Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 20 de març de 2011

Carreté - Balsareny més de mil anys - 3


Balsareny més de mil anys  (3/4)

SEGONA PART

            (Canvi de llums. L’escena, sola. Entra Pau Bròquil, preocupat.
             Al cap d’un moment, entra el poble, i Dones A i B, pageses.
        

PAU BRÒQUIL                      Segle quinzè.
                                               Guerra civil, revolta dels remences.
                                               Anys de misèria i de fam.

DONA 4                                 Mortaldat dels infants!

DONA 5                                 Mortaldat dels mitjans!

DONA 6                                 Mortaldat dels més grans!

HOME 1                                 Pesta!

HOME 2                                            Misèria!

HOME 3                                                                    I fam!

DONA A                                 La terra es despobla,
(UNA PAGESA)                           desert queda el camp!
                                               Misèria del poble:
                                               les urpes del noble
                                               t’escanyen de fam!

DONA 4                                 Mortaldat dels infants!

DONA 5                                 Mortaldat dels mitjans!

DONA 6                                 Mortaldat dels més grans!

HOME 1                                 Pesta!

HOME 2                                            Misèria!

HOME 3                                                                    I fam!

DONA A                                 Del noble és l’ofensa,
                                               prò el rei ens entén:
                                               la terra es defensa;
                                               la falç el remença
                                               ja esmola amatent.

DONA B                                 El rei vol la terra,
                                               la terra és contra ell.
                                               Misèria i desferra:
                                               civil és la guerra,
                                               s’hi apunta el castell!

DONA A                                 Per vils interessos
                                               forçats al servei,
                                               el noble als pagesos,
                                               per força sotmesos,
                                               fa alçar contra el rei!

HOME 1                                 Torna la guerra, torna la fam!

HOME 2                                 Les armes aferra, les eines del camp:
                                               malgrat que no ho voldries pas,
                                               contra el teu rei les alçaràs!

HOME 3                                 T’hi va la vida, si no ho fas!
                                               No te’n sortiràs!

            (Entra Home B, Pere Miquel de Peguera)

                   
PAU BRÒQUIL                      Pere Miquel de Peguera,
                                               senyor de Balsareny:
                                               en aquesta guerra,
                                               quin partit has pres?

HOME B                                El de la Terra,
(PERE MIQUEL DE PEGUERA)      el de la guerra:
                                               que la Generalitat
                                               a tot vent l’ha proclamat.
                                               Contra el rei que es vol vendre la terra,
                                               que es fia dels pagesos,
                                               que es fira amb els burgesos...
                                               No hi ha ordre, ni llei:
                                               lluitarem contra el rei!

DONES 4-5-6                        Mortaldat, mortaldat!

HOMES 1-2-3                        Guerra, misèria i fam!

 POBLE 1-2-3-4-5-6               Però ens en sortirem!
                                               Reeixirem!

             (L’Home B se’n va. El poble es retira al fons de l’escena, excepte la Dona A:    majordoma del rector de Vallfogona. Llum sobre ella)


DONA A                                 Enmig som d’un setge
(MAJORDONA)                                   que dura ja un mes.
                                               La fam ens devora, ens
                                               ofega la set.

                                               Una àliga passa
                                               sobre els resistents,
                                               i un peix que al bec duia
                                               li cau al castell.

                                               El baró en convida
                                               el cap dels rebels,
                                               que pensa: “Vatua,
                                               no hi ha res a fer,

                                               que els sobren queviures
                                               per passar l’hivern,
                                               si encara es permeten
                                               donar-me peix fresc!”

                                               Ja els generals crida,
                                               ja en tenen consell,
                                               i el setge n’aixequen
                                               i no han tornat més.

                                               Aquesta llegenda
                                               si és certa, no ho sé;
                                               com me l’han contada,
                                               us la dic també.

            (Plena llum. El poble s’avança, eufòric)


HOME 1                                 La pau! La pau!
                                               El rei ha guanyat!

HOME 2                                 Els precs dels pagesos
                                               seran —diu— atesos!
                                               La pau, ha guanyat!

HOME 3                                 Tants greuges i abusos
                                               tants mals i mals usos
                                               s’hauran acabat!

POBLE 1-2-3-4-5-6               Visca!

PAU BRÒQUIL (a part)         Voleu dir? Sona massa bonic!

