Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 1 de juliol de 2011

Ovidi - M'agraden totes


Publi Ovidi Nasó (43 aC – 17 dC)
Amores II, IV   [M’agraden totes]

Non ego mendosos ausim defendere mores
   falsaque pro vitiis arma movere meis.
confiteor—siquid prodest delicta fateri;
   in mea nunc demens crimina fassus eo.
odi, nec possum, cupiens, non esse quod odi;
   heu, quam quae studeas ponere ferre grave est!
Nam desunt vires ad me mihi iusque regendum;
   auferor ut rapida concita puppis aqua.

non est certa meos quae forma invitet amores—
   centum sunt causae, cur ego semper amem.
sive aliqua est oculos in humum deiecta modestos,
   uror, et insidiae sunt pudor ille meae;
sive procax aliqua est, capior, quia rustica non est,
   spemque dat in molli mobilis esse toro.
aspera si visa est rigidasque imitata Sabinas,
   velle, sed ex alto dissimulare puto.
sive es docta, places raras dotata per artes;
   sive rudis, placita es simplicitate tua.
est, quae Callimachi prae nostris rustica dicat
   carmina—cui placeo, protinus ipsa placet.
est etiam, quae me vatem et mea carmina culpet—
   culpantis cupiam sustinuisse femur.
molliter incedit—motu capit; altera dura est—
   at poterit tacto mollior esse viro.
haec quia dulce canit flectitque facillima vocem,
   oscula cantanti rapta dedisse velim;
haec querulas habili percurrit pollice chordas—
   tam doctas quis non possit amare manus?
illa placet gestu numerosaque bracchia ducit
   et tenerum molli torquet ab arte latus—
ut taceam de me, qui causa tangor ab omni,
   illic Hippolytum pone, Priapus erit!
tu, quia tam longa es, veteres heroidas aequas
   et potes in toto multa iacere toro.
haec habilis brevitate sua est. corrumpor utraque;
   conveniunt voto longa brevisque meo.
non est culta—subit, quid cultae accedere possit;
   ornata est—dotes exhibet ipsa suas.
candida me capiet, capiet me flava puella,
   est etiam in fusco grata colore Venus.
seu pendent nivea pulli cervice capilli,
   Leda fuit nigra conspicienda coma;
seu flavent, placuit croceis Aurora capillis.
   omnibus historiis se meus aptat amor.
me nova sollicitat, me tangit serior aetas;
   haec melior, specie corporis illa placet.
Denique quas tota quisquam probet urbe puellas,
   noster in has omnis ambitiosus amor.



       Amors II, IV

No, jo no gosaria defensar els meus reprensibles costums ni recórrer a les armes de la mentida com a excusa dels meus vicis. Confesso, si serveix de res confessar les pròpies culpes; i ara, després d’aquesta confessió, torno a caure com un boig en les meves febleses. Les odio, però no puc deixar de desitjar allò que odio. Ai! Com és de feixuc de portar el jou que voldries espolsar-te! Perquè em manquen les forces i el poder de governar-me a mi mateix; sóc arrossegat com una barca enduta per un corrent impetuós.

         No hi ha un tipus determinat de bellesa que desperti el meu amor; cent motius hi ha que em fan estar sempre enamorat. Si una dona té els ulls modestament abaixats cap a ella mateixa, m’inflamo, i el seu pudor és el parany que m’atrapa. Si una altra és provocant, em sedueix perquè no és pas novençana i em fa esperar que se sabrà moure sobre el llit mollenc. Si una altra m’ha semblat esquerpa i semblant a les sabines de rígids costums, penso que ho deleja, però que ho dissimula profundament. Si ets instruïda, m’agrades perquè estàs dotada de rares qualitats; si ets ignorant, m’has plagut per la teva senzillesa. N’hi ha una que troba rústecs els poemes de Cal·límac[1] en comparació dels meus: com jo li agrado, ella també m’agrada tot seguit. N’hi ha també una que em jutja malament com a poeta i critica els meus versos: jo voldria sentir damunt meu la cuixa de la meva crítica. Una altra té l’anadura elàstica: el seu pas em sedueix. L’altra és rígida: però es farà més lleugera al contacte de l’home. Aquesta, perquè canta dolçament i té tan fàcils inflexions de veu, jo voldria, mentre canta, robar-li petons. Aquella, amb hàbil polze, recorre les cordes harmonioses: unes mans tan doctes, ¿qui podria no estimar-les? Aquella altra m’agrada pels seus gestos, balanceja rítmicament els braços i corba, àgil, amb art els seus flancs lascius. I no parlem de mi, que m’excito per qualsevol causa: posa al meu lloc Hipòlit,[2] esdevindrà un Priap.[3] Tu, que ets tan alta d’estatura, iguales les heroïnes antigues[4] i pots omplir tot el llit amb el teu cos estès. Aquesta és lleugera per la seva poca talla. Totes dues em sedueixen: l’alta i la petita responen al meu desig. No està abillada: m’imagino com guanyaria amb un abillament la seva bellesa. Va vestida amb elegància: realça, ella mateixa, els seus encants. Una dona pàl·lida em conquistarà; em conquistarà una de rogenca; fins un tint bronzejat és agradós per a l’amor. Si cauen obscurs els cabells sobre un coll blanc de neu, també Leda[5] fou admirada per la seva negra cabellera. Si són rossos, també agradà l’Aurora pels seus cabells color de safrà. Totes les històries s’adapten al meu amor. Una edat tendra m’excita, una de més madura m’agrada: la primera és millor per la bellesa del cos, l’altra té experiència. En fi, totes les dones que qualsevol admira per tot Roma, a totes s’adreça ambiciós el meu amor.

