Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 24 de juny de 2011














Wystan Hugh Auden (1907-1973)
In memory of W. B. Yeats
(D. Jan. 1939) (Fragment)

             III

Earth, receive an honoured guest:
William Yeats is laid to rest.
Let the Irish vessel lie
Emptied of its poetry.

In the nightmare of the dark
All the dogs of Europe bark,
And the living nations wait,
Each sequestered in its hate;

Intellectual disgrace
Stares from the human face,
And the seas of pity lie
Locked and frozen in each eye.

Follow, poet, follow right
To the bottom of the night,
With your unconstraining voice
Still persuade us to rejoice;

With the farming of a verse
Make a vineyard of the curse,
Sing of human unsuccess
In a rapture of distress;

In the deserts of the heart
Let the healing fountain start,
In the prison of his days
Teach the free man how to praise.


En memòria de W. B. Yeats
(mort el gener de 1939)

         III

Terra, acull un hoste insigne;
William Yeats vol descansar,
deixa que el carner d’Irlanda,
buit dels seus versos, reposi.

Al malson de la tenebra,
els gossos d’Europa borden,
i els països vius esperen
isolats en el seu odi.

La deshonra de la ment
viu a cada rostre humà,
i mars de bondat glaçats
s’amaguen darrere els ulls.

Segueix, poeta, el camí
que et porta al fons de la nit
i amb alleujadora veu
convenç-nos que hi ha alegria.

Converteix amb el teu solc
aquests mals en camp de vinyes,
i en èxtasi de dolor
canta el sofriment dels homes.

Fes brollar al desert del cor
la font que guareix ferides,
i a les presons dels seus dies
ensenya a l’home lliure de pregar.

[Traducció de Salvador Oliva, Poemes de W. H. Auden, Quaderns Crema, 1978]

En memòria de W. B. Yeats
(mort el gener de 1939)

         III

Rep, oh terra, l’hoste honorat:
William Yeats al repòs és baixat.
Que el vas irlandès jegui ara
buidat de la seva poesia.

Arreu d’Europa borden els gossos
en foscor i somnis angoixosos,
les nacions vivents s’esperen
i totes en l’odi s’atrinxeren:

el descrèdit intel·lectual
sotja en cada rostre igual,
i mars de pietat resten curulls
tancats i glaçats dintre els ulls.

Avança, poeta, decidit,
avança cap al fons de la nit,
i amb aquella veu convincent
digue’ns que cal estar content.

Conrea versos i enginya
de la maledicció una vinya,
colpit de dol i angoixa grans
canta el fracàs dels humans:

fes que als deserts del cor sorgeixi
la font que tot ho guareixi.
Mostra a l’home, lliure i presoner
dels seus dies la lloança que cal fer.

[Traducció d’Eduard Feliu: Horae Canonicae, Llibres del Mall, 1985]

Tomba de Yeats al cementiri protestant de Drumcliff, co. Sligo, Irlanda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.