Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 6 de març de 2011

Carreté - El pecat de Job

 Ramon Carreté
 El pecat de Job (1992)
 Fragments per a un oratori

Personatges
JOB, patriarca     
SATANÀS, arcàngel  
URIEL, arcàngel    
DONA de Job
ELIFAZ, temanita   
BILDAD, suhita     
SOFAR, naamatita   
ELIÚ, buzita       
RÈIXEF, àngel de la pestilència   
ABADDON, àngel exterminador
Tres criats
COR d'ombres dels morts del Diluvi 
COR d'ombres dels fills de CORÈ, DATAN i ABIRON
COR de serafins i querubins
CORIFEU, querubí.

(L'acció, simultàniament a Jerusalem (segle IV a.C.) i a una avantsala de l'Empiri in illo tempore.)

                I

       COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Lloança, lloança per sempre a l'Etern!
Qui tot ho origina, Qui tot ho comprèn.
Qui és Alfa i Omega, Senyor Omnipotent,
Lloança pels segles dels segles, amén!

       CORIFEU

Tots els mortals en resten admirats,
tothom es meravella de la seva obra;
Perquè amb la fona fa gronxar el llampec
i fa estremir la terra amb el seu tro.

       COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Pels aires s'elevin els himnes, l'encens;
Els àngels i els homes i el Cosmos immens
exalcin la glòria del Rei resplendent,
i els sols n'anunciïn l'esclat immanent!

       CORIFEU

Perquè acompleix miracles sense nombre:
fa sorgir el núvol del mantell del mar
i el torna pluja i neu, i en fecunda la terra
i corona amb la boira les més altes muntanyes.

       COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Lloança, lloança, de l'orbe al fautor,
el Seny que sembrava en el Caos llavor,
la Causa primera, l'impuls creador!
Lloança pels segles al nostre Senyor!

      SATANÀS

No us van els aguts
Ni aneu prou a l'hora.
I el cant carrincló
de nou no en diu res.
Tothora enfilant
la vella sonsònia,
guanyeu la indulgència
del poder establert.

     URIEL

¿Vols dir que hi ha un cant
que més pugui plaure
al Pare eternal,
de l'èter orfebre?
¿Un cant més real?

     SATANÀS

Real? No hi ha res
d'autèntic en terra.
Suara hi he estat,
badant-hi l'orella,
i en pujo astorat,
de com tentineja.
L'Atzar... o bé el Dit,
la sort decideixen
del goig dels mortals
o el dol que els corseca.
Qui en plàcid verger
mirífic vegeta,
hosannes i exvots
en fila encadena.
D'aquests, n'hi ha ben pocs,
i encara és de creure,
pel viure opulent,
que els ve de naixença.
En canvi, qui rep
la urpada perversa
que ni sap d'on ve
ni com es presenta,
l'endura a disgust
i és niu de blasfèmia.
D'aquests, a milers
se'n troben, d'herència
nascuts al femer,
peixats de misèria,
cap sort expectant,
cap Cel a cap terra;
bon brou de cultiu
per l'odi i l'enveja
i el corc del recel
i el foc que els rosega,
pel goig aliè,
la pau que se'ls nega...
Pertot plana el Mal
i els homes s'hi avesen;
l'esquer del pecat
arreu els encercla.
S'hi posen a pler,
s'hi lliuren i ajeuen,
i en fan a Jahvè
mercè de l'ofrena.
Qui els combla de béns,
malfarts llagotegen,
mes, quan no els fa el pes,
l'Atzur vituperen.
Amb poc es complau,
qui es plau de les festes
del gos viciat,
sadoll de riqueses.
Cap fill de mortal
conec que, en llatzèria,
se'ns mostri agraït
pels mals que arrossega.
Canteu, doncs, eunucs
cofois de la cleda!
Vetlleu el crostó,
la paga dels llepes!

     URIEL

Com goses? Si et sentia
Qui tot ho preveu pur!
Dels homes i dels àngels
el prec i el cant són llum.
La llum que ens il·lumina
el cor i l'esperit,
el foc amb què s'abranden
de gratitud els pits!

    SATANÀS

Escolteu, companys,
escolans d'amén:
que els vostres romanços
no els firma la gent,
Saddai poc s'ho creia,
no n'era cient...

    URIEL

Blasfemes? Per ma fe,
company, no vas prou bé...
Qui tot ho controla,
qui ho discerneix tot,
¿pretens ensenyar-li
la lluna en un pot?

    SATANÀS

Entre encens i hosannes
heu perdut el fil.
Ja un dring de campanes
us fa el pap servil.
Saddai no m'escolta:
¿li'n sóc conseller,
encara? Caduca?
A fe que no ho sé.
Ja fa més d'un segle
que no es veu enlloc.
No mana? Ronseja a
la vora del foc?
¿Deixat, capcineja,
feixuc i senil,
i els càntics festeja
només del servil?
¿O fixa la norma
del premi al llagot,
i amb l'art s'aconforma
del vil borinot?
¿Ja tant se li'n dóna,
la sort dels seus fills?
¿O ignora llur drama,
no en copsa els perills?
¿Ets tu, amb els acòlits
del ritu xaró,
qui amb cants beatífics
d'abjecte sabó
li amaga la cara
més bruta del món,
la crua evidència
dels homes com són?

    URIEL

Jahvè és pura Puresa,
és Foc lliure de fum.
és l'Aire que es respira,
la Idea, el Fet, la Llum.
Errat! En va glateixes
per recobrar un favor
perdut al llarg de segles
de tebi desamor.
Som els Ungits del Cercle
triat dels més fidels,
qui, a confiança expressa
de Qui creà els estels,
servem la llei que ens dicta,
transcrita en taules d'or,
vetllant-ne lletra a lletra
l'essència del tresor.
La Llei! Sigui anatema
qui en mig desviï un peu;
qui es faci, setciències,
de tebiesa reu,
Saddai el malconfongui,
li'n cobri irat el preu;
oi Ell, suprema essència,
que tot ho sap i ho veu.

    SATANÀS

No sembla sinó veure i
sentir allò que us convé:
l'elogi del vell pròsper,
que bons motius en té.
Canonge amb sinecures
que ho acapara tot;
deu lloques que li ponen,
beates del cap cot;
o el massafart que prega
enmig de rot i rot:
ja es veu quina parròquia
el lloa amb àvid mot!

