Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 11 de març de 2011

Carreté - Hibris-8

Hibris   [8/9]
















Tiépolo, Sacrifici d'Isaac

Viacrucis d’Isaac

Estintolat damunt l’ara
amb la destral sobre meu,
esperant l’àngel de Déu
tres quarts llargs estigué el pare.

Ningú no acudí a la cita,
i sí un tèrbol pensament:
«Degollem-lo a cop calent,
que la Història ho sol·licita!»

Per ma sort, algun bon astre
també el consell féu sentir:
«Consultem-ho amb el coixí,
i ajornem així el desastre.»

Prou prudent, el Patriarca
es gratà el clatell, perplex,
dient: «Ecs, ja prou de precs
per Qui a joc tan llord m’embarca!

De fel, ja he escurat ma tassa;
tornem i no diguem res
—o expliquem-ho a l’inrevés,
pel broc gros; si passa, passa!

Avui n’han fet un gra massa!»



Fanuel
                                               Gn 32, 21-33

—Si em bats, adversari
de llei de llimac,
te’n do, per notari,
perpetu alifac.

—Gosava poder-hi
i en rebo abonyec!
Rebec al misteri,
t’escupo al llampec.

—Bram d’ase a l’Empiri?
Afluixa el ric-ric!
Ajup ton deliri:
del món no ets melic.

—¿Que en tens cori-mori
o n’ixes pioc,
cruixit pel desori
de perdre el Gran Joc?

—Milhomes espuri,
luxat del maluc:
segelli’t l’auguri
que ets femta de cuc!



Sogretat de Laban

Dos segles de perdó!,
que és d’upa, l’enredada
al gendre fraudador
que em guarda xais i cabres.

L’he fet pencar a preu fet
molts anys per cap soldada,
i uns pencos d’agra llet
li he encolomat per paga.

Si Lia és un pendó,
Raquel n’és gatamaula,
i les esclaves no
menys garses i arracades.

Un glop del seu xarop
li brindo en esposalles;
mes flairo un altre cop
Jacob ratant-me l’ànima.

Perquè, d’un temps ençà
que vàrem signar un tracte,
viat el bestiar
tot neix, i ell se’l recapta.

Si el llis pactem per’ ell,
el folc cabrida i xaia
més llis que el meu clatell,
per ell ben tos de llana.

Ai filla, tant com jo
amb qui hi tens part, gitana!
Em prens el dot més bo
covant-lo en vil setmana?

Ara se’n van a ca n’
Edom el Roig a raure;
ja et planyo, germà gran
de nou cardat per l’altre!

Qui mai no ha filat prim
per fotre germà i pare,
deu coldre uns terafim
com ell garneus i lladres;

gitant-se al socarrim
si el goig defès migflaires,
lliurant el lliure al llimb,
i el just bandint del cim...
Enlaire, els trinxeraires!



Seny d’Aaron

Fem un vedell —o un garrí—
i beguem i folguem-hi a desdir,
descordats de preceptes més rígids:
que quan baixi el banyut amb el nou Estatut
no ens depari el destí trenta-vuit segles frígids.


Bloody sàbbat
                                               Nm 15, 22-32

Per collir llenya en dissabte
Jahvè em dicta l’escarment:
mort a tots els públics apta,
preu fet de mans i recapte,
botxins forçats al turment.
¿Demà un Fill de l’Home adapta
a l’home un Nou Testament?
Coco meu, tu, ¿qui et recapta,
coca en tal rapte innocent?



Plant de Datan
                                               Nm 16

També als meus fills fou promesa una terra!
Ja, per piular a l’infal·lible Aaron,
ara una terra voraç me’ls soquerra i soterra:
la bardissa d’Horeb ha complert, com hi ha món!


Terra promesa

Edomites, moabites,
enaquites, madianites,
filisteus i ferezeus,
heteus, hebeus, jebuseus,
siquemites i ammonites,
arameus i amalequites,
amorreus i cananeus,
no feu tracte amb els hebreus!

Amb nissaga d’Israel
no hi caséssiu les pubilles
ni hi fireu les mandonguilles,
que us hi espera sort cruel.

De Caín funesta deixa,
un tafur, lladre del néixer
tenen d’epònim model;
fills de Déu per santa Xeixa,
són a mort la mort mateixa,
i ens rapinyen manta feixa
que regala llet i mel.

No hi ha tribu que s’hi acosti a
disputar-hi els atributs.
De les trampes fan virtuts;
tenen jutges saberuts
i un Baal que es veu que és l’hòstia.


Vot de Jeftè
                                               Jt 11, 30-40

Jo vaig sortir al carrer
amb pandereta i danses
a honor del salvador
de l’ordre i de la pàtria
enfront dels amos vells
del tros, que el vindicaven.
Rebuig dels teus parents,
bastard proscrit suara,
per què esbatanes l’ull?
Per què, cendrós, t’esglaies?
Per’ mi és joia i orgull,
també per ma nissaga:
triada de Jahvè
per refermar el Seu pacte!
Gran festa en pararé
amb les amigues cares,
pels boscos dejunant,
organitzant fontades,
i al poble focs i ca-
ramelles i enramades!
Quan jo era de pocs anys,
m’asseies a la falda,
ullpresa d’escoltar
llegendes i rondalles,
dels Patriarques sants
la Tradició sagrada.
Sabia, doncs, de cor,
del pare Abram la faula
—almenys com l’han escrit
i ens pervingué a nosaltres—,
i crec en un sol Déu
que com pollet m’empara.

Pujada en só a l’altar:
Senyor, com és que calles?
Remuga el sacerdot,
es frissa la quitxalla,
fumeja el braserol
i es neguiteja el pare,
i em fiten, fits, mil ulls,
i veig la daga enlaire!
«Misericòrdia vull,
no sacrificis», clames
per veu de torsimanys
que arreu Ta veu proclamen:
i avui tombes el cap
i ens prens per la paraula,
i fas com qui no ens sent
i ens gires la mirada,
i em lliures al destí
i arronses les espatlles!


Xibolet
                                               Jt 12, 5-6

Ai, tribu d’Efraïm,
germans de llengua i raça!
Al jutge més sever,
que duu la sang marcada
de sa progènie al front,
per què plantàveu cara?
Batuts i dispersats,
de nit si algun n’enxampa,
fa dir-li: «En son jutjat,
vuitè o setzè, jutjava
Jeftè, d’heretges mall,
de patuesos maça,
terror de l’immigrat,
percaçador del xava.»
Els presos papissots,
l’accent si els delatava,
els duien al Jordà
i en massa els degollaven;
quaranta-dos mil morts
així ho testificaren,
per no saber alternar
com cal parla i estàndard.


Jaculatòria de Dèbora
                                               Jt 4-5

Beneïda, Jael, entre totes les dones:
una punta d’enllatar
i un martell prens, i desnones
l’enemic d’un cop de mà.

(De Sísara la mare sospira a la finestra:
—Per què triga a venir?
On paren els corsers que amb mà guiava destra,
com no en sentim l’unglot per bon camí?

La nora toca fusta de l’ídol d’un ancestre:
—Deu estar-se partint el botí
rapit en cruenta palestra:
un efebus per’ tu, una esclava per’ mi.)

Ave, verge d’Israel,
pel trepant hauràs el cel;
per tan brau bon cop de clau,
quaranta anys gaudim de pau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.