Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 10 de maig de 2011

Rilke - Sonets a Orfeu II, IV
















Rainer Maria Rilke (1875-1926)
Die Sonette an Orpheus  II, IV  [Unicorn]

O dieses ist das Tier, das es nicht gibt.
Sie wußtens nicht und habens jeden Falls
- sein Wandeln, seine Haltung, seinen Hals,
bis in des stillen Blickes Licht - geliebt.

Zwar war es nicht. Doch weil sie's liebten, ward
ein reines Tier. Sie ließen immer Raum.
Und in dem Raume, klar und ausgespart,
erhob es leicht sein Haupt und brauchte kaum

zu sein. Sie nährten es mit keinem Korn,
nur immer mit der Möglichkeit, es sei.
Und die gab solche Stärke an das Tier,

daß es aus sich ein Stirnhorn trieb. Ein Horn.
Zu einer Jungfrau kam es weiß herbei -
und war im Silber-Spiegel und in ihr.

(1923)

Sonets a Orfeu  II, IV  [Unicorn]

Aquest és l'animal que no existeix.
No ho sabien i amb tot l'han estimat:
el seu posat i moure's, el seu coll,
fins la tranquil·la llum del seu esguard.

És cert, no era. P'rò perquè elles l'estimaven
esdevingué un animal pur. Deixaven sempre espai,
elles, entorn, i dins l'espai, clar i reservat,
lleument sa testa alçava i existir

no li calia a penes. No van nodrir-lo amb gra,
ans amb la possibilitat, sempre, que fos,
i això donà tal força a l'animal

que es féu sortir una banya en el seu front.
Oh, l'unicorn. S'acostà, blanc, a una donzella
i fou en el mirall d'argent i en ella.

(Traducció de Joan Vinyoli)

Sonetos a Orfeo  II, IV  [Unicornio]

Este es el animal que no ha existido.
No lo sabían, pero lo han amado
siempre —su paso, su gesto, su cuello,
y hasta la luz de su mirada en calma—.

No existió, ciertamente. Pero porque
lo amaban, puro, se hizo, este animal;
le dejaron espacio claro, ahorrado,
en que alzó su cabeza, sin hacerle

falta existir, sin nutrirle de grano
sino de ser posible que existiera.
Y esto dio tanta fuerza al animal

que le brotó en la frente un cuerno, solo.
Blanco, fue a una doncella, y existió
en su espejo de plata como en ella.

(Traducció de José María Valverde)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.