Traducció de Jordi Pérez i Durà i Miquel Dolç.

Ovidi: Poesia eròtica (Amors, Art amatòria, Remeis a l’amor). Biblioteca Grècia i Roma de la Fundació Bernat Metge. Editorial Alpha - Edicions 62, Barcelona 2009

Amores II, IV [His susceptibility]

I wouldn’t dare defend my suspect morals
   or falsely move to protect my vices.
I confess – if it’s any use to confess a sin:
   I acknowledge the foolish guilt now in myself.
I hate to desire, but can’t not be what I hate:
   ah, what a painful burden to throw off what you love!
I lack all power and authority to control myself:
   carried away like a boat, swept swiftly through the water.
It’s not one kind of beauty that excites my desires –
   there’s a hundred reasons why I’m always in love.
If it’s one with modest eyes cast on the ground,
   I burn, and her shyness sets a trap for me:
or if it’s one who’s bold, I’m taken, sophisticated,
   giving hope of being sweetly nimble in bed.
If she looks severe, and strict as a Sabine,
   I think she wants it, but hides it, being noble.
If you’re learned, you please me with rare arts:
   if you’re naive, your innocence pleases.
Then there’s the girl who says that Callimachus’s songs
   are rough beside mine – she who I please soon pleases me.
Even she who castigates me and my poems –
   I long to endure her critical thighs.
She walks sweetly – I like the motion: another’s hard –
   but she could be sweeter at a man’s touch.
This one who sings divinely and smoothly alters pitch,
   I want to give stolen kisses as she sings:
She who strikes plaintive chords with practised fingers –
   who could not love such knowledgeable hands?
She who pleases with her postures, and waves her arms
   in rhythm, and twists her tender body with sweet art? –
Be silent about me, who’s enticed by everything,
   but put chaste Hippolytus by her, and he’d be Priapus!
You, who are so tall, are like the ancient heroines
   and can lie the full length of the bed.
This one’s small size is manageable. I’m ruined by both:
   tall and short agree with my desire.
She’s not cultured – come, she could take up culture:
   she’s well-equipped - she can display her gifts herself.
Fair ones capture me: I’m captured by golden girls,
   but Venus is still pleasing when darkly coloured.
If dark tresses hang on a snowy neck,
   then Leda was famed for her black hair:
If they’re golden, Aurora’s saffron hair pleases.
   My desire adapts itself to all the stories:
Young girls entice me: older ones move me:
   she pleases with her body’s looks, she with its form.
In short, whichever girls one might approve of in the city,
   my desire has ambitions on them all.
 
Trad. A. S. Kline (2001): http://www.poetryintranslation.com/PITBR/Latin/AmoresBkI.htm


[1] Poeta grec del segle III aC, cèlebre pel refinament del seu estil.
[2] Fill de Teseu i d’Hipòlita, objecte del desig de la seva madrastra Fedra i mode de jove cast.
[3] Déu de la fertilitat, se’l representava amb un fal·lus enorme.
[4] Hom atribuïa a les heroïnes una estatura superior a la normal.
[5] Bella esposa del rei Tíndar d’Esparta, seduïda per Zeus en forma de cigne. El mateix dia va fer l’amor amb el seu marit. D’aquelles unions en van néixer dos fills i dues filles: de Zeus, Càstor i Helena (muller de Menelau d’Esparta, a qui va deixar per anar-se’n amb Paris a Troia); de Tíndar, Pòl·lux i Clitemnestra (muller d’Agamèmnon de Micenes).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.