POBLE 1-2-3-4-5-6               Ens ens sortirem!
                                               Reeixirem!

            (Se’n va tothom. Canvi de llums. Tornen a entrar Home A, ara com a rei Joan I,
             i Home B, ara Andreu de Peguera, amb Dona B, la reina Violant)

 HOME A                                Atès que ja el meu pare,
(JOAN I)                                         el rei Pere Tercer,
                                               al vostre, el de Peguera
                                               noble Ramon, en feu
                                  
                                               us concedí el domini
                                               del terme del castell
                                               que senyoreja els masos
                                               del lloc de Balsareny,

                                               el mer i mixt imperi
                                               i tot civil poder,
                                               llevat del que es reserva
                                               al rei, forca i coltell,

                                               damunt d’aquestes terres
                                               i els homes de Cornet,
                                               del Mujal i Argençola
                                               i Serra-sanç també,

                                               per tant, jo us ho confirmo,
                                               i us firmo un document;
                                               l’Infant, des de València,
                                               futur Joan Primer.

HOME B                                Veniu, veniu a casa,
(ANDREU DE PEGUERA)                rei En Joan Primer,
                                               de tota gentilesa
                                               amant, com jo també.
           
                                               Tasteu de ma collita
                                               dels ceps de Balsareny,
                                               que n’és de fi el xarel·lo,
                                               que és dolç el moscatell.

            (Música; dansa renaixentista. Llum sobre el rei i la reina)

HOME A                                Violant, reina i senyora,
(JOAN I)                                         si poguéssiu estar aquí,
                                               en aquesta casa airosa,
                                               dolç sojorn del meu camí!

                                               En Peguera em duu a cacera
                                               i uns grans àpats fa servir,
                                               i em regala amb l’exquisida
                                               benaurança d’un bon vi.

                                               Un vi roig d’una aspra terra,
                                               un vi dolç que van bullir
                                               fa vint anys, d’aromes fines
                                               d’espígol i romaní.

                                               És tan fort, tan de bon beure,
                                               d’un pessigolleig tan fi,
                                               que en grec fa renegar els bisbes
                                               i el rei fa cantar en llatí.

                                               Dolça reina, si poguéssiu
                                               ésser a Balsareny amb mi!
                                               Folgaríem i beuríem
                                               dia i nit, vespre i matí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.