    URIEL

De tebis, ja és sabut,
no és bo de refiar-se'n.
A lloure giravolten,
penells al vent que bufa.
Però algun just hi haurà
de fe que mou muntanyes,
algú amb prou esperit
per no retre's, abjecte,
al primer contratemps.
A més, Saddai es plau
a premiar els que el temen,
i al just res no el nourà
si el cor manté fidel.
Per contra, el pecador,
l'impiu, ja cal que es calci,
que el llamp justicier
de ple el fulminarà.

    COR DE SERAFINS I QUERUBINS

Oh, Rei Suprem, oh Jutge sempre just!
Que tractes cadascú segons la seva conducta.
No distingeixes entre el poderós i l'humil:
l'impiu no trobarà recer on defugir-te la ira,
i el clam del net de cor t'és exaudit i atès.

    SATANÀS

Que es fàcil a l'impiu d'esquivar en vida el càstig!
I quan el just sofreix
trontolla la seva certesa,
peca de pensament o de paraula
i es fa mereixedor del dany
que havia ja rebut a l'avançada.
No hi ha ningú que es lliuri del pecat
quan un atzar el puny
i la fortuna li gira l'esquena:
Que n'és, d'efímera, la fe dels bons moments!
La gratitud de qui ha rebut prebendes
dura tot el que triga a arribar el primer estrall.

     URIEL

No pas per a tothom!
Vet ací un paradigma
de l'home net de cor,
que en pau viu amb els homes
i amb Déu. La fe el fa fort;
Jahvè suara em deia:
"Seguim-lo ben de prop,
que és roure amb bona teia
la fe del Pare Job".

     SATANÀS

Bo! Job, vaja arracada!
Galdós model retreus!
Mai no ha perdut una anyada;
no coneix mals, greus ni lleus;
sana ha pujat la fillada;
no es compten, els rèdits seus...
Però, bada!
Un mal de queixal, una maltempsada,
una renda li treus,
i tots aquells precs
devindran renecs
greus!

    URIEL

No dius sinó bajanades;
confons la fe i l'interès.
¿Ets tan mesquí, que imagines
que ningú no es mou per res?
Hi ha tebis i febles
a tots els racons;
però el just suporta
tralles i esperons,
que el Fat s'hi acarnissi,
que el punyin a fons...
i a Déu no demana
raons.

     SATANÀS

Permet-me dubtar-ho.
Si el cranc el pincés,
si l'urpa del monstre
l'urpava en excés...

    URIEL

Doncs bé, ¿què t'hi jugues,
què hi va que se'n surt?
M'afanyo a parlar-ne a
Saddai! Ras i curt:
Que sense mesura
li acari el Destí,
li afolli la hisenda,
l'acori a morir!
Veuràs com endura
tot mal, pacient;
veuràs com no abjura
del Dit prepotent.
Veuràs com dón' gràcies
pel bé que ha perdut,
veuràs com adora...

     SATANÀS

... la Llei de l'Embut?
Au, vinga, camàndules,
que no estic per jocs;
l'orfeó t'espera,
concert d'enderrocs.
Me'n vaig on no m'enfitin
els dolços caramells
dels àngels i dels homes
mesells!

     URIEL

No, no! Només faltaria!
¿Ara et retreus i plegaries veles?
Tal dit, tal fet:
parlaré amb el Senyor perquè sotmeti a prova
la fe del seu millor servent.
Tan sols, bocamoll, per fer-te callar.
Pas a pas: ara un xai,
ara un ramat, ara una casa,
un mal de ventre, un dolor insuportable si vols,
un fill o dos, o tots, tant se valdrà!
Posats a fer-ho, fem les coses ben fetes:
Jahvè mateix dirà
fins on caldrà arribar
per convènce't
de com pot ser ferma, àdhuc en la dissort,
la fe d'un just entre els justos.

     SATANÀS

Un just, tu mateix ho has dit,
entre els justos es troba al seu propi element.
Però si el puneixes perquè sí, ja no serà justícia:
això el revoltarà,
com revolta de fet tots els homes dissortats,
perquè tota dissort en el món és,
si t'ho vols mirar bé,
injusta,
cruel,
arbitrària;
i els homes s'hi rebel·len.
No, no, arcangèlic company,
mimat de Qui ens ignora:
no vull entrar al teu joc,
no accepto l'aposta.
Mai no he comprès del tot
per què es tolera el mal,
què hi fa, la misèria, a la Terra,
què hi fa, el rau-rau del dubte
al cor dels homes i dels àngels.
No goso plantejar-m'ho a fons:
em fa por tot allò que intueixo al darrera
d'aquestes preguntes.
Però acceptar aquesta juguesca
em faria responsable del dolor i la injustícia del món,
em faria solidari de Qui els promou o els permet,
i tremolo només de pensar-hi.
Jo també sóc mesell i conformista, en el fons!
Deixa tranquil Job en la seva felicitat,
tranquil·les les beates en la seva simplicitat,
tranquils els benaurats en la seva placidesa.
No capgiris el bé pel mal,
ans intercedeix pels miserables,
que assoleixin justícia a la Terra.

     URIEL

Satanàs, somies,
l'urc et puja al cap!
Humil penedeix-te,
no gratis tan alt.
M'escau, la juguesca,
la prova em complau;
sortirem de dubtes
veurem qui hi veu clar.
Si un home, un sol home,
sofreix tant d'estrall
com pugui sofrir-se
i accepta el seu fat,
humil sotmetent-se al
celeste dictat,
i encara en dón' gràcies
a qui és tot Bondat,
devot, i l'adora
i li alça un altar,
li fa sacrificis,
li ofrena el seu dany
i el lloa i n'exalça
la Pensa i la Mà,
aquesta a la terra
son premi n'haurà:
la pau dels pacífics,
el son dels infants;
i a l'alta Morada,
l'estança final,
l'eterna gaubança,
la joia dels sants.
Dels justos és prova
la rifa del mal;
feliç, qui l'hi toca:
mig Cel té guanyat!

     COR DE SERAFINS I QUERUBINS

Oh, Rei Suprem, oh Jutge sempre just!
Que tractes cadascú segons la seva conducta.
No distingeixes entre el poderós i l'humil:
l'impiu no trobarà recer on defugir-te la ira,
i el clam del net de cor t'és exaudit i atès.

