Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 20 d’agost de 2011

Catul - Vivamus atque amemus


Gai Valeri Catul (84-54 a.C.)
Viuamus atque amemus

Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.

[Carmen V]

Visquem i estimem-nos

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot ponre’s i tornar a sortir;
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
 
[Poema V. Versió de Josep Ignasi Ciruelo i Jaume Joan. Edhasa, 1982]

Visquem i estimem-nos

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i que els rumors dels vells massa severs
no valguin per nosaltres més d'un cèntim.
El sol es pon i tornarà a sortir:
pro a tots dos, quan s'apagui la llumeta,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Tu fes-me mil petons, i després cent,
després mil més, i cent altra vegada,
i altra vegada mil, i cent encara.
I quan ja ens n'haurem fet molts de milers,
ens hem de descomptar, per no saber-los,
no fos que cap malvat pugui embruixar-nos
si mai sap que ens hem fet tants de petons.
 
[Versió de Narcís Comadira. De Llast, Edicions 62, 2007]


Vivamos y amemos

Vivamos y amemos, oh Lesbia mía,
y démosles menos valor que a un as
a las voces de los viejos severos.
Los astros pueden morir y volver;
muerta nuestra breve luz, deberemos
dormir una última noche perpetua.
Dame mil besos, seguidos de un ciento;
luego otros mil, luego un segundo ciento;
luego otros mil seguidos, luego un ciento.
Después, hechos ya muchísimos miles,
revolvámoslos, para no saber
ni nosotros, ni el malvado que mira
acechante, cuántos besos nos dimos.

[Carmen V. Versió de Fco. Javier Martínez Morán]


Vivamos y amemos

Vivamos, Lesbia mía, y amemos;
los rumores severos de los viejos
que no valgan ni un duro todos juntos.
Se pone y sale el sol, mas a nosotros
apenas se nos pone la luz breve,
sola noche sin fin dormir nos toca.
Pero dame mil besos, luego ciento,
después mil otra vez, de nuevo ciento,
luego otros mil aún, y luego ciento...
Después, cuando sumemos muchos miles,
confundamos la cuenta hasta perderla,
que hechizarnos no pueda el envidioso
al saber el total de nuestros besos.

[Carmen V. Versió de Juan Manuel Rodríguez Toval]




1 comentari:

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.