Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 3 de juliol de 2011

Wagner - Werachtet mir die Meister nicht


Richard Wagner (1813-1883)
Verachtet mir die Meister nicht

Verachtet mir die Meister nicht
und ehrt mir ihre Kunst!
Was ihnen hoch zum Lobe spricht,
fiel reichlich Euch zur Gunst!
Nicht Euren Ahnen, noch so wert,
nicht Eurem Wappen, Speer noch Schwert,
     daß Ihr ein Dichter seid,
     ein Meister Euch gefreit,
dem dankt Ihr heut Eu'r höchstes Glück.
Drum, denkt mit Dank Ihr dran zurück,
wie kann die Kunst wohl unwert sein,
die solche Preise schließet ein? –
Daß unsre Meister sie gepflegt,
     grad' recht nach ihrer Art,
nach ihrem Sinne treu gehegt,
     das hat sie echt bewahrt:
blieb sie nicht adlig wie zur Zeit,
wo Höf' und Fürsten sie geweiht,
    im Drang der schlimmen Jahr'
     blieb sie doch deutsch und wahr;
und wär' sie anders nicht geglückt,
als wie, wo alles drängt und drückt',
Ihr seht, wie hoch sie blieb in Ehr'!
Was wollt Ihr von den Meistern mehr?
Habt acht! Uns dräuen üble Streich': –
zerfällt erst deutsches Volk und Reich,
in falscher welscher Majestät
kein Fürst bald mehr sein Volk versteht;
und welschen Dunst mit welschen Tand
sie pflanzen uns in deutsches Land.
Was deutsch und echt, wüßt' keiner mehr,
lebt's nicht in deutscher Meister Éhr'.
     Drum sag ich euch:
     ehrt eure deutschen Meister:
    dann bannt ihr gute Geister!
Und gebt ihr ihrem Wirken Gunst,
     zerging in Dunst
das Heil'ge Röm'sche Reich.
uns bliebe gleich
die heil'ge deutsche Kunst!

(Die Meistersinger von Nürnberg, dritter Aufzuf)

http://www.youtube.com/watch?v=lIQGNDP5aBI&feature=related   James Morris, NY Met, 2001

No menyspreeu els mestres

No menyspreeu els mestres
i honoreu el seu art!
Ja veiem com us han exalçat
en sentir el cant que anhelaven.
No deveu als vostres avantpassats,
per molt nobles que fossin,
ni als vostres blasons, llança o espasa,
la vostra qualitat de poeta.
Un mestre us l’ha reconegut:
li deveu avui la vostra felicitat suprema.
Per això, penseu ara amb gratitud:
com pot mancar de valor un art
que ofereix i lliura semblants premis?
Els nostres mestres l’han cultivat
amb cura suprema segons el seu gust,
i mantenint-se fidels al seu sentit
l’han conservat autèntic.
I si no ha conservat la noblesa de l’època
en què corts i prínceps el protegien,
com a mínim, tot i les tribulacions dels mals temps,
s’ha mantingut alemany i veritable;
i si no hagués conegut una altra sort, quan tot
l’oprimia i ofegava, vegeu que elevat subsisteix
encara! Què més voleu dels mestres?
Aneu amb compte, d’altres perills ens amenacen!
Si el poble i l’imperi alemanys
decaiguessin sota una estranya majestat,
cap príncep comprendria ja el seu poble;
i maneres d’estrangera trivialitat
brostarien en l’alemanya terra!
Mai ningú no sabria què és alemany i autèntic
si això no sobrevisqués
en l’honor dels mestres alemanys.
Per això us dic:
honoreu els mestres alemanys
i conjurareu els bons esperits!
I si us mostreu fidels a la seva influència,
encara que s’esvaeixi com el fum
el Sacre Imperi Romà,
sempre existirà florent
el sacre art alemany!

(Els mestres cantaires de Nuremberg, acte III)
(traducció de Lourdes Bigorra)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.