       URIEL

Me'n vaig a organitzar la prova;
vet ací una innovació que dec a Satanàs,
el díscol criticaire,
el cínic destructiu!
Però m'ha suggerit una excel·lent idea:
D'aquí en sortiria una nova mesura,
una bona manera de saber amb qui es compta,
de fer palès a cadascú el fons del fons
del seu cor, que Jahvè ja escorcolla al més íntim,
i així al tebi fer entendre per on falla sa fe.
Job, seràs conill porquí:
l'honor t'escau, a l'Ull diví,
de servir-li novament
d'important experiment
per poder jutjar la gent
de l'Antic Testament!
Saddai aprovarà, n'estic segur, la idea:
no sé ni si cal que l'amoïni amb detalls.
Avui m'hauré guanyat la seva aquiescència,
el mèrit renovat del seu Amor!
Job és bo; li veig ferma la fe;
no ens farà pas quedar malament, oh Jahvè!

      COR DE SERAFINS I QUERUBINS

Jahvè, Jahvè!
De sobre la Terra, cap Llei, cap Per què,
cap força no escapa a la teva Mercè!
Els còsmics rellotges forjats del No-Re,
mamífers i insectes, res no és aliè
a l'obra suprema del Gest i el Voler.
D'etern homenatge, tot l'èter n'és ple!
Tan sols, del que alena, no té l'Home fre,
que és lliure d'ofendre't o dar-se't amb fe,
Jahvè!

    II

    JOB

T'enalteixo de tot cor, Jahvè:
que n'és, de gran, la teva glòria!
Oh, Tu, l'excels, que esguardes els humils
i bandeges del teu atri els orgullosos.
Em protegeixes sempre dels perills,
la teva destra detura el cop de l'enemic.
Tu has penetrat al meu cor
i en coneixes els íntims secrets.
Onsevulla que anés, et trobaria:
en la fosca tenebra com enllà de l'últim mar.
Tu has modelat el meu interior,
em dissenyaves ja al ventre de la mare.
Tot jo, sí, tot de mi t'era present,
quan el meu cos era una sement que tot just germinava.
Abans que el nadó obrís els ulls,
ja al teu llibre escrivies la fi dels meus dies.
Oh, ¿qui podria esbrinar els teus designis?
El teu voler és immens com una mar de sorra:
tota una vida estaria pensant-te
i encara, en acabar-me, em quedaries Tu.
Oh Senyor, si et dignaves exterminar l'injust
per allunyar de mi l'apòstata i l'innoble,
que et menyspreen i et pequen contra el Nom.
Fes que avorreixi sempre els que t'odien,
que em siguin enemics els que de Tu es desvien.
Senyor, Tu que escorcolles els secrets del meu cor,
allunya'm dels paranys de la idolatria,
guia'm per camins eterns.
Continua, oh Senyor, afavorint-me;
que pugui gaudir el teu amor tota la vida.
Acaba la teva obra, Jahvè.

     UN CRIAT

Mon amo, mentre els teus bous
llauraven i les someres
pasturaven al seu costat,
de sobte han vingut els sabeus,
atacant per sorpresa. S'han endut
el bestiar i han passat els esclaus
a fil d'espasa. Només jo
m'he salvat per poder-t'ho anunciar!

     UN ALTRE CRIAT

Mon amo, ha caigut foc del cel!
El llamp t'ha fulminat les ovelles
i ha matat els pastors. Només jo
m'he salvat per poder-t'ho anunciar!

    UN TERCER CRIAT

Mon amo, horror, horror!
Els teus set fills i les teves tres filles
estaven menjant i bevent
a casa del gran, quan de sobte
un huracà ha bufat del desert
i ha enderrocat la casa! Tots
els teus fills han mort, i els servents
i llurs fills. Ai de mi! Només jo 
m'he salvat per poder-t'ho anunciar!

    JOB

Vaig néixer nu del ventre de la meva mare,
i nu hi he de tornar.
Jahvè m'ho va donar tot,
Jahvè m'ho ha tornat a prendre;
beneït sigui el nom de Jahvè!!


     III

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Pels segles dels segles dels segles, encens:
Hosanna a l'artífex del Cosmos immens.

     SATANÀS

(No paren, aquests nens!
ja en tinc els nassos plens.)

    COR  DE QUERUBINS I SERAFINS

Pels segles dels segles i els segles, Amén!
Hosanna a l'altura, bon Jutge clement.

    SATANÀS

(S'hi escarrassen de valent,
i a fe de Déu que ho fan prou malament.)

    COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Pels segles dels segles dels segles, llaor!
Hosanna eviterna, evitern Creador.

    SATANÀS

(No és estrany que Ell dormi, no:
si jo i tot capcinejo, amb semblant bonior.)

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Pels segles dels segles dels segles, i més,
Hosanna i lloança: Saddai és Qui és.

    SATANÀS

(Acòlits llagoters,
de sucre i mel canteu psalms escarsers,
i us responen els ecos només:
on és, on és, on és, on és?)

       URIEL

Blasfemes a l'Empiri?
Que és foll, el teu deliri!
Detura el què i el com,
i acota't al Seu Nom.
Ja el veus, el pare Job:
Ben ferm suporta el cop.
La mel se li ha fet fel,
però ell esguarda el cel...

     SATANÀS

Galdós anhel,
refiar-se'n ni un pèl!
Quan el premi del just és un càstig,
el sistema és injust, i em fa fàstic.
El teu cinisme, és el que em fa rebel.
¿D'on surt el llamp que acora
a qui s'hi ajup, fidel,
i l'urpa hostil adora?
¿Se'n vana, el Dit cruel?
No és pas per' mi, aquest cel!

     URIEL

Tu el vas començar, el joc.
És més teu que no meu, l'enderroc:
de la teva soberga altivesa
va alçar-se aquell foc
que no ha pas abrusat la fermesa
del vell, i tampoc
no sembla haver abrandat la teva insensatesa:
i encara et sembla poc.

     SATANÀS

No he estat pas jo, en tan llorda juguesca,
sinó el foll que ha garlat imprudent.
No m'abellia pas, de fer la llesca
al gos que la mà llepa de qui li dón' turment.

