Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 4 de juny de 2011

Brodsky - Odysseus to Telemachus

Joseph Brodsky (1940-1996)
Odysseus to Telemachus

My dear Telemachus,
The Trojan War
is over now; I don't recall who won it.
The Greeks, no doubt, for only they would leave
so many dead so far from their own homeland.
But still, my homeward way has proved too long.
While we were wasting time there, old Poseidon,
it almost seems, stretched and extended space.

I don't know where I am or what this place
can be. It would appear some filthy island,
with bushes, buildings, and great grunting pigs.
A garden choked with weeds; some queen or other.
Grass and huge stones ... Telemachus, my son!
To a wanderer the faces of all islands
resemble one another. And the mind
trips, numbering waves; eyes, sore from sea horizons,
run; and the flesh of water stuffs the ears.
I can't remember how the war came out;
even how old you are, I can't remember.

Grow up, then, my Telemachus, grow strong.
Only the gods know if we'll see each other
again. You've long since ceased to be that babe
before whom I reined in the plowing bullocks.
Had it not been for Palamedes' trick
we two would still be living in one household.
But maybe he was right; away from me
you are quite safe from all Oedipal passions,
and your dreams, my Telemachus, are blameless.
 

Odisseu a Telèmac

Estimat Telèmac,
La guerra de Troia
ja es va acabar. No recordo qui en fou el vencedor.
Els grecs, sens dubte, perquè només ells deixarien
tants morts lluny de la seva llar.
Amb tot, el camí de retorn a casa em resulta massa llarg.
Mentre hi perdíem el temps, allà, em fa l’efecte
que Posidó va estendre els seus dominis.

No sé on sóc ni què és aquest lloc.
Té aspecte d’illa immunda,
amb arbustos, edificis i porcs enormes que grunyen.
Un jardí ofegat de males herbes i alguna reina.
Herba i pedres descomunals... Telèmac, fill meu!
Per un que vagareja, les cares de totes les illes
s’assemblen. I la ment viatja, comptant les ones.
Els ulls, adolorits de mirar l’horitzó,
corren i la carn de l’aigua entumeix les orelles.
No recordo com va acabar la guerra.
Ni tan sols recordo la teva edat.

Creix, doncs, Telèmac meu, creix i fes-te fort.
Només els déus saben si ens tornarem
a veure. Ja fa temps que vaig desviar l’arada
quan Palamedes t’hi posà al davant.
Si nos fos per aquella trampa que em delatà,
encara viuríem junts a la mateixa casa.
Però potser ell tenia raó: allunyat de mi,
estàs resguardat de totes les passions edípiques
i els teus somnis, estimat Telèmac, són innocents.

(Traducció de Sadurní Vergès)

En la veu de l’autor:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.