Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 8 de maig de 2011

Kipling - If

Rudyard Kipling (1865-1936)
If…

If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;

If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream – and not make dreams your master;
If you can think – and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;

If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;

If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'

If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with Kings – nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;

If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And  —which is more— you'll be a Man, my son!

Recitat per Harvey Keitel

Recitat per Dennis Hopper

Recitat per Jack Warner

Amb una versió en alemany sobretitulada.


Versió francesa d’André Maurois, cantada per Bernard Lavilliers.



Si

Si t’aguantes peu dret quan tots al teu voltant
esmaperduts trontollen i blasmen ta fermesa,
sí entre els dubtes de tots, coratjós i constant,
romans; però, si cal, excuses ta feblesa;
si l’esperar no et cansa, i al daler poses brida
i contra la mentida alces la veritat,
si contra el greuge, a l’odi no vols deixar-li mida
i no enlaires ton seny ni ensenyes ta bondat.

Si somnies i el somni no se’t torna el teu rei,
si penses i el pensar no minva el teu coratge;
si Triomf ni Fallida no t’imposen sa llei
i com dos mentiders, els treus del teu llinatge;
si saps perdonar, que ta paraula sincera
fos parany de babaus en llavis de malvats;
si veus esbocinada ta estimada quimera,
i tornes a forjar-la amb els estris oscats.

Si de tots els teus guanys en fas un pilot d’or
i els arrisques valent d’una sola jugada
i els perds i de seguida, sense ni un ai del cor,
ni enraonies, tornes començà altra vegada.
Si guardes delitós en l’encesa baralla
el pensament despert i tot el cos tivant,
per fer-te’n companyia quan el daler davalla,
i el teu voler només t’encoratja: —Endavant!

Si trobes entre els pobres a la virtut abric;
si de l’orgull triomfes quan fas amb Reis ta passa;
si no poden ferir-te mots d’amic ni enemic;
si saps ser bondadós amb tothom, mes no massa;
i si emplenar podies els minuts dels teus dies
amb seixanta segons de combat fort i greu,
la terra és teva i teves les seves harmonies
i encara el que val més: — Ets un home, fill meu.

(Versió de Josep Maria López-Picó. Revista “Ciutat”, núm. 1, pàg. 15, Manresa, 1926)



Si

Si dret t'aguantes ferm, quan tots al teu voltant
esmaperduts trontollen i blasmen ta fermesa;
si entre el dubtar de tots, coratjós i constant
romans, però, si cal, excuses llur feblesa;

si l'esperar no et cansa i al daler poses brida
i contra la mentida alces la veritat;
si a l'odi, contra el greuge, no li vols deixar mida
i ni el teu seny enlaires, ni ensenyes ta bondat.

Si somies, i el somni no se’t torna el teu rei;
si penses i el pensar no minva el teu coratge;
si triomf ni fallida no t'imposen la llei
i, com dos mentiders, el treus del teu llinatge;

si saps perdonar que ta paraula sincera
fos parany de babaus en llavis de malvats:
si veus esbocinada la volguda quimera
i tornes a forjar-la amb els estris oscats.

Si de tots els teus guanys, en fas un pilot d'or
i els arrisques, valent, d'una sola jugada,
i els perds, i, de seguida, sense ni un ai al cor
ni enraonies, tornes a començar altra vegada;

si guardes, delitós, dins l'encesa baralla,
despert el pensament i la salut tivant
per fer-te'n companyia quan el delit davalla
i el teu voler, només, t'encoratja: endavant!

Si trobes, entre els mísers, a la virtut abric;
si de l'orgull triomfes, quan fas amb reis ta passa;
si no poden ferir-te mots d'amic ni d'enemic,
si saps ser bondadós amb tothom, mes no massa.

I si emplenar podies els minuts dels teus dies
amb seixanta segons de combat fort i greu;
la terra es teva i teves les seves harmonies,
i encara el que val més: ets un Home, fill meu.

