Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 22 de juny de 2011

Ritsos - Poetes

Iannis Ritsos (1909-1990)
La Grecitat no la ploris

La Grecitat no la ploris quan va a agenollar-se
amb el coltell clavat a l’os, amb la soga nuada al coll.

Mira: de bell nou alça el vol i s’encoratja i creix
i fitora la fera amb la fitora del sol.

Poble

Un poble petit també lluita sense espases ni bales,
pel pa de tot el món, per la llum i la cançó.

Sota la seva llengua reté els crits i els visques
si prova de cantar-los s’esberlen les pedres.

(Traduccions d’Eusebi Ayensa Prat. Iannis Ritsos, Les divuit cançons de la pàtria amarga. Reial Acadèmia de Bones Lletres – CSIC. La Central, 2009)

Poetes
                                       A Costas Cariotakis

Ah, no cap discussió, poetes
som nosaltres d'encrespada cabellera
—emblema antic dels artistes— que aprenguérem
a enfilar acres paraules i que a més

ens acompanya una sensibilitat histèrica,
que ens amarga un full esmorteït i pàl·lid,
al lluny un núvol violeta. Una quimera
anomenem la nostra vida i no tenim un amic.

Restem sempre sols i silenciosos,
tanmateix guardem orgullosament al nostre interior
el nostre secret tresor, i quan toca
la campana al ranvespre ens agitem neguitosos.

Considerem uns rucs, ignorants i mediocres,
tots els que ens rodegen i desdenyem fer-los
ni tan sols una ullada, i de bell nou la nova pàgina
rep el plany del nostre amor insípid.

Amacem cada dia els nostres vells sentiments
mil vegades esmentats; expliquem
el nostre talent: «cantem com els ocells»;
la nostra ocupació tan bellament és justificada.

Per a nosaltres el món sencer som només nosaltres.
Ens envoltem, el nostre abric, d'un mur.
Expressem amb petulància les passions d'un moment
en un —sense hiatus— vers musical.

Encara que entorn nostre els altres patesquen i siguen dissortats,
encara que la injustícia els doblegue i els consumesca —
ah!, que temes prosaics d'aquesta mena puguen torbar
les nostres meditacions empíriques, és una estupidesa.

(Traducció de Jesús Cabezas Tanco. Costas CARIOTAKIS, El dolor de l’home i de les coses, Edicions Alfons el Magnànim [IVEI], València, 1996).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.