Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 5 de juliol de 2011

Leip - Lili Marleen

Hans Leip (1893-1983)
Lili Marleen (1915)

Vor der Kaserne
Vor dem großen Tor
Stand eine Laterne
Und steht sie noch davor
So woll'n wir uns da wieder seh'n
Bei der Laterne wollen wir steh'n
Wie einst Lili Marleen.


Unsere beide Schatten
Sah'n wie einer aus
Daß wir so lieb uns hatten
Das sah man gleich daraus
Und alle Leute soll'n es seh'n
Wenn wir bei der Laterne steh'n
Wie einst Lili Marleen.


Schon rief der Posten,
Sie blasen Zapfenstreich
Das kann drei Tage kosten
Kam'rad, ich komm sogleich
Da sagten wir auf Wiedersehen
Wie gerne wollt ich mit dir geh'n
Mit dir Lili Marleen.


Deine Schritte kennt sie,
Deinen zieren Gang
Alle Abend brennt sie,
Doch mich vergaß sie lang
Und sollte mir ein Leids gescheh'n
Wer wird bei der Laterne stehen
Mit dir Lili Marleen?

Aus dem stillen Raume,
Aus der Erde Grund
Hebt mich wie im Traume
Dein verliebter Mund
Wenn sich die späten Nebel drehn
Werd' ich bei der Laterne steh'n
Wie einst Lili Marleen.


[música de Norbert  Schultze, 1911-2002]

Lilly Marlene

Underneath the lantern,
by the barrack gate,
Darling, I remember

the way you used to wait.
T'was there that you whispered tenderly,
that you loved me,
you'd always be,
my Lilli of the Lamplight,
my own Lilli Marlene.


Time would come for roll call,
time for us to part,
Darling, I'd caress you

and press you to my heart.
And there 'neath that far-off lantern light,
I'd hold you tight,
we'd kiss good night,

my Lilli of the Lamplight,
my own Lilli Marlene.


Orders came for sailing,
somewhere over there,
all confined to barracks

was more than I could bear.
I knew you were waiting in the street
I heard your feet,
but could not meet,
my Lilly of the Lamplight,
my own Lilly Marlene.


Resting in our billets,
just behind the lines
Even tho' we're parted,
your lips are close to mine.
You wait where that lantern softly gleams,
your sweet face seems
to haunt my dreams,
my Lilly of the Lamplight,
my own Lilly Marlene.

[Versió anglesa de Tommie Connor, 1944]

Lily Marlène

Devant la caserne
quand le jour s'enfuit,
la vieille lanterne
soudain s'allume et luit.
C'est dans ce coin là que le soir
on s'attendait remplis d'espoir
tous deux, Lily Marlène.

Et dans la nuit sombre
nos corps enlacés
ne faisaient qu'une ombre
lorsque je t'embrassais.
Nous échangions ingénuement
joue contre joue bien des serments
tous deux, Lily Marlène,
tous deux, Lily Marlène.

Le temps passe vite
lorsque l'on est deux!
Hélas, on se quitte,
voici le couvre-feu...
Te souviens-tu de nos regrets
lorsqu'il fallait nous séparer?
Dis-moi, Lily Marlène,
dis-moi, Lily Marlène.


La vieille lanterne
S'allume toujours
Devant la caserne
Lorsque finit le jour
Mais tout me paraît étrange
Aurais-je donc beaucoup changé?
Dis-moi, Lily Marlène,

Dis-moi, Lily Marlène.

Cette tendre histoire
De nos chers vingt ans
Chante en ma mémoire
Malgré les jours, les ans.
Il me semble entendre ton pas
Et je te serre entre mes bras
Lily, Lily Marlène,

Lily, Lily Marlène.

[versió francesa d’Henry Lemarchand, 1940]

Lili Marleen

Tutte le sere
sotto quel fanal
presso la caserma
ti stavo ad aspettar.
Anche stasera aspetterò,
e tutto il mondo scorderò
con te Lili Marleen.

O trombettier
stasera non suonar,
una volta ancora
la voglio salutar.
Addio piccina, dolce amor,
ti porterò per sempre in cor
con me Lili Marleen.

Prendi una rosa
da tener sul cuor
legala col filo
dei tuoi capelli d'or.
Forse domani piangerai,
ma dopo tu sorriderai.
A chi, Lili Marleen?