            (Entra Home A, rei Ferran II. Llum sobre ell)

HOME A                                 Aquí a Guadalupe
(FERRAN II)                                  declaro abolits
                                               la força, els mals usos
                                               i els greuges antics.

                                               Pagueu ara amb censos
                                               els drets del senyor;
                                               torneu a la feina,
                                               que ve un temps millor.

            (Plena llum)

 HOME 1                                 Per fi de la terra
                                               veiem extirpats
                                               la força, els mals usos
                                               i els greuges passats.

HOME 2                                 Paguem ara amb censos
                                               els drets del senyor.

HOME 3                                 Salut i a la feina,
                                               que ve un temps millor!

            (Canvi de llum. Pau Bròquil; el poble; Dones A i B, pageses)


PAU BRÒQUIL                      Segle setzè:
                                               la casa de Peguera
                                               ara es diu d’Oliver.

DONA A                                 La terra és poc bladera,
                                                               sedeja de sequera
                                               i el solc és dur de fer.

DONA B                                 La sort no ens és baldera,
                                               i el poble es desespera
                                               pel llamp que ve i revé.

DONA A                                 La guerra no té espera:
                                               la dalla escombra l’era
                                               i els homes fa malbé.

HOME 1                                 Guerres i fams!

HOME 2                                 Però els tractes ja són més humans:
                                               mai més res no serà com abans!

 HOME 3                                 Ara vénen francesos, també castellans!
                                               Defensem la misèria amb les mans!

HOME 2                                 Però els tractes ja són més humans:
                                               mai més res no serà com abans!

HOME 1                                 Vindran guerres i fams:
                                               tornaran a cremar els camps!

POBLE 1-2-3-4-5-6               Però ens en sortirem!
                                               Reeixirem!

            (Canvi de llum. Tothom es queda quiet al seu lloc. Va entrant la Coral)

PAU BRÒQUIL                      Segle disset:
                                               Són barons els de Corbera.
                                               Temps de llàgrimes i pors:
                                               estem en plena guerra
                                               dels Segadors.

DONA A                                 Han vingut, han vingut,
                                               els uns pel nord,
                                               d’altres pel sud.

DONA B                                 Ens han portat la mort:
                                               els uns pel sud,
                                               d’altres pel nord.                                           

DONA A                                 I nosaltres al mig,
                                               galdós sandvitx:
                                               l’objecte del desig!

DONA B                                 Se’ns hi juguen la sort,
                                               els uns pel sud,
                                               d’altres pel nord.

DONA A                                 Hem perdut, hem perdut,
                                               un tros pel nord
                                               i un tot pel sud.

            (Llum centrada en la Coral)

CORAL                                  Quin designi ens vol fer esclaus?
                                               A quin ceptre ens encadena?
                                               Quin cervell endimoniat
                                               sembra mort i en cull misèria?

                                               Defensem la llibertat
                                               d’una pobra i vella terra:
                                               a les armes, catalans,
                                               que ens han declarat la guerra!

                                               Bon cop de falç,
                                               que el dret ens volen prendre,
                                               també la llibertat!

                                               Pels antics companys traïts,
                                               oblidats de qui ens somreia,
                                               qui suara ens deia amics
                                               ara ens ha girat l’esquena.

                                               Vells i joves, al combat,
                                               que se’ns juguen la franquesa:
                                               a les armes, catalans,
                                               que ens han declarat la guerra!

                                               Bon cop de falç,
                                               si així ens han de comprendre:
                                               salvem la llibertat!     

                                               Serem sols, prò hi serem tots,
                                               car ningú hi mancarà, a vèncer:
                                               que en la lluita ens hi va tot
                                               i la Pàtria no es pot perdre.

                                               Esmolem l’última falç,
                                               que és a vida o mort la sega:
                                               a les armes, catalans,
                                               que ens han declarat la guerra!

                                               Bon cop de falç,
                                               alcem-nos de la cendra:
                                               o mort o llibertat!       

            (Plena llum. Tothom es queda al seu lloc; també la Coral)

PAU BRÒQUIL                      A cada bugada,
                                               llençols que perdem!
                                               Qui fa a l’estiu guerra,
                                               què menja a l’hivern?

                                               L’anyada cremada:
                                               sols fam, collirem!
                                               A cada bugada,
                                               llençols que perdem!

POBLE 1-2-3-4-5-6                Però ens en sortirem!
                                               Reeixirem!

            (Canvi de llum. Tothom es queda al seu lloc; també la Coral)


              


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.