Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 7 de juliol de 2011

Solera - Va pensiero






Temistocle Solera (1815-1878)
Va', pensiero

Va', pensiero, sull'ali dorate.
Va', ti posa sui clivi, sui coll,
ove olezzano tepide e molli
l'aure dolci del suolo natal!


Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate.
O mia Patria, sì bella e perduta!
O membranza sì cara e fatal!

Arpa d'or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie del petto riaccendi,
ci favella del tempo che fu!

O simile di Solima ai fati,
traggi un suono di crudo lamento;
o t'ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.


[Música de Giuseppe Verdi. Nabucco, 1842]




















Pensament

Pensaments, sempre amunt, sempre en l'aire,
enfileu-vos als cims de les muntanyes,
on arriben encara les flaires
de les flors que acaronen els vents del meu país.

Avanceu cap a llevant, fins a les illes;
traspasseu les fronteres, a tramuntana.
Pàtria meva, tan bella i malmesa,
remembrança estimada i fatal.

Cant valent de les veus dels poetes
no emmudeixis avui ni t'apaguis;
fes reviure altre cop l'esperança
i recorda'ns allò que vàrem ser.

Fes memòria del temps en que fórem
un sol poble amb un sol estendard;
i conforta'ns amb sàvies paraules
en l'espera del nostre demà.

[Versió de Josep Tero i Marina Rossell, a Barca del temps, 1985]




El 12 de març de 2011, Silvio Berlusconi va haver de fer front a la realitat. Itàlia festejava el 150 aniversari de la seva unificació i en aquesta ocasió es va donar en l'òpera de Roma l'òpera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida pel mestre Ricardo Muti. Nabucco és una obra tant musical com a política: evoca l'episodi de l'esclavitud dels jueus a Babilònia, i el seu famós cor Va pensiero és el cant dels esclaus oprimits que aspiren a la llibertat. A Itàlia, aquest cant és el símbol de la recerca de llibertat del poble, que a mitjan segle XIX —època en què es va escriure l'òpera— estava oprimit per l'imperi dels Habsburg, contra el qual va combatre fins a la creació de la Itàlia unificada. Abans de la representació, Gianni Alemanno, alcalde de Roma, va pujar a l'escenari per pronunciar un discurs denunciant les retallades al pressupost de cultura que va fer el govern, tot i que Alemanno és membre del partit governant i antic ministre de Berlusconi. Aquesta intervenció política, en un moment cultural dels més simbòlics per a Itàlia, produiria un efecte inesperat, ja que Berlusconi en persona assistia a la representació. 

Ricardo Muti, director de l'orquestra, va explicar que va ser una veritable vetllada de revolució: «El públic va dedicar una gran ovació a l’alcalde. Després comencem amb l'òpera. Es va desenvolupar molt bé fins que arribem al famós cant Va pensiero. Immediatament vaig sentir que l'atmosfera es tensava entre el públic. Hi ha coses que no es poden descriure, però un les sent. Era el silenci del públic que es feia sentir. Però en el moment en què la gent es va adonar que començava el Va Pensiero, el silenci es va omplir de veritable fervor. Es podia sentir la reacció visceral del públic davant el lament dels esclaus que canten: "Oh pàtria meva, tan bella i perduda."
Quan el cor arribava a la seva fi, ja se sentien en el públic diversos crits demanant un bis. El públic va començar a cridar: "Visca Itàlia!", "Visca Verdi!", "Llarga vida a Itàlia!". La gent del galliner va començar a llançar papers amb missatges patriòtics.»

Tan sols en una única ocasió Muti havia acceptat fer un bis amb el Va Pensiero a la Scala de Milà el 1986, ja que per a ell l'òpera no ha de sofrir interrupcions. «Jo no volia fer tan sols un bis. Havia d'haver-hi una intenció especial per fer-ho», relata. Però el públic ja havia despertat el seu sentiment patriòtic. En un gest teatral, Muti es va donar volta i va mirar al públic i a Berlusconi alhora, i va dir:

«Sí, estic d'acord amb això. "Llarga vida a Itàlia". Però ja no tinc trenta anys. He viscut la meva vida, he corregut molt món, i avui tinc vergonya del que passa al meu país. Per tant, accedeixo a la vostra petició d'un bis per al Va Pensiero. No és només per la joia patriòtica que sento, sinó perquè aquesta nit, tot dirigint el cor que ha cantat "Oh pàtria meva, bella i perduda", he pensat que si seguim així matarem la cultura sobre la qual es va construir la història d'Itàlia. En tal cas, la nostra pàtria seria de debò "bella i perduda"» (Aplaudiments, també dels artistes en escena). Va continuar:

«Hauríem de donar-li sentit a aquest cant; som a casa nostra, al teatre de Roma, i amb un cor que canta magníficament bé i que està esplèndidament acompanyat [per l’orquestra]. Si us plau, us proposo unir-vos a nosaltres perquè cantem tots plegats».

Llavors va convidar el públic a cantar amb el cor d'esclaus. «Vaig veure la gent aixecar-se. Tota l'òpera de Roma es va aixecar. I el cor també. Va ser un moment màgic en l'òpera. Aquesta nit no va ser tan sols una representació de Nabucco, sinó també una declaració del teatre de la capital per cridar l'atenció als polítics».

Vagi, doncs, per les retallades a la cultura, i també per refermar les ànsies de llibertat d’un poble oprimit que aspira a alliberar-se.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.