Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 26 de maig de 2011

Renedo-Subirana-Millán-Fonalleras - Poemes del Madrid i del Barça

Xavier Renedo (Girona 1958)
Admiróse Florentino

Admiróse Florentino
de la paciencia de Pep,
de las patadas de Pep(e)
y los porqués de Mourinho,
y echó a llorar como un niño.
“¡Arte diabólica es!
¡Voy de revés en revés!”,
dijo, frunciendo el pellejo:
“¡Mientras yo me despellejo,
sólo una copa de res!

Jaume Subirana (Barcelona 1963)
Preocupóse un portugués

Preocupóse un portugués
enfrentado al Barcelona
de poner un gong y lona
en vez de césped inglés
para jugar del revés:
“¡A quejarse como niños
y zurrar como cabrones:
Pepe lleva los galones!”,
diseñó el sabio Mourinho.
Y perdió con desaliño.

José Antonio Millán (Madrid 1954)
Admiróse un madrilé

Admiróse un madrilé-
ño de ver a todo el mún-
do engolfado en el profún-
do mundillo del balompié.
“Esto no hay quien lo remé-
die”, dijo, torciendo el bigó-
te, “pues tocante a los baló-
nes, igual da uno, dos o tré”.

Jaume Subirana (Barcelona 1963)
A la Copa del Rey

Ésta que fuera pompa y alegría,
hija del talonario y la patada,
al fin de temporada ya era nada,
durmiendo en brazos de la noche fría.
Copa real que al cielo desafía,
iris listado de oro, azul y grana,
será escarmiento de la vida humana:
¡cayó el trofeo al suelo antes de un día!
A florecer las rosas madrugaron
y para envejecerse florecieron:
cuna y sepulcro en Ramos encontraron.
Tales los blancos sus fortunas vieron:
en un día nacieron y expiraron,
que, pasados los siglos, horas fueron.

Josep Maria Fonalleras (Girona 1959)
A la samarreta nova

Ens toca de cop una fifa
(no pas uefa, sinó rifa)
que malmet la nostra alegria.
Ens obliguen a fer el pallasso
(ja ho dic d’entrada: jo en passo)
amb el pijama de la tia
que ens ha encolomat la niki
amb el reialme de Qatar.
Per què una muda tan friki?
Com anirem dilluns al bar
vestits amb aquesta piltrafa
que glaça el cor i el cos embafa?

Poemes publicats per Màrius Serra (“La Vanguardia”, 26-5-2011, pàg. 25). Mentre esperem, expectants, la final de Wembley 2011, decididament no toca, ni cal, pensar en el Madrid; però els publico per a coneixement general i a benefici d'inventari. Personalment no estic d’acord amb Fonalleras: ens agradi més o menys el disseny, i deixant de banda la discussió sobre el tema del patrocini de Qatar que la Rahola blasma tant, jo mai no diria que la samarreta del Barça és “una piltrafa”. Ja ho sabem que cada any han de sortir dues equipacions, de disseny més o menys encertat; però continuem lluint l’emblema de la Unicef, i si “en la nostra ruïna més purs” haguéssim dit que no als de Qatar, ara potser seria el Madrid el qui en portaria la publicitat (i en tindria els petrodòlars). Pecunia non olet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.