Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 27 d’agost de 2011

Yeats - The lake isle of Innisfree
















William Butler Yeats (1865-1939)
The lake isle of Innisfree (1893)

I will arise and go now, and go to Inisfree,
and a small cabin build there, of clay and wattles made:
Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
and live alone in the bee-loud glade.

And I shall have some peace there, for peace comes dropping slow,
dropping from the veils of the morning to where the cricket sings;
There midnight's all a glimmer, and noon a purple glow,
and evening full of the linnet's wings.

I will arise and go now, for always night and day
I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
While I stand on the roadway, or on the pavements grey,
I hear it in the deep heart's core.


L’illa del llac d’Innisfree

Ara m’aixecaré i aniré a Innisfree.
M’hi faré una cabana de canyes i de fang:
nou rengs de mongeteres i un rusc per les abelles;
m’hi estaré sol, sentint brunzir l’eixam.

Hi tindré un xic de pau, que a poc a poc degota
des del vel de l’aurora fins on canten els grills;
on la nit lluu i tremola i el migdia és de porpra
i al vespre hi aletegen els ocells.

M’aixeco i me n’hi vaig, car sempre, nit i dia,
sento el soroll de l’aigua del llac besant la riba.
Mentre estic al carrer o a la vorera grisa,
la sento ben endins al fons del cor.

(Versió de Ramon Carreté)
















La isla del lago de Innisfree

A Innisfree me iré,
yo me levantaré y allí me iré,
y contruiré una pequeña cabaña,
hecha de arcilla y cañas:
alubias tendré allí en nueves hileras,
y una colmena para las abejas;
allí viviré solo
en un claro de abejas bullicioso.

Y tendré cierta calma,
que la calma desciende lentamente;
de los velos del alba
a donde el grillo canta ya desciende;
allí la medianoche brilla trémula,
el mediodía es un fulgor violeta,
y el atardecer todo
es un aletear de petirrojos.

Yo me levantaré y allí me iré,
que día y noche oigo
agua del lago la orilla lamer
con un profundo ruido rumoroso.
Parado en la calzada
o en las aceras pardas,
oigo yo ese rumor
en lo más hondo de mi corazón.

(Versió de Daniel Aguirre. W. B. Yeats, Antología poètica. De Bolsillo, Barcelona 2007)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.