Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 1 de maig de 2011

Rector de Vallfogona - Tres poemes

Francesc Vicent Garcia (1582-1623)
Rector de Vallfogona

A una dama que es deia Tecla

Tecla que sones ab manxa
ab lo vent gelat i fred,
permet que aquest pobret
te puga picar la panxa!
  Ja ma flauta es desenganxa,
pensant ab ton bell teclat.
  Diràs-me que es disbarat,
però, si em dónes lo punt,
per bemoll i contrapunt
te sonaré requintat.

A una senyora descolorida

Per a curar d’arrel, senyoria mia,
aqueix color trencat, que ha tant que us dura,
he oït a dir que tota trencadura
fàcilment un braguer la remedia.
  Cenyiu-vos-el: si ho feu, de dia en dia
veureu que lo marfil d'eixa blancura
cobrarà el color viu de rosa pura
que als ulls de tot lo món causi alegria.
  Jo us sé una mà tan ben exercitada,
tan secreta i lleal qual vos importa
per a la cura i vergonyós recato.
  D’un petit "ai", quant molt, sereu curada;
un "ai" que dos mil gusts juntament porta:
Feu-ho, si no per gust, per lo barato.


Ai, cap de déus

Ai, cap de déus en vós, nimfa d’aigüera,
que us ho vull dir ab frase catalana!
¿No us era molta sort que ma sotana
tocàs vostra faldilla mondonguera?
  ¿No sabem tots que en vostra claveguera
entren mil reguerons cada setmana,
i que en l'obert clivell d'eixa magrana
piquen tots los pardals d'esta ribera?
  Si per desopilar-me de pecúnia
al florejat tenor de mon precari
voleu mostrar-vos espinosa i grave,
  perquè us vull tràurer prest d’aqueixa angúnia,
sapiau què és lo tresor de mon armari:
dos prunes solament, i un famós rave!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.