Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 8 de juny de 2011

Manent - L'acàcia plena de lluna










Marià Manent (1898-1988)
L'acàcia plena de lluna
 
L’acàcia plena de lluna
gemega en la nit d’argent.

El setembre passa amb una
llarga tremolor de vent.

Lluu l’estelada dispersa
i se’m recull l’esperit,

oint la vaga conversa
del vent, l’acàcia i la nit.

Ai, que el meu cor ploraria
i m’és feixuc com el fang,

davant la nit, que fa via
tota vestida de blanc!

¿Si fóra l’acàcia bruna
o el cor que feia un lament?

El setembre passa amb una
llarga tremolor de vent.

 

La acacia llena de luna

La acacia llena de luna
gime en la noche de plata.

Setiembre pasa con una
vibración de viento, larga.

Luce dispersa la bóveda
y mi aliento se recoje,

oyendo la vaga charla
entre acacia, viento y noche.

¡Ay, que mi alma lloraría
y me pesa como el barro,

frente a la noche, que avanza
toda vestida de blanco!

¿Ha sido la acacia bruna
o de mi alma un lamento?

Setiembre pasa con una
larga vibración de viento.


(Versión de José Agustín Goytisolo)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.