Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 30 d’abril de 2011

Goethe - Saps el país

Johann Wolfgang von Goethe (1749-1823)
Kennst du das land
(Balada de Mignon, a Wilhelm Meisters Lehrjahre, 1796)

Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn,
Im dunklen Laub die Gold-Orangen glühn,
Ein sanfter Wind vom blauen Himmel weht,
Die Myrte still und hoch der Lorbeer steht,
Kennst du es wohl?
Dahin! Dahin
Möcht ich mit dir, o mein Geliebter, ziehn.
 
Kennst du das Haus? Auf Säulen ruht sein Dach,
Es glänzt der Saal, es schimmert das Gemach,
Und Marmorbilder stehn und sehn mich an:
Was hat man dir, du armes Kind getan?
Kennst du es wohl?
Dahin! Dahin
Möcht ich mit dir, o mein Beschützer, ziehn!

Kennst du den Berg und seinen Wolkensteg?
Das Maultier sucht im Nebel seinen Weg:
In Höhlen wohnt der Drachen alte Brut;
Es stürzt der Fels und über ihn die Flut,
Kennst du ihn wohl?
Dahin! Dahin
Geht unser Weg! o Vater, laß uns ziehn!


Saps el país dels tarongers en flor?
(versió de Joan Maragall, 1891)

Saps el país dels tarongers en flor?
Entre el fullatge obscur brilla el fruit d’or.
Allí es fa el llorer altiu, la murtra suau,
gronxats pel dolç oreig sota el cel blau.
No saps on és?
                                    Allí…
Volguessis, mon amat, anar-hi amb mi.

Saps l’estada? En pilans s’alça el trespol,
cada cambra és bonica com un sol,
les estàtues de marbre em van mirant:
“Què t’han fet” –semblen dir-me- “pobre infant!”
No saps quina és?
                                    Allí…
Mon protector, volguessis anar amb mi.

Saps la serra! Pels cingles emboirats
hi cerquen via els matxos carregats,
en les esberles nien les serpents
i les roques s’estimben pels torrents.
No saps on és!
                                    Allí…
Oh mon pare! Voldria fer camí.


Saps tu la terra on la taronja llu?
(Versió de Jeroni Zanné, 1906)

¿Saps tu la terra on la taronja llu,
com fruita d’or, entre el fullatge bru?
Sota el blau cel bressa l’oreig frescal
la dolça murta i el llorer triomfal.
¿Saps on s’escau?
                                    Enllà! Enllà!
Amb mi volguessis, mon amat, anar!

¿Saps tu el palau? Són ferms els fonaments,
cambres i sales brillen resplendents.
L’esguard els marbres fiten tots en mi;
“Vols dir-me, pobre infant, què et fa patir?”
¿Saps on s’escau?
                                    Enllà! Enllà!
Mon bon amic, m’hi vols acompanyar?

¿Saps tu la serra de viaranys ocults?
Lassats, entre la boira, hi van els muls:
a dins les coves nia el drac afrós,
salten les roques pel torrent furiós.
¿Saps on s’escau?
                                    Enllà! Enllà!
Oh mon pare estimat, deixa-m’hi anar!

Saps la terra on floreix el llimoner?
(versió de Miquel Desclot, 1999)

¿Saps la terra on floreix el llimoner,
les taronges rutilen al verger,
el ventijol alena en el cel blau,
la murtra i el llorer es drecen en pau?
Digues, hi saps?
                                    Allí, allí,
oh estimat meu, volguessis anar amb mi!

Saps la casa? S’aixeca en ferms pilars,
sales i alcoves lluen al meu pas,
les estàtues de marbre em fan retret
com dient: “pobre infant, doncs què t’han fet?”
Digues, hi saps?
                                    Allí, allí,
oh padrí meu, volguessis anar amb mi!

Saps la serra i el seu camí alterós?
La mula enfila pel collet boirós,
a la balma reposa l’antic drac,
els rocs s’estimben pel torrent obac.
Digues, hi saps?
                                    Allí, allí,
oh pare meu, ens mena el bon camí!

Balada de Mignon
(Versió de Rafael Pombo, abans de 1913)

¿Conoces tú la tierra que al azahar perfuma
do en verde oscuro brillan naranjas de oro y miel,
donde no empaña el cielo caliginosa bruma
y entrelazados crecen el mirto y el laurel?
¿No la conoces? dime.
                            Es allí, es allí
                            donde anhelo ir contigo
                            a vivir junto a ti.

¿Conoces tú el palacio que un rey pomposo habita,
con pórtico y salones que alumbra tanta luz?
Y príncipes de mármol, que al verme: «¡Pobrecita!
diránme; ¿qué te has hecho? ¿de dónde vienes tú?»
                             Es allí, es allí
                             do quiero estar contigo
                             y vivir junto a ti.

¿Conoces tú aquel monte que une al abismo un puente,
que escalan las acémilas en lenta procesión,
donde retumba el trueno e hidrópico el torrente
se precipita altísimo con resonante son?
¿Conóceslo, oh maestro?
                              Por ahí, por ahí
                              anhelo irme contigo
                              a vivir junto a ti.



Connais-tu le pays?
(Versió francesa de Jules Barbier i Michel Carré per a l’òpera Mignon; música d’Ambroise Thomas, 1866)

Connais-tu le pays où fleurit l'oranger?
Le pays des fruits d'or et des roses vermeilles,
Où la brise est plus douce et l'oiseau plus léger,
Où dans toute saison butinent les abeilles,
Où rayonne et sourit, comme un bienfait de Dieu,
Un éternel printemps sous un ciel toujours bleu!
Hélas! Que ne puis-je te suivre
Vers ce rivage heureux d'où le sort m'exila!
C'est là! C'est là que je voudrais vivre,
Aimer, aimer et mourir!

Connais-tu la maison où l'on m'attend là-bas?
La salle aux lambris d'or, où des hommes de marbre
M'appellent dans la nuit en me tendant les bras?
Et la cour où l'on danse à l'ombre d'un grand arbre?
Et le lac transparent où glissent sur les eaux
Mille bateaux légers pareils à des oiseaux!
Hélas! Que ne puis-je te suivre
Vers ce pays lointain d'où le sort m'exila!
C'est là! C'est là que je voudrais vivre,
Aimer, aimer et mourir!












2 comentaris:

  1. Algú em podria dir la referència exacta de la versió de Jeroni Zanné? (vull dir, on va ser reproduït el 1906?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb molt de gust, Elena. La majoria de referències només diuen el títol i l'any (1906), però googlejant l'he localitzat fàcilment:

      ‘Els XVII sonets de Johann Wolfgang von Goethe, escrits en llenguatge germànich y ara traduhits al català per Geroni Zanné’.
      Barcelona: Fidel Giró Impremptayre, carrer de València, 311 -
      1906

      Si volguessis, veig que es pot comprar a Iberlibro.com per 24 euros.

      Cordialment,

      Ramon

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.