Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 1 de maig de 2011

Dante - Tanto gentile

Dante Alighieri (1265-1321)
Tanto gentile  (Vita Nuova, XXVI)

Tanto gentile e tanto honesta pare
La donna mia quand’ella altrui saluta,
Ch’ogne lingua deven tremando muta,
E li occhi no l’ardiscon di guardare.
Ella si va, sentendosi laudare,
Benignamente d’umiltà vestuta;
E par che sia una cosa venuta
Da cielo in terra a miracol mostrare.
Mostrasi sì piacente a chi la mira,
Che dà per li occhi una dolcezza al core,
Che ’ntender no la può chi no la prova;
E par che de la sua labbia si mova
Un spirito soave pien d’amore,
Che va dicendo a l’anima: Sospira.

Tan gentil

Tan gentil, tan honesta deu semblar
la meva dama quan a algú saluda,
que, tremolant, la llengua els devé muda
i els seus ulls ja ni gosen esguardar.
Ella se’n va, sentint-se així lloar,
benignament, d’humilitat vençuda,
que una joia del cel sembla vinguda
al món per un miracle tal mostrar.
Tan plaent esdevé per qui la mira
que pels ulls dóna tal dolcesa al cor
que hom no la pot capir si no l’aprèn;
i es veu que dels seus llavis se’n desprèn
un esperit suau i ple d’amor
que va dient-li a l’ànima: sospira.

Tan gentil

Tan gentil y tan honesta parece
mi señora, cuando a otros saluda,
que toda lengua temblando queda muda,
y los ojos no se atreven a mirarla.
Ella se va, oyéndose alabada,
benignamente de humildad vestida;
y parece criatura venida
del cielo a la tierra a prodigios mostrar.
Se muestra tan bella a quien la mira,
que por los ojos al corazón da tal dulzura,
que no puede entender quien no la prueba.
Y parece de sus labios moverse
un espíritu suave, de amor pleno,
que al alma va diciéndole: Suspira.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.