     URIEL

Doncs encara no està:
fins ara no ha sofert sinó el dolor dels altres.
Un hom s'hi avesa, pla,
—tal dia, un any farà—,
a plànyer els seus absents, i és llest a consolar-se'n.
Sobre ell tinc plens poders,
sinó que el vull colpir sens llevar-li la vida:
i amb designi pervers
burxar-li el voraviu de la ferida;
ja veus si n'estic cert, de vèncer la partida.
Misèrrim vell, tot ell
de cap a peus, mesell,
s'abrusarà de plagues a la pell.
Si encara resisteix,
si em mostra aquella fe que mou muntanyes,
li tornaré aviat la salut i els diners.
Si no, si es penedeix
i blasma Déu d'injust al fons de ses entranyes,
així el castigaré per sempre més:
míser, sol i xacrat, malvivint a la cendra,
just càstig a l'impiu que el seu Senyor va ofendre
per disposar d'allò que era ben Seu.
Qui blasfemi de Déu
sigui per sempre exclòs de la Glòria i del temple:
Job, si afluixa en la fe,
no haurà estat digne exemple
per als fills de Jahvè.

     SATANÀS

Horror! Horror!
¿On és, el Paradís? ¿On és, l'Amor?
¿Què hi fa, que udoli un gos,
si un dolor insuportable l'ha tornat rabiós?
Un dolor que no entén,
que l'ha abatut com una canya el vent,
i encara vols que digui Amén!

     URIEL

En nom de Saddai.

     SATANÀS

Que calla.

     URIEL

                I atorga.

     SATANÀS

Fa temps que no es veu.

     URIEL

Hi ha Llei, hi ha una Norma.

     SATANÀS

Hi ha intèrprets.

     URIEL

                         Fidels.
Essència.

     SATANÀS

                I absència.

     URIEL

Fa temps va parlar
per veu dels profetes.
Sabem què cal fer,
mà ferma.

     SATANÀS

                  Rutina.

     URIEL

Fe cega, i amén;
cap cot, disciplina.

     SATANÀS

No vull el teu cant,
no vull el teu rostre.
No vull el teu nom,
no vull el teu sostre.

     URIEL

No vols el meu Déu?

     SATANÀS

El meu, vull; no el vostre.

     URIEL

¿Escups a la casa
pairal que t'acull?
Enfonsa't al pòsit
del teu foll orgull.
Damnat, via fora!
Ton urc serà etern!
Per tanta supèrbia,
és poc, un infern.

     SATANÀS

Desbrossats els camins,
com s'escampen, a lloure, pel món
legions de llagosts i escorpins!
Les comanda Abaddon,
l'Àngel de l'Abisme,
drac enaltit per tu i pel teu cinisme.

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Saddai, Saddai!
¿I no l'abatràs mai?
¿No esclatarà amb ta còlera l'espai?
Per què toleres tant d'insult?
Ni que sigui un arcàngel eminent,
el seu menyspreu mereix un escarment
etern i sense indult:
l'exili lluny de Tu i la Teva cort.
Abat l'ingrat, esclafa el bord!
Exaudeix-nos, no facis més el Sord!

     URIEL

No cal! Ell ja ha parlat!
El vostre cor, és Ell qui l'ha inspirat!
Angèliques cohorts,
dominacions, trons i potestats:
Fe cega i disciplina ens fan ser forts,
esclafem els damnats,
enderroquem-los a l'avern obac!
Legions, a l'atac!

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Via fora, l'immund!

     SATANÀS

Obriu pas a un reialme fecund!
El meu regne, jo el vull d'aquest món.
Ni mil llamps que em caiguessin damunt!
T'ho juro, Mut Absent, pel cau pregon,
freda espluga ominosa, des d'on
vetllaré pels mortals, sempre a punt,
de lluitar per tornar-los la Llum,
jo, Senyor de les Ombres, del Foc i del Fum.

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Saddai, avall!
Ix del teu núvol amb dalla i podall.
Fes anar arran el dall
i destria, sever, el gra i la palla.
Llença després el boll,
crema tot el rostoll!
Fes anar el veremall amb pols segur,
que aquest raïm ja és prou madur.
Després tira la grapa al cup,
trepitja-la, anorrea-la i escup!

     SATANÀS

No us contesta, tampoc:
¿Dorm, o és lluny, o no enlloc?
¿Us ignora, només,
o es fa l'orni, o no hi és, o no és?

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

¿Encara, al teu forat,
blasfemes, execrable escarabat?
Ai, pobra Humanitat,
si ha de sofrir l'esquitx del teu pecat!

     SATANÀS

La Humanitat és Job!
El dolor del bufó, ¿quin immortal fa riure?
¿Com podries, mortal, sobreviure,
contra el versàtil Cop?
Sigues lliure, ben lliure:
sempre em tindràs a prop.

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Ai, pobra Humanitat,
si ha de sofrir la teva llibertat!
Cada insensat afany
que els infondràs, cada subtil engany
serà un parany
on l'home es jugarà l'eternitat!

     URIEL

Toqueu les set trompetes: hem vençut.
L'Angel Rebel ha estat batut.

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Ha caigut. Ha caigut. Al·leluia!

     URIEL

Al llac de foc i sofre ha estat llançat.
Tindrem ja el camí sempre desbrossat.

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

El combat
de la Llum i el pecat,
l'hem guanyat, l'hem guanyat: al·leluia!

     URIEL

Despunta el nou dia,
Cantem el Senyor.
La terra és impia
i el cel és Amor. Al·leluia!

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Jahvè ho anuncia,
vinclem testa i llom.

     URIEL

Al foc, qui es desvia:
Per fi Som Qui Som!

     COR DE QUERUBINS I SERAFINS

Al·leluia, al·leluia, al·leluia!


     IV

    JOB

Congrio a dintre el pit
un monstre que em fa por:
el cranc d'un infinit
dolor.
Qui et plany, cor encongit?
Qui et nou amb tal furor?
Per què ara t'ha escollit
el Dit
petit
de la mà esquerra del Benefactor?
Ara mateix, tanta felicitat,
i adés, tot d'un plegat,
oh, venturós passat!,
qui sap en quin racó
t'han perbocat
a dolls de nàusea i d'amargor.
Però accepto, vinclat
humilment, aquest fat,
jo, malgrat
que no
puc treure'n l'entrellat...
I salmejo al dictat:
Vet ací l'esclau del Senyor.
Faci's en mi la Seva voluntat.

     DONA

Job, Job, si tan de prop
ens ha colpit el llamp,
¿per què endures el cop
tot mossegant-te el clam?
De net, no n'hi ha ni un pam,
en tan covard amén.
Contra els atzars del vent
la testa ajups, manyac,
apàtic i impotent,
donant-te sense atac.

