Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 4 de juny de 2011

Rabelais - Gargantua










François Rabelais
(1494-1553)


Gargantua
Aux lecteurs

Amis lecteurs qui ce livre lisez,
despouillez-vous de toute affection;
et, le lisant, ne vous scandalisez:
il ne contient mal ne infection.
Vray est qu’icy peu de perfection
vous apprendrez, sinon en cas de rire.
Autre argument ne peut mon cueur elire,
voyant le dueil qui vous mine et consomme:
mieulx est de ris que de larmes escrire,
pour ce que rire est le propre de l’homme.

A los lectores
 
Amigos lectores que este libro leéis,
despojaos de toda afección,
y, al leerlo, no os escandalicéis:
no contiene mal ni infección,
aunque tampoco mucha perfección
aprenderéis aquí, salvo en reír;
otro argumento mi corazón no puede elegir
ante el duelo que os mina y consume:
de risas, que no de lágrimas, prefiero escribir,
pues que lo propio del hombre es el reír.

(Trad. de Fernando Ávila. Ed. El Ateneo, Buenos Aires, 1956)

Als lectors

Amics lectors que aquest llibre obrireu,
despulleu-vos de tota aprensió;
si us plau, llegint, no us escandalitzeu:
car no conté cap mal ni infecció.
Ben cert que, aquí, poca perfecció
hi trobareu, excepte en la rialla;
mon cor altre argument no pot  subscriure
davant el dol que us mina i us tenalla:
val més de riure que de plors escriure,
perquè el més propi de l’home és el riure.

(Versió de R.C.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.