Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 8 de juny de 2011

Manent - Tomba de Rilke














Marià Manent (1898-1988)
La tomba de Rilke

Reposes en l’extrem
cementiri, damunt la roca fosca,
amb l’heura muntanyana, que no tem
el gebre del febrer. Tens una creu ben tosca,
de fossar de pastors i camperols,
i cenyeix el teu clos una pedra corcada
com les arques de núvia. Neus i sols
han fet grisa la creu, amb color de boirada.
Però en la teva tomba hi ha una mica d’urc:
un escut cisellat, una mica de faula
de l’Àustria antiga, coronant el burg
solitari i extrem de la teva paraula.


Ací reposa el front que s’inclina sovint
al silenci i a l’ombra;
i quan el vent dels Alps la neu escombra
damunt l’herbeta morta, els camperols, venint
de les vinyes, on tenen els ceps forma de lira,
no saben que s’amaga sota la creu el blau
i la por dels teus ulls d’infant, i que sospira
l’heura sobre el teu cor que ignorava la pau.


Foto: Tomba de Rainer M. Rilke al cementiri de Raron (Valais, Suïssa)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.