     JOB

Vam rebre sempre el bé com un do celestial.
Doncs ara, ¿com  voldries rebutjar el mal?
El mal igual que el bé, és Jahvè que ens l'envia;
agenolla't amb mi i digues: "així sia."

     RÈIXEF

Sóc l'àngel de la pesta,
dels quatre genets, terç.
De pus, bubons i nafres
professo el llord comerç.
Frisances i llatzèries
per tu, vell sense hereus,
jaient damunt la cendra,
llebrós de cap a peus.
Aquí tens una teula:
arrenca-t'hi la carn.
escura-t'hi l'ossada,
glopeja-t'hi l'escarn.

     DONA

Nafra purulenta,
¿de glaç, tens el cor?
Blasfema i rebenta!
Renega ja, i mor!

     JOB

Maleeixo l'instant que vaig néixer:
tant de bo que hagués mort al bressol.
Gastament de matriu corsecada,
mai no hagués el nadó vist el sol.
¿Per quin pler, segar en flor tanta vida,
i deixar un fil d'alè a l'infeliç
que glateix per la mort sense haver-la,
ell, que un jorn va abastar el Paradís?

     ELIFAZ

Job, bon amic, que ens has estat exemple
de santedat a l'hora de la prova,
i amb mots de fe i de pau assuavies
els làbils esperits dels miserables,
tu, que amb braç ferm i càntics d'esperança
alçaves el vençut que ja es donava,
¿ara que et toca a tu l'àngel de l'ombra,
perds el seny i a deshora vacil·les?
Entoma ferm l'atzar, que novells gaudis
t'esperen, en guardó del teu coratge.
¿On s'és vist, l'innocent, que es condemni?
¿Quan ha estat, que el menys just l'extermini
la còlera del Déu de la Justícia?
¿Qui pot, amb ulls terrenys i veu humana,
copsar els sagrats designis de l'Altíssim?
Si ni sabem conèixer el tremp dels àngels,
i el més rebel ens sembla el més fidel!
Mesura, mesura, mesura! L'orgull,
gangrena implacable, corseca el teu seny.
Car no ve pas de Déu ni de la terra,
la follia que plana pel món:
és l'home, encegat, que l'engendra,
i invoca Rèixef amb sa mainada
perquè escampi la pesta i la fam,
i Abaddon, amb la mort i la guerra.
Però Saddai premia els afligits,
enlaira els que sofreixen,
castiga els sobergs i humilia els impius;
preserva els innocents de l'espasa cruenta,
protegeix el poble de les mans del tirà.
Feliç, Job, feliç tu, perquè Déu et castiga!
No menystinguis la seva lliçó.
D'ell vénen tots els mals, però després els cura,
d'ell són la ferida i el bàlsam d'amor.
Feliç tu, feliç, Job, persevera:
tingues fe, fes-te humil i et veuràs a recer
del flagell d'extermini de Rèixef,
l'holocaust infernal d'Abaddon.
Signaràs una nova Aliança
amb Saddai, per a tu i els teus fills.

     DONA

Els seus fills? Els meus fills? No en tenim!
No ens en queden! ¿I encara hem de retre
al botxí la lloança i el psalm?
Renega d'aquest cel que ens escup i ens trepitja,
o ens ignora amb menyspreu, o se'n burla, cruel!

     JOB

Al cor porto clavades les fletxes de Saddai,
i he escurat fins el pòsit del calze
amargant d'un verí que em rosega per dins
i no em deixa morir, destrossat i misèrrim,
i em fa viure sofrint, recordant i plorant.
Els terrors de Saddai, és en Job que s'encarnen:
tant de bo que exaudís el meu prec:
que m'esclafi el Seu peu, que el Seu llamp em fulmini.
Si a la fi sóc mortal, ¿per què ajorna el final?

     DONA

Perquè no sap qui ets, ni d'on ets, ni què et passa,
miserable formiga perduda al desert!
I si ho sap, Li està bé, i fins diria
que Li plau, ja que tant s'hi rabeja.

     JOB

Elifaz, has parlat endebades.
¿Per què vols censurar el meu lament?
¿No hi tinc dret, a sentir-me traït?
Cucs i crostes la carn em devoren,
del cap als peus sóc llaga, sang i pus.
Són menys que un buf, els dies de la vida,
i encara he d'implorar que me'ls escurcin.
Saddai, Saddai! ¿Per què m'has escollit,
l'ase dels cops sotmès a la Teva ira?
Si mai t'he ofès, ha estat sense voler:
¿per què no he merescut ni un sospir d'indulgència?
No en trontollarà, però, la meva fe:
encara enlairo els ulls i demano clemència.

     BILDAD

Job, Job, tu t'has begut l'enteniment:
com goses fer retrets a Saddai de l'Empiri?
Si els teus fills han caigut, és que havien pecat:
el llamp que els ha sombrats era un llamp de justícia.
I a tu, és el teu orgull, que t'ha perdut,
per no haver donat gràcies al cel
quan, amb dret i raó, se't va endur la fillada.
Si ara, en canvi, et mantens humil i dòcil,
salut, casa i riquesa et tornaran d'escreix.
Confia en el Senyor, que és just i sant,
i castiga els impius i els fidels regracia.

     DONA

La fe de l'insensat no és més que un fil,
la seva confiança, teranyina subtil;
la seva casa és un castell de sorra:
el foll vol repenjar-s'hi i se li ensorra.

     BILDAD

La fe tindrà el seu premi, tard o d'hora.
Saddai, en el seu cor, estima l'home recte.
Tornaràs a gaudir, tornaràs a exultar,
tornaran per a tu la gaubança i la joia,
i els que et són enemics seran reus
de l'altíssima còlera.

     DONA

Ah! I on és, l'enemic?
Qui ens ha estat, més que Saddai, inic?
Qui ens ha colpit amb més rigor,
qui ens ha escruixit amb més horror?
Qui no ens ha estalviat cap flagell?
Qui pot ser més cruel, més injust, sinó Ell?

