Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 15 de juny de 2011

Bradstreet - My dear loving husband
















Anne Bradstreet (1612 - 1672)
My dear loving husband

If ever two were one, then surely we.
If ever man were lov’d by wife, then thee.
If ever wife was happy in a man,
Compare with me, ye women, if you can.
I prize thy love more than whole Mines of gold,
Or all the riches that the East doth hold.
My love is such that Rivers cannot quench,
Nor ought but love from thee give recompense.
Thy love is such I can in no way repay;
The heavens reward thee manifold I pray
Then while we live, in love lets so persever,
That when we live no more, we may live ever.

[Autora puritana anglesa del s. XVII que als vint anys se’n va anar a viure a Nova Anglaterra, Amèrica del Nord]

http://www.annebradstreet.com/anne_bradstreet_bio_001.htm

A mi querido y cariñoso esposo

Si alguna vez dos fueron uno, sin duda fuimos nosotros.
Si alguna vez un hombre fue amado por una mujer, ese fuiste tú;
si alguna vez una mujer fue feliz en un hombre,
comparaos conmigo, vosotras, si podéis.
Yo estimo este amor más que todas las minas de oro,
o todas las riquezas que el Oriente alberga.
Mi amor es tal que los Ríos no lo pueden apagar,
y sólo tu amor podría recompensarlo.
Este amor es tal que no puedo pagarte de ningún modo,
Y ruego a los cielos te retribuyan multiplicado.
Entonces mientras vivamos, perseveremos tanto en el amor,
para que cuando ya no vivamos, podamos vivir para siempre.

[No sé de qui és aquesta traducció castellana]


Al meu dilecte, amant espòs

Devíem ser nosaltres, si mai dos van ser u;
Si mai fou de l’esposa amat un home, ets tu.
Si mai fou en un home feliç una muller,
compareu-vos, oh dones, amb mi, si ho podeu fer.
El seu amor m’estimo més que una mina d’or,
més que d’Orient les joies, més que el més gran tresor.
Cap riu del món podria el meu amor ofegar,
tan sols del teu la força me’l sabria igualar.
Amor d’aquesta mena, ningú el pot assolir;
prego al cel que te’l vulgui amb escreix retribuir.
Mentre tinguem, doncs, vida, amor, perseverem,  
i així durarem sempre en l’amor, quan no hi serem.

(Versió de R. C.)

Deu haver-hi una versió catalana millor, que no conec, ja que Isabel-Clara Simó en parla: “També llegeixo un interessant text, que ha traduït la professora Carme Manuel de la Universitat de València, que es titula Poemes i meditacions d'una puritana anglesa de l'Amèrica del Nord del segle XVII, d'Anne Bradstreet. Que un llibre com aquest, tot i ser tan reaccionari, fos possible en una època en què una dona que escrivís era una dona maleïda, ja demostra que, de fa temps, a les dones no hi ha qui ens pari.”  (Isabel-Clara Simó, “Avui”, 15 març 2008). Si coneixeu aquesta versió catalana (o una altra), agrairé que me la feu arribar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.