Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 5 de juny de 2011

Foix - Les irreals omegues IX


J. V. Foix (1893-1987)
De Les Irreals Omegues, IX

EN PALMELLS D’OR GUARDEM ELS ULLS DE PEDRA DELS FARAONS VENÇUTS PER L’HOME QUE ERRA SOLITARI PER ORRIS I CALELLES

Teniu els ulls sense gregals ni arbres
I em deu les mans amb trenta codolells;
–Deixeu-me sol, que só molts, i fressejo
Aigua i fullam pels clots assolellats.
     Míser em sé, però sol torno a néixer
     En prats frescals, en masos matiners.


No sou –sou tants!– i la veu us retorna
En únic so, i tremoleu de por
Quan l'altra veu, que les ones modulen
I els rocs eterns, invoca solituds.
     Sóc el Qui Fou per clares torrenteres
     I em faig un clam del silenci de tots.


Us veig alçats per semblar més encara,
Tinta la faç i amb fatídics coturns,
Clamant als déus, i a les vestals. I al Cèsar!
Els ulls sagnants en bacines de fang.


     Només mos ulls són meus, no pas els vostres,
     I petjo ferm en nits d'eternitat.


Us emmureu, morents, en llum somorta,
Al so crioll d'instruments enyorats,
I us projecteu a l'obrador dels somnis
A un enllà esvaït, en negre i blanc.


     Us sé dorments en inclements pagodes
     Jo, l'aiguaneix d'un planell sobirà.


No teniu mans per aplaudir el miracle,
Aneu cap cots i junts per plaça i circ,
Canteu, incauts, tonades de crepuscle,
Entre fullams, en els suburbis broms.


     Cantaré sol per orris i calelles
     El cant de tots, amb aire antic i plors.


A riba mar us agleveu febrosos,
El cos flairós i nu, tiges solars
De l'erm carnal, sense gra ni migrança,
A l'Absolut estranys, i al foll Instant.


     –Oh mar, miratge de les ombres orfes,
     Obre'm l'abís del teu solatge pur!


Heu mutilat icons, i això us conhorta;
Amb metalls clars feu tomba i pedestal.
Moriu plegats per salvar-vos d'angoixa
I el trofeu d'un és el trofeu de tots.


     En or palmat guardem els ulls de pedra
     Dels faraons vençuts en areny fosc.


Els Torrents de Lladurs, 1939

2 comentaris:

  1. Felicitats per aquest poema trencador!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldria felicitar l'autor... El va escriure fa 75 anys. Un enorme poeta!
      Gràcies pel teu comentari. Torna-hi sempre que vulguis, però sisplau no oblidis de signar-lo... Els anònims fan lleig, trobo.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.