     JOB

Mai l'home no podrà discutir res amb Déu,
mai no tindrà raó contra de Déu,
el Creador del món,
l'ordenador del cel i les estrelles,
l'aregador de Rahab i els caòtics titans primigenis.
Ni que tingués raó, no el podria increpar:
és tan amunt, que la veu dels humans no hi arriba.
Però Ell sí, que em coneix des dels núvols,
i m'assageta a pler —sense raó, proclamo.
Jo crec tenir raó, però els mots em condemnen,
quan demano perdó com si fos un culpable.
Com desitja la mort, l'innocent!
Tant el just com l'impiu, se'ls enduu el mateix vent.
Saddai no destria la palla del gra,
quan la dalla treballa per quines enllà:
si els justos l'imploren, encara se'n riu,
i el món abandona al capritx de l'impiu.
Allibera'm, Saddai, dels records i la febre!
Enderroca'm al fons de l'eterna tenebra!

     SOFAR

Job, míser Job, ¿com vols escorcollar
de Déu la voluntat inescrutable?
Tu, que als teus ulls et veus irreprotxable,
¿que no ho veus, que no hi lluques un pam Més Enllà?
Calla, agenolla't als peus de Jahvè,
nu, i aparia el teu cor i humilia't:
si de debò has estat just sempre, sia't
tan dura prova mesura de fe.

     DONA

Tots teniu béns, tots teniu fills!
Que costa poc, en la vostra opulència
parlar de fe! Mentre esquiva els perills,
l'home és fidel a l'Augusta Presència.
Però si mai se us capgira el destí
i de tant goig el Seu vent fa neteja,
si la dissort damunt vostre es rabeja,
ja escopireu tot el vostre verí.

     JOB

Xerrameques pertot, i tot és xerrameca.
¿Voleu defensar Déu amb un llenguatge injust,
serviu la Seva causa perbocant mentides?
Calleu, deixeu que parli només jo,
tinc dret a defensar-me davant l'altíssim Jutge,
que em mata i em fa viure i no em vol dir per què.
Fes-me saber quin és, el meu pecat;
digues com és de gran la meva falta.
¿Per què, Senyor, m'has pres per enemic,
si doncs m'esclafes, per què em gires la cara?
Just o culpable, tot mor quan Tu ho vols,
¿de què em serveix ser innocent, quan em mates?
L'Home és mortal i es efímer; quan neix,
neix amb la Mort dintre seu que s'amaga.
Té els anys i els dies comptats, i ets Tu sol
que li allargues el ble o li escapces la flama.
¿Com i per què t'hi aferrisses, sever,
si és menys que un cuc el que ofèn Ta grandesa?
¿Per què t'hi entestes, tan dur en el rigor,
si és menys que un poll que s'esclafa i s'oblida?
Així per Tu es desespera el mortal:
l'home sofreix, i es rendeix, i l'ignores,
i agonitzant se li ensorra el castell,
i encara Et vol per consol, i T'implora,
i l'Absència és tota ulls, i el Silenci l'eixorda,
i l'ofega l'Oblit! Que em respongui Saddai!
Jo, innocent, m'hi refermo; jo, el sofrent, sóc aquí;
que presenti arguments, El que pledeja amb mi!

     COR DELS FILLS DE CORÈ, DATAN I ABIROM

Job, Job, no ets pas sol!
¿Què et sembla que sentíem, quan les tribus
d'Israel se'ns apartaven de les tendes
com si fóssim llebrosos, mentre els pares
oferien l'encens, i Moisès pregava,
i amb l'ai al cor les mares estrenyien
la tremolor innocent dels nostres cossos?
Ens arrapàvem plorant a les faldilles,
sense entendre per què s'esbadava la terra,
per què el foc i l'escarn de Jahvè ens consumia,
mentre quèiem i quèiem en un abisme immens
de flames, sense fons, i Moisès, encara,
lloava el seu Senyor, satisfet del seu fet?
Fa segles que cremem al ventre de la terra,
i mai no ho hem comprès; i tu, ¿vols, en dos dies,
capir-ho? El Món, la Llei, el Cosmos, l'Ordre,
el Cel... T'enduus el dubte a la Sheol,
i enlloc no hi ha resposta a la Pregunta.

     COR DELS MORTS DEL DILUVI

Job, Job, de què t'exclames, per deu fills?
Compta els fills que vam perdre, en un sol dia,
quan les rescloses del cel varen obrir-se
i es van rompre les deus del gran abisme.
Tota la carn que es mou sobre la terra
va caure exterminada; i tot alè
de vida es va extingir. Només Noè cantava
lloances a Jahvè, i quan fou eixut
el món, va signar amb Déu una Aliança,
i un Arc multicolor signava el cel,
i en terra ho rubricava el testimoni
silent de milers de cadàvers.
Tots teníem als ulls el teu mateix Per què,
i era el mateix Silenci, que ens negava.

     JOB

Jahvè em fa un tort!
Demano auxili i no en rebo justícia.
Sóc ben a punt de perdre el nord;
però encara vull creure
que a la fi El podré veure,
que dreçarà per a mi el Seu senyal,
que em voldrà compadir,
ni que sigui un sol mot, al final.
Jo dient "no", Ell dient "sí".

     ELIÚ

Job, pecador, ¿com goses
dir-te pur, vell blasfem,
i titllar d'injustícia
la mà del Just Suprem?

¿Com dius que Déu no parla,
que s'amaga als mortals?
Ell t'és la Veu de dintre,
i et prova en els teus mals.

Però Job és perfecte,
només ell té raó,
en ell Déu s'equivoca,
no és just el seu dolor!

Hipòcrita, ¿i t'exclames?
Saddai no torça el dret;
sols el malvat castiga,
premia el de cor net.

Ni al pòtol ni al monarca
estalvia la sort:
només té una mortalla,
la dalla de la mort.

Pena infinita expies
de culpes que no dius,
i amb pèrfida malícia
perboques mots impius.

Oh, Job, dóna-Li gràcies
pel cranc que et rou la sang,
l'estrall que et purifica,
el fang que et nou de franc.

     JOB

Ho provo i ho desitjo;
anhelo el Seu amor.
Però em gira l'esquena
i als meus gemecs fa el sord.
No penso en les riqueses,
ni em planyo del meu cos:
sols els meus fills enyoro,
i el feix m'és massa gros.

     ELIÚ

Cessa els teus planys,
no has resistit fins a l'última sang.
Mira entorn com sofreixen els altres,
és ben lleu, el teu mal.
L'habitud de sofrir et farà immune,
accepta agraït el voler de Saddai.
Ell no deixarà sense recompensa
la fidelitat;
tu, calla i pren la sofrença
humil i resignat.

     JOB

Però, per què?
Si almenys m'ho fes saber!

