Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 13 d’agost de 2011

Brel - Le plat pays


Jacques Brel (1929-1978)
Le plat pays

Avec la mer du Nord pour dernier terrain vague,
Et des vagues de dunes pour arrêter les vagues,
Et de vagues rochers que les marées dépassent
Et qui ont à jamais le coeur à marée basse,
Avec infiniment de brumes à venir,
Avec le vent d'ouest, écoutez-le tenir
Le plat pays qui est le mien.

Avec des cathédrales pour uniques montagnes
Et de noirs clochers comme mâts de cocagne,
Où des diables en pierre décrochent les nuages,
Avec le fil des jours pour unique voyage,
Et des chemins de pluies pour unique bonsoir,
Avec le vent de l'est, écoutez-le vouloir
Le plat pays qui est le mien.

Avec un ciel si bas qu'un canal s'est perdu,
Avec un ciel si bas qu'il fait l'humilité,
Avec un ciel si gris qu'un canal s'est pendu,
Avec un ciel si gris qu'il faut lui pardonner.
Avec le vent du nord qui vient s'écarteler,
Avec le vent du nord, écoutez-le craquer
Le plat pays qui est le mien.

Avec de l'Italie qui descendrait l'Escaut,
Avec Frida la blonde quand elle devient Margot,
Quand les fils de novembre nous reviennent en mai,
Quand la plaine est fumante et tremble sous juillet,
Quand le vent est au rire, quand le vent est au blé,
Quand le vent est au sud, écoutez-le chanter
Le plat pays qui est le mien.


(1962)



Mijn vlakke land

Wanneer de Noordzee koppig breekt aan hoge duinen,
En witte vlokken schuim uiteenslaan op de kruinen,
Wanneer de norse vloed beukt aan het zwart basalt,
En over dijk en duin de grijze nevel valt,
Wanneer bij eb het strand woest is als een woestijn,
En natte westenwinden gieren van venijn,
Dan vecht mijn land, mijn vlakke land.

Wanneer de regen daalt op straten, pleinen, perken,
Op dak en torenspits van hemelhoge kerken,
Die in dit vlakke land de enige bergen zijn,
Wanneer onder de wolken mensen dwergen zijn,
Wanneer de dagen gaan in domme regelmaat,
En bolle oostenwind het land nog vlakker slaat,
Dan wacht mijn land, mijn vlakke land.

Wanneer de lage lucht vlak over 't water scheert,
Wanneer de lage lucht ons nederigheid leert,
Wanneer de lage lucht er grijs als leisteen is,
Wanneer de lage lucht er vaal als keileem is,
Wanneer de noordenwind de vlakte vierendeelt,
Wanneer de noordenwind er onze adem steelt,
Dan kraakt mijn land, mijn vlakke land.

Wanneer de Schelde blinkt in zuidelijke zon,
En elke Vlaamse vrouw flaneert in zon-japon,
Wanneer de eerste spin zijn lentewebben weeft,
Of dampende het veld in juli-zonlicht beeft,
Wanneer de zuidenwind er schatert door het graan,
Wanneer de zuidenwind er jubelt langs de baan,
Dan juicht mijn land, mijn vlakke land.

[versió en flamenc d’Ernst van Altena]



El clar país

Amb el sol que és molt blanc sobre el mar que és molt blau,
amb uns núvols molt blancs dalt el cel que és tan blau,
i rius que inútilment volen fer dolç el mar,
rius mols secs, molt hostils, amb el cor ple d’atzar.
Amb pluja per atzar, amb algun cop de vent,
amb el trot sobre el mar de llevant inclement.
El clar país, el meu.

Tot de vells campanars entre cases i camps,
i tendríssims palmons el Diumenge de Rams,
tot de cares de sants pintades amb traç fort,
que lluiten contra el temps a cavall de la mort.
I camins plens de pols per on ve, indiferent,
la brisa de l’oest, la llum del sol ponent.
El clar país, el meu.

Amb aquest cel tan dur que el sol no es pot mirar,
amb aquest cel tan alt que els ocells són distants,
amb aquest cel tan net que ensenya a perdonar,
amb aquest cel tan lluny que els homes són pagans.
Amb el fred vent del nord que arriba tramuntant,
amb el fred vent del nord que torna el cel brillant.
El clar país, el meu.

Amb els pobles i ciutats que de Roma han nascut,
amb homes jornalers portats pels trens del sud.
Quan la parla és un clam, quan la parla és un fet,
quan el poble és memòria, i el dret a viure, un plet.
Quan la brisa és somrís, quan el vent és discret,
quan el vent ve del sud, quan tot esdevé quiet.
El clar país, el meu.

[adaptació: Joan Argenté. Cantada per Emili Vendrell fill: Belter, 1963]



http://www.youtube.com/watch?v=-5-N4Dbok34&feature=related   J. Brel



http://www.youtube.com/watch?v=seMFkItmGFs&feature=related   J. Brel


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.