(Versió atribuïda a Josep Carner)


Si…

Si pots servar el seny quan al devora
tothom ja l’ha perdut i tu ets el boig,
si et pots fiar de tu del dubte en l’hora
rebent les malfiances amb cert goig,

Si saps esperar molt sense cansar-te,
i no emprar cap engany sent enganyat,
i no semblar prou bo, ni menys vantar-te’n
i no odiar malgrat ésser odiat.

Si saps somniar i no ho vius com a esclavatge
i saps pensar, mes sense fer-ne un fi,
si saps topar en triomfs o bé en desastres
i tractar els impostors amb igual dir.

Si en veure la veritat per tu cantada
torçada per bergants caçabadocs,
o en veure la teva obra enderrocada
pots refer-la amb esforços, molts o pocs.

Si pots fer un arreplec de tes riqueses
I arriscar-les d’un cop a cara i creu,
i perdre i tornar a caure en tes pobreses
sense dir de la pèrdua ni un mot breu.

Si els nervis pots domar fent de manera
que et duguin quan tot tu vas declinant,
i encara pots lluitar, que et persevera
al cor aquell voder que et diu: Avant!

Si saps parlar a tothom amb gran dolcesa
i anar al costat de reis sens perdre el tranc,
si pel dolent i el bo tens tal fermesa
i essent company de tots amb tots ets franc.

Si saps omplir el minut més implacable
amb seixanta segons de lluita a mort,
jo et dic: Teva és la terra i son bagatge,
que ets un home, fill meu, i això ho val tot.

(Una altra versió, també atribuïda a Josep Carner)


Si

Si estàs al teu lloc, el cap tranquil,
quan tot al teu voltant és cap perdut.
Si tens en tu mateix una fe que et neguen
i no menysprees mai els dubtes que ells tinguin.
Si esperes al teu lloc, sense descans a l’espera.
Si enganyat, no enganyes.
Si no cerques més odi, que l’odi que et tinguin.
Si ets bo i no fas veure que ets millor d’allò que realment ets.
Si en parlar no exageres allò que saps i vols.
Si somnies i els somnis no et fan esclau seu.
Si penses i rebutges allò que penses en va.
Si aconsegueixes el triomf o arriba la teva derrota,
i als dos impostors tractes d’igual manera.
Si fas que se sàpiga la veritat d’allò que has parlat,
tot i el sofisma de l’orb encanallat.
Si tornes al començament de l’obra perduda,
encara que aquesta obra sigui la de tota la teva vida.
Si arrisques d’un cop i ple d’alegria,
els teus guanys de sempre a la sort d’un dia,
i perds, i et llances de nou a la lluita,
sense dir res a ningú d’allò que ets, ni d’allò que eres.
Si fas que els nervis i el cor t’assisteixin,
tot i després de la seva fuita, al teu cos fatigat,
i s’agafin amb tu, quan no resti res més,
perquè tu ho desitges, ho vols i ho manes.
Si parles amb el poble i serves la virtut.
Si marxes al costat dels reis, amb el teu pas i la teva llum.
Si ningú que et fereixi, arriba a fer-te la ferida.
Si tots et reclamen i ningú no et precisa.
Si omples el minut inoblidable i cert,
de seixanta segons, que et porten al cel.
Tot allò que és d’aquesta Terra serà del teu domini,
i molt més encara ... Seràs un home, fill meu!

(Versió d’Enric Quílez. http://caudepoemes.blogspot.com/2008_04_01_archive.html)


Si…

Si tu peux voir détruit l’ouvrage de ta vie
et sans dire un sel mot te mettre a rebâtir,
ou perdre en un sel coup le gain de cent parties
sans un geste et sans un soupir ;

Si tu peux être amant sans être fou d’amour,
si tu peux être fort sans cesser d’être tendre
et, te sentant haï, sans haïr a ton tour,
pourtant lutter et te défendre ;

Si tu peux supporter d’entendre tes paroles
travesties par des gueux pour exciter les sots,
et d’entendre mentir su toi leurs bouches folles
sans mentir toi-même d’un mot ;

Si tu peux rester digne en étant populaire,
si tu peux rester peuple en conseillant les rois,
et si tu peux aimer tous les amis en frère,
sans qu’aucun d’eux soit tout pour toi.