     ELIÚ

¿I esperes que t'escolti,
si t'Hi exclames a crits?
Saddai sosté el dret dels més febles
i escolta el prec humil dels afligits,
allibera el míser de la misèria,
i amb l'estretor fa obrir els ulls als més cecs.
Però a tu, Job, t'ha perdut l'abundància,
t'ha enganyat la riquesa i l'escreix
tota una vida de pau i alegria,
i ara has rebut el flagell de l'impiu.
Déu és savi i sublim, és Amor i Justícia,
¿com goses dir-li injust, per un destret?
Mentre et grates les llagues sangonoses,
pensa en Déu, lloa Déu, prega Déu!

     JOB

Jove Eliú Ben Baraquel, buzita:
com més El lloava, més m'ho dava tot!
Tota la meva joia la Hi devia, tota,
m'ho ha llevat i era d'Ell. Jo, ni un mot!
Però el just pena i dol sense treva
i l'impiu viu i riu despectiu.
A la fi, tanta mort em solleva,
i el gran Dubte al meu cor ja ha fet niu.
Però m'aferro encara a un clau roent:
si podia saber-Li el per què del voler...
si en rebies la llum, ja podries, morent,
confortat en la fe, lliurar l'últim alè!

     SATANÀS

Rebutja aquesta fe
del nàufrag que s'arrapa
a un tronc inútilment
i a negra sort no escapa.
Jo hi faig el meu paper
temptant, sempre temptant-te:
la creu del carboner,
tan dura, ¿no t'espanta?
Tan cega, doncs, ¿pot ser
la seva fe tan santa?

     JOB

No ho sé, no ho sé.
Saddai, respon-me, ajuda'm!

     SATANÀS

Silenci. Res a fer.

     JOB

Ell sap per què em tortura.
Saddai, respon, respon!
No em neguis l'esperança:
desposseït de tot,
només Tu em vals per bàlsam.

     SATANÀS

Silenci. Res de res.
I enllà de l'estelada,
¿no hi veus l'Ull sorneguer?
¿No hi sents la gran Rialla?

     JOB

Adreça'm, Sant dels Sants,
tan sols una Paraula
de Vida, i puc salvar
la sort de la meva ànima!
Respon-me! En negra nit
t'imploro un signe d'alba.

     SATANÀS

Silenci.

     JOB

             I jo, esperant
agònic, el miracle.
M'he ofert en holocaust,
tan miserable oblata!,
nafres d'un cos nafrat
per temple i tabernacle.
Saddai, parla'm, Saddai,
oh, parla'm, Saddai, parla'm!

     SATANÀS

Adéu, adéu, mesell,
no em vals, tu, per salvar-te;
cofoi al teu castell
jugant sempre una carta
marcada pel Tafur
que amb mel va ensarronar-te,
i del seu rusc impur
amb fàstic te n'aparta.

     JOB

Tan sols un mot,
que m'hi va tot,
oh Jutge etern!

     SATANÀS

I encara, cec tossut, no ho vols comprendre?
Jo me'n torno a l'infern.

     JOB

Jo tinc el meu infern aquí a la cendra.

     SATANÀS

La Humanitat l'hi té també;
no és pas Job, el primer.

     JOB

Job, pecador, em confesso a Déu totpoderós
que em sento reu d'una mancança greu:
he estat superbiós,
he pecat de l'orgull de saber-me
segur de mi mateix, refiat del meu Déu.
D'acceptar que em faria més Seu
en colpir-me, i que en roca tan ferma
lliscaria el dolor sobre meu;
i ara em xopa, jo inerme,
com amara la pluja la terra més erma.
He pecat d'estimar el meu orgull
més que els fills que de cor estimava,
i els servents, fulminats per l'antull
de Qui els va condemnar sense ni un trist cop d'Ull.

      URIEL

Alerta, Job!
No m'esguerris el joc,
ara que som a frec de cau i llímpia;
aguanta un pensament,
i rebràs amb escreix la recompensa.
Perquè has sofert amb fe
i amb humil paciència.
No et donis, no cedeixis:
el dolor et farà fort,
la força et farà sant.
Ets un home de sort.

      JOB

He pecat d'haver escrutat l'inescrutable,
d'haver volgut copsar els atzars del cel,
i haver-ne entès només que el Fat inexorable
no era més que un caprici arbitrari i cruel.
D'haver esperat justícia per cap preu,
i no haver, en el Silenci, vist res més que menyspreu.
Culpa meva, culpa meva, culpa màxima meva!
D'aquest joc, me n'he cansat:
Al diable, tot plegat!

     URIEL

A bon sant t'encomanes, dissortat!
¿Tu et creies estalvi, si el món tot pateix?
Ara no pequis, calla, resisteix.
Ja has passat bé el pitjor:
Saddai et depara un magnífic guardó.

     JOB

Ja prou, d'aquest color.
Deixa'm marfondre en el meu gran dolor.
No vull res, no vull res,
no vull res més enllà,
si allò que aquí m'heu pres
no m'ho has de retornar.

     URIEL

Em fas malbé l'informe.
¿Amb el premi que et diré, no hi estaràs conforme?
Seràs model per la gent del futur:
ningú com tu, de magnànim i pur.
Recobraràs l'amor dels teus parents:
vindran tots a abraçar-te i et faran rics presents,
anells d'or per al nas i monedes d'argent.
Oh, Job, el pacient!
Ja Saddai ve a donar-te la mà.
Tornaràs a tenir bestiar
més que mai: catorze mil ovelles,
de bous, mil parelles,
mil someres i sis mil camells.
Tindràs deu fills més, sans i bells,
set nois i tres noies, de nom
Tortoreta, Alcofoll, Cinamom.
I, estalvi de cap plaga,
viuràs cent quaranta anys amb la teva nissaga.

     JOB

¿Seran, doncs, els meus fills,
els mateixos d'abans?

     URIEL

No. Seran deu també,
pujaran ferms i sans.

     JOB

No.
No.
No.
No és el mateix, no és pas igual.
No seran els meus fills,
no es guareix el meu mal.

