Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 20 de maig de 2011

Donne - The message

John Donne (1572-1631)
The message

Send home my long stray'd eyes to me,
which, O ! too long have dwelt on thee;
yet since there they have learn'd such ill,
      such forced fashions,
      and false passions,
            that they be
            made by thee
fit for no good sight, keep them still.

Send home my harmless heart again,
which no unworthy thought could stain;
which if it be taught by thine
      to make jestings
      of protestings,
            and break both
            word and oath,
keep it, for then 'tis none of mine.

Yet send me back my heart and eyes,
that I may know, and see thy lies,
and may laugh and joy, when thou
      art in anguish
      and dost languish
            for some one
            that will none,
or prove as false as thou art now.

El missatge

Torna’m els ulls, tan desgastats
de tant de temps que fa que et miren :
Mes si de tu han après tants mals,
      gestos banals,
      passions fatals;
            si tu els vas fer
            cecs per al bé,
per veure-hi així, no els vull: queda-te’ls tu.

Torna’m el cor, tan indefens
que cap malícia el tacaria.
Mes si el teu cor li ensenyà a fer
      mofes insanes,
      protestes vanes,
            i a trencar vots
            amb falsos mots,
aquest no és ja el meu cor: queda-te’l tu.

Torna’m els ulls, torna’m el cor,
que pugui veure’t les mentides;
que pugui riure jo demà;
      mentre pateixes
      i t’esllangueixes
            per mor d’algú
            que, igual que tu,
o mai no t’ha estimat o et trairà.

El mensaje

Devuélveme mis ojos largamente descarriados,
pues es ya mucho el tiempo que han estado sobre ti;
mas ya que tales males allí han aprendido,
      tales conductas forzadas
      y apasionamiento falso,
            que por ti
            nada bueno
pueden ver, quédatelos para siempre.

Devuélveme mi corazón inofensivo,
que pensamiento indigno no podría mancillarlo,
pero si el tuyo le enseñara
      a burlarse
      del amor,
            a quebrantar
            palabra y juramento,
quédatelo, porque mío no será.

Pero devuélveme mi corazón, mis ojos,
que pueda ver y conocer tu falsedad;
que pueda reírme y gozar
      cuando te angusties,
      cuando languidezcas
            por aquél
            que no querrá,
o, como tú ahora, falso sea.

Versió de Purificación Ribes (John Donne: Canciones y sonetos. Cátedra, 1996)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.