Si tu sais méditer, observer et connaitre,
sans jamais devenir sceptique ou destructeur ;
rêver, mais sans laisser ton rêve être ton maitre ;.
penser sans n´être qu’un penseur ;

Si tu peux être dur sans jamais être en rage,
si tu peux être brave et jamais imprudent,
si tu sais être bon, si tu sais être sage,
sans être moral ni pédant ;

Si tu peux rencontrer triomphe après défaite
et recevoir ces deux menteurs d’un même front,
si tu peux conserver ton courage et ta tête
quand tous les autres les perdront ;

Alors les Rois, les Dieux, la Chance et la Victoire
seront à tous jamais tes esclaves soumis
et, ce qui vaut mieux que les Rois et la Gloire,
tu seras un homme, mon fils.

(Versió d’André Maurois)


Altres versions sense traductor explícit

Si…

Si la obra de tu vida puedes ver destrozada,
y, sin decir palabra, volverla a comenzar,
o perder en un día la ganancia de ciento
sin un gesto ni un suspiro;

Si puedes ser amante y no estar loco de amor,
si consigues ser fuerte sin dejar de ser tierno,
y, sintiéndote odiado, sin odiar a tu vez,
luchar y defenderte;

Si puedes soportar que falseen tus palabras
los pícaros, para así excitar a los tontos,
y oír como sus lenguas falaces te calumnian,
sin que tú mismo mientas;

Si puedes seguir digno, aunque seas popular;
si consigues ser pueblo y dar consejo a los reyes,
y a todos tus amigos amar como un hermano,
sin que ninguno te absorba;

Si sabes meditar, observar, conocer,
sin llegar nunca a ser destructor o escéptico;
soñar, mas no dejar que el sueño te domine;
pensar, sin ser sólo un pensador;

Si puedes ser severo, sin llegar a la cólera;
si puedes ser audaz, sin pecar de imprudente;
si consigues ser bueno, y logras ser un sabio,
sin ser moral ni pedante;
                   
Si alcanzas el triunfo después de la derrota
y acoges con igual calma estas dos mentiras;
si puedes conservar tu valores, tu cabeza
cuando los pierden los otros,

Entonces, los Reyes, los Dioses, la Suerte y la Victoria
serán ya para siempre tus sumisos esclavos
y, lo que vale más que la Gloria y los Reyes,
¡serás hombre, hijo mío!


Si…

Si puedes mantener la cabeza sobre los hombros
cuando otros la pierden y te cargan su culpa,
Si confías en ti mismo aún cuando todos de ti dudan,
pero aún así tomas en cuenta sus dudas;

Si puedes esperar sin que te canse la espera,
o soportar calumnias sin pagar con la misma moneda,
o ser odiado sin dar cabida al odio,
y ni ensalzas tu juicio ni ostentas tu bondad:

Si puedes soñar y no hacer de tus sueños tu guía;
Si puedes pensar sin hacer de tus pensamientos tu meta;
Si Triunfo y Derrota se cruzan en tu camino
y tratas de igual manera a ambos impostores,

Si puedes tolerar que los bribones,
tergiversen la verdad que has expresado
y que sea trampa de necios en boca de malvados,
o ver en ruinas la obra de tu vida,
y agacharte a forjarla con útiles mellados:

Si puedes hacer un montón con todas tus victorias
Si puedes arrojarlas al capricho del azar,
y perder, y remontarte de nuevo a tus comienzos
sin que salga de tus labios una queja;

Si logras que tus nervios y el corazón sean tu fiel compañero
y resistir aunque tus fuerzas se vean menguadas
con la única ayuda de la voluntad que dice: “¡Adelante!”

Si ante la multitud das a la virtud abrigo,
Si aún marchando con reyes guardas tu sencillez,
Si no pueden herirte ni amigos ni enemigos,
Si todos te reclaman y ninguno te precisa;

Si puedes rellenar un implacable minuto
con sesenta segundos de combate bravío,
tuya es la Tierra y sus codiciados frutos,
Y, lo que es más, ¡serás un Hombre, hijo mío!