Quando nel fango
debbo camminar
sotto il mio bottino
mi sento vacillar.
Che cosa mai sarà di me?
Ma poi sorrido e penso a te
a te, Lili Marleen.

Se chiudo gli occhi
il viso tuo m'appar
come quella sera
nel cerchio del fanal.
Tutte le notti sogno allor
di ritornar, di riposar,

con te, Lili Marleen.


[versió italiana, no en conec l’autor]

Lili Marleen

Bajo la linterna, frente a mi cuartel,
sé que tú me esperas, mi dulce amado bien.
Y tu corazón al susurrar,
bajo el farol latiendo está.
Lili, mi dulce bien,
eres tú, Lili Marleen.

Cuando llega un parte y debo marchar,
sin saber, querida, si voy a regresar,
sé que me esperas siempre fiel,
bajo el farol, frente al cuartel.
Lili, mi luz de fe,
eres tú, Lili Marleen.

Si en el frente me hallo, lejos, ¡ay! de ti,
oigo que tus pasos se acercan hacia mí.
Y sé que allá me esperas tú,
junto al farol, llena de luz.
Lili, mi dulce bien,
eres tú, Lili Marleen.

[versió xilena, no en conec l’autor]

Lili Marlén

Al salir de España
sola se quedó,
llorando mi marcha
la niña de mi amor.
Cuando partía el tren de allí
le dijo así mi corazón:
Me voy pensando en ti;
adiós, Lili Marlén.

Aunque la distancia
vive entre los dos,
yo siempre estoy cerca
de tu claro sol,
pues cuando tu carta llega a mí,
se alegra así mi corazón,
que sólo pienso en ti,
soñando con tu amor.

Cuando vuelva a España
con mi División
llenará de flores
mi niña su balcón.
Yo seré entonces tan feliz
que no sabré más que decir:
Mi amor, Lili Marlén,
Mi amor es para ti.

[versió falangista espanyola, no en conec l’autor. Ai las, va de la División Azul, és clar! N'hi havia una altra versió, molt més neutra, que començava "Al salir del pueblo..." i després "Cuando vuelva al pueblo / con mi batallón..."]



Aquest és un bonic poema d’amor, inspirat pel comiat d’un soldat a una noia, durant la Primera Guerra Mundial. El fet que l’autor fos alemany, i que la cançó es posés de moda en començar la Segona Guerra Mundial, no ens ha de fer confondre: no és, de cap manera, un himne nazi.

Al contrari, al principi de la guerra, Goebbels, ministre de Propaganda del III Reich, va intentar prohibir que la cançó (poc exaltadora de les virtuts castrenses i de la raça ària, i cantada per Lale Andersen, d’antecedents familiars jueus) s’emetés per la ràdio; però va haver de deixar-ho córrer pel gran èxit que tenia. Finalment va decidir utilitzar-la per promoure el sentiment patriòtic-bèl·lic-nazi.

Curiosament, la cançó també es va traduir i difondre durant la guerra a França, a Anglaterra i als Estats Units, i arreu va ser igualment un èxit entre els soldats i la població. Als EUA hi va influir molt el fet que la cantés Marlene Dietrich, alemanya nacionalitzada americana i que va manifestar sempre un decidit compromís antinazi i proaliat, actuant als fronts aliats d’Algèria i de França i entrant a Alemanya amb les primeres tropes aliades el 1945.

L’èxit de la cançó per damunt de fronteres i d’ideologies (a part del fet que la seva música és captivadora) ve sobretot del fet que no tracta d’un tema bèl·lic, sinó humà: el soldat que desitja que acabi la guerra per poder tornar a casa, on confia que algú el deu estar esperant. Com deia Brecht: “En totes les guerres hi ha Estats botxins i Estats víctimes, però els soldats i la població civil són víctimes a tot arreu”.

Aquí la podeu sentir, cantada per Marlene Dietrich:



https://www.youtube.com/watch?v=qPUMAFhfRHk 

Ara, amb la veu de Lale Andersen:



http://www.youtube.com/watch?v=bUsePoATbrU

http://www.youtube.com/watch?v=XdGwKt0tzgA&feature=related 

El 2009, Rosa Sala va publicar Lili Marlen: canción de amor y muerte (Global Rhytm Press), que tracta de la història i les vicissituds d’aquesta cançó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.