On sou, tots deu, on sou?
¿Jugueu a cuit, i para el pare?
No us he abraçat encara un pensament,
no us he contat encara prou rondalles.
¿Quan torneu, juganers,
a estirar-me la barba?
¿Quan us porto al bressol,
quan us bresso a la falda?
No heu crescut, no heu crescut,
no us heu fet grans encara.
No ha estat més que un malson,
i en desperto...
                           Debades:
deu mirades, deu noms,
deu petons a deu galtes,
deu somriures glaçats
sense fe ni esperança.
L'únic vostre pecat,
ser innocents en la joia,
ser els feliços rebrots
d'una soca cofoia.
I us m'han pres, i us m'han pres:
si no us tinc a vosaltres, m'he quedat sense res...

Oh, Elifaz, i Bildad, i Sofar, i Eliú,
i l'arcàngel de l'Ombra, i Uriel, també tu:
precipiteu-me al cau dels obacs averanys,
escopiu-me a l'oblit, estranys companys!
No vull tants anys, no vull més anys!
No més anys de tortura i follia,
recordant i plorant els meus fills.
Els meus fills,
els meus fills,
el vaitot d'una absurda juguesca.
Ja he proclamat el meu pecat;
castiga'm, àngel, doncs, i s'ha acabat.
De cap a la Sheol,
i oblidi Job la Terra, com Déu l'ha deixat sol.

     URIEL

Estúpid! Tant sofrir
per rendir-se a deshora?
Roman, doncs, sempre així,
llaga ardent dintre i fora.
Jo seré el teu botxí;
tu, dels impius riota.
De Rèixef el verí,
d'Abaddon la ganyota,
endura, abrusant-te en l'eterna foscor,
perquè has pres en va el nom del Senyor.
Per a model dels homes, Saddai et va escollir:
al més fort, més li pots exigir,
per tal que sigui exemple dels que hauran de venir;
i no has aconseguit estar a l'alçada
de tan egrègia Voluntat Sagrada.
Saddai t'oblidarà,
el teu nom es perdrà
barrejat amb la cendra i la pols:
un mortal dissortat entre molts,
no mereix l'atenció ni un instant
de Qui el Cosmos regula estimant.

     SATANÀS

Ja es regula tot sol, l'universal rellotge.
Detureu, insensats, el col·lotge.
Sigues, àngel, magnànim també,
deixa estar la venjança ferotge:
ets tu sol qui ho vol fer:
Saddai mai no intervé.

     URIEL

El guió Li imposava silenci.
Si Ell tan sols bellugava el dit xic,
l'ànim de Job haguera trobat força
externa als seus sentits.
Calia comprovar fins on la corda
es podia estrebar sense rompre's,
escatir on li arribava la fe,
en el seu lliure albir verge i nua.

     SATANÀS

Plany-me'l, doncs, que no ha aguantat pas poc;
qualsevulla mortal, al seu lloc,
¿no s'hauria enfonsat al primer cop de roc?
Detura ja l'horrible joc,
refés-li tant com puguis l'enderroc.
I no juguis més amb foc,
que has perdut un fidel com no n'hi ha un altre enlloc.

     URIEL

¿I oblidar que ha estat tebi i dubtós?

     SATANÀS

Sigui el cel per un cop generós.
Altrament, no hi escau la moraleta
que sempre el just serà recompensat.
¿Què hi fa, si això no sol ser veritat?
I la Vida Exemplar en resta així completa.

     URIEL

Sigui, doncs, però accepta que consti
als annals celestials
que ets culpable tu sol de la juguesca,
tu sol, davant Saddai;
i que el pobre infeliç no ha perdut la mesura,
que de tota la prova ha reeixit:
que sigui per a molts la seva vida exemple,
i els pobles no coneguin la feblesa de Job.

     SATANÀS

Fet, fet, tant se me'n don,
no ve d'aquí.
Ja el mal campa pel món,
i Rèixef i Abaddon
sembren mals a desdir,
sense fre ni justícia ni fi.
A l'atzar, sense mida,
exterminen la pau, contaminen la vida.
Horroritzats, els mortals, miserables,
alcen els ulls envers un cel gris plom,
clos i barrat, que no els torna respostes,
i el cor se'ls dessagna esperant un senyal.
Adéu, Job, passa-ho bé,
l'amo d'una enorme hisenda tornaràs a ser,
i mai més el teu cos no tornarà a patir,
i tindràs fills i néts a balquena,
i en rebràs alegries sens fi,
i a poc a poc oblidaràs la pena
i et lliuraràs al teu botxí;
i encara el tornaràs a beneir.

     JOB

Tant se val,
m'és igual.
Pobre o ric,
just o inic,
morirà tot mortal:
ningú no es pot salvar d'aquest final.
Tant me fa si després ens depara Jahvè
la Glòria o la Gehenna, la Vida o el No-re.

     URIEL

Que s'esborri de l'acta, l'últim renec obscè.
Que passi a l'Escriptura Job salvat en sa fe.

     COR DE SERAFINS I QUERUBINS

¿On eres tu, quan Jahvè creava la terra,
quan donava les lleis al matí
i assignava el seu lloc a l'aurora?
Hosanna, al·leluia.

      JOB

Els meus fills, els meus fills.

     COR DE SERAFINS I QUERUBINS

¿Tens idea de com és d'immensa, la Terra?
¿Has davallat fins les deus de la mar
o has caminat pel fons dels oceans?
Hosanna, al·leluia.

     JOB

Els meus fills, els meus fills.

     COR DE SERAFINS I QUERUBINS

¿Has conegut les portes de la Mort,
t'ha fet esgarrifar el porter de l'Ombra?
¿Pots vèncer Behemot, domtar Leviatan?
Hosanna, al·leluia.

     JOB

Els meus fills, els meus fills.

     COR DE SERAFINS I QUERUBINS

¿Vols disputar amb Saddai, cuc miserable,
vols plantar cara a Déu Totpoderós?
Debades tant d'orgull, tanta follia!
Hosanna, al·leluia.

     JOB

Els meus fills, els meus fills.

     COR DE SERAFINS I QUERUBINS

Jahvè és per als homes refugi i castell,
en l'hora adversa hi trobes sempre auxili.
Déu just, qui en Tu s'empara Te'n gaudirà la Faç,
Hosanna, al·leluia, al·leluia.

     JOB

Els meus fills, els meus fills, els meus fills.

     COR DE SERAFINS I QUERUBINS

Al·leluia!


El pecat de Job va ser publicat en el volum VI Concurs Literari 1991, 5è Intercaixes Catalanes, Associació de Personal de la Caixa d’Estalvis de Manresa, Gràfiques Perramon, Manresa, 1992, pàg. 39-91, com a obra guanyadora del premi de poesia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.