Si…

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;

si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;

si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;

si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona

amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.


Si…

Si guardas, en tu puesto, la cabeza tranquila
cuando todo a tu lado es cabeza perdida.
Si tienes en ti mismo una fe que te niegan
y no desprecias nunca las dudas que ellos tengan.

Si esperas, en tu puesto, sin fatiga en la espera;
si engañado, no engañas; si no buscas mas odio
que el odio que te tengan...

Si eres bueno y no finges ser mejor de lo que eres;
si al hablar no exageras lo que sabes y quieres.
Si sueñas y los sueños no te hacen su esclavo;
si piensas y rechazas lo que piensas en vano.

Si tropiezas al Triunfo, si llega tu Derrota,
y a los dos impostores tratas de igual forma.
Si logras que se sepa la verdad que has hablado
a pesar del sofisma del orbe encanallado.

Si vuelves al comienzo de la obra perdida
aunque esta obra sea la de toda tu vida.
Si arriesgas en un golpe y lleno de alegría,
tus ganancias de siempre a la suerte de un día;
y pierdes, y te lanzas de nuevo a la pelea
sin decir nada a nadie de lo que es y de lo que era.

Si logras que tus nervios y el corazón te asistan,
aun después de su fuga de tu cuerpo en la fatiga;
y se agarren contigo cuando no quede nada
porque tú lo deseas y lo quieres y lo mandas.

Si hablas con el Pueblo y guardas su virtud.
Si marchas junto a Reyes con tu paso y tu luz.
Si nadie que te hiera llega a hacerte la herida.
Si todos te reclaman y ni uno te precisa.

Si llenas el minuto inolvidable y cierto,
de sesenta segundos que te llevan al cielo...
Todo lo de esta Tierra será de tu dominio;
y mucho más aún: serás Hombre, hijo mío.


Si…

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l'odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aqueixos dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l'obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l'atzar,
I perdre'ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
Amb seixanta segons d'esforç agosarat,
Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara: seràs home, fill meu.



Agraeixo a en Joan Bargay que em suggerís de publicar aquest poema, i que me n’enviés, a més de l’original anglès, una versió castellana anònima i una de francesa d’André Maurois, i també una versió catalana (la que comença “Si pots servar el seny quan al devora”). Aquesta versió va aparèixer a la secció de cartes al director de la revista Destino als anys 60 del segle passat, enviada per un lector o lectora que l’atribuí a Josep Carner, sense precisar-ne cap referència bibliogràfica. Amb tot, la transcripció que el lector hi va enviar (o almenys, la que Destino va publicar) contenia alguns versos manifestament inexactes per la rima i la mètrica, que jo he intentat esmenar a cegues, amb la ingènua bona intenció de salvaguardar el bon nom del “Príncep dels Poetes”, tot i que em temo que encara els hi he acabat d’espatllar.

Després, tot googlejant, he trobat al blog d’Aleix Font
(http://aleixfont.blogspot.com/2007/04/si-s-una-de-les-poesies-capdals-de-la.html) una altra versió atribuïda també a Josep Carner (la que comença “Si dret t'aguantes ferm, quan tots al teu voltant”) i que tampoc no porta referència bibliogràfica. Aquesta, completament diferent, crec que s’adiu més amb l’estil carnerià. Tanmateix, En Carner va reescriure molts dels seus poemes propis, alguns fins a tres vegades, i no seria estrany que, davant un “pecat de joventut” que no li semblés prou reeixit, el tornés a refer de bell nou, de cap a cap; i que per tant totes dues versions fossin seves. Agrairé que si algú coneix la versió correcta del poema publicat a Destino, o bé la referència d’on es va publicar la versió que publica Aleix Font, m’ho fes saber.

També he trobat una versió de 1926, del poeta Josep M. López-Picó, publicada al número 1 de la revista “Ciutat” de Manresa, segons el blog de Ferran Canet (http://espiria11.blogspot.com/2009_05_10_archive.html). En fi, perdoneu la pallissa, és un poema molt famós i em sembla que val la pena divulgar-lo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.