Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 24 de maig de 2011

Wagner - Tristan und Isolde - Liebestod

Richard Wagner (1813-1883)
Tristan und Isolde (fragment: Liebestod)

Mild und leise
wie er lächelt,
wie das Auge
hold er öffnet,
Seht ihr's, Freunde?
Seht ihr's nicht?
Immer lichter
wie er leuchtet,
stern-umstrahlet
hoch sich hebt?
Seht ihr's nicht?
Wie das Herz ihm
mutig, schwillt,
voll und hehr
im Busen ihm quillt?
Wie den Lippen,
wonnig mild,
süßer Atem
sanft entweht:
Freunde! Seht!
Fühlt und seht ihr's nicht?
Höre ich nur
diese Weise,
die so wunder voll und leise,
Wonne klagend,
alles sagend,
mild versöhnend
aus ihm tönend,
in mich dringet,
auf sich schwinget,
hold erhallend
um mich klinget?
Heller schallend,
mich umwallend,
sind es Wellen
sanfter Lüfte?
Sind es Wogen
wonniger Düfte?
Wie sie schwellen,
mich umrauschen,
soll ich atmen,
soll ich lauschen?
Soll ich schlürfen,
untertauchen?
Süß in Düften
mich verhauchen?
In dem wogenden Schwall,
in dem tönenden Schall,
in des Weltatems
wehendem All—
ertrinken,
versinken,
unbewußt—
höchste Lust!


http://www.youtube.com/watch?v=j8enypX74hU


Tristany i Isolda (fragment: Mort d’amor)

Dolç i plàcid,
com somriu!
Com amb gràcia
obre els ulls!
Que ho veieu, amics?
No ho veieu?
No veieu com brilla
cada cop més lluminós
i s’eleva cap amunt
envoltat d’estels?
Que no veieu
com el seu cor
s’infla de coratge
i batega al seu pit
pletòric i sublim?
Com els seus llavis
exhalen tendrament
un dolç alè,
suau i deliciós...
Amics! Mireu!
No ho veieu ni ho sentiu?
¿Sóc l’única que sento
aquesta melodia
que, tan meravellosa
i plàcida,
sospirant de goig, manifestant-ho tot,
dolçament conciliadora,
brolla d’ell, penetra dins de mi
prenent impuls,
i amb encisador ressò
vibra al meu entorn?
Més clarament ressonant,
tot envoltant-me, són onades
de suau oreig? Són potser ones
d’efluvis deliciosos?
Com s’inflen i murmuren a l’entorn!
He de respirar?
He d’estar a l’aguait?
Ho he de tastar, immergir-m’hi?
Esvair-me dolçament en tals efluvis?
En el torrent agitat, en l’eco retrunyidor,
en l’onejant Tot
de l’alè del món
enfonsar-me, ofegar-se,
inconscient: suprema voluptat!

(Traducció de Jaume Creus del Castillo)

No em puc estar de recordar l’opinió de de Wagner tenia Joan Maragall: “Com a músic és sublim, però com a poeta és una neula!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.