Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 19 d’agost de 2011

Pettorossi - Silencio en la Noche


Carlos Gardel

Horacio Pettorossi (1896-1960)
Silencio en la noche  (1932)

Silencio en la noche. Ya todo está en calma.
El músculo duerme. La ambición descansa.
Meciendo una cuna una madre canta
un canto querido que llega hasta el alma,
porque en esa cuna está su esperanza.

Eran cinco hermanos. Ella era una santa.
Eran cinco besos que cada mañana
rozaban muy tiernos las hebras de plata
de esa viejecita de canas muy blancas.
Eran cinco hijos que al taller marchaban.

Silencio en la noche. Ya todo está en calma.
El músculo duerme, la ambición trabaja.
Un clarín se oye: ¡peligra la patria!
Y al grito de guerra los hombres se matan,
cubriendo de sangre los campos de Francia.

Hoy todo ha pasado. Renacen las plantas.
Un himno a la vida los arados cantan.
Y la viejecita de canas muy blancas
se quedó muy sola, con cinco medallas
que por cinco héroes la premió la Patria.

Silencio en la noche. Ya todo está en calma.
El músculo duerme, la ambición descansa.
Un coro lejano de madres que cantan
mecen en sus cunas nuevas esperanzas.
Silencio en la noche. Silencio en las almas…

Música: Carlos Gardel / Horacio Pettorossi
Lletra: Alfredo Le Pera / Horacio Pettorossi



http://www.youtube.com/watch?v=rO3ytWP9i78 
Gardel, al film Melodía de arrabal (1932), de Luis Gasnier, amb Imperio Argentina.




D’aquest conegut tango, als anys 1936-38 a Catalunya se’n cantava una versió satírica en català, de la qual jo només en recordava uns fragments. El meu germà Esteve em va passar un bloc manuscrit del meu pare, Josep Carreté, on anotava poemes i lletres de cançons, entre les quals aquesta; per això ara la puc reproduir sencera, tot i desconèixer qui va ser l’autor de l’adaptació. Si algú ho sap, li agrairé que m’ho digui. El 1973, La Trinca en va aprofitar alguns versos, amb una altra melodia, a la seva rumba Mort de gana.

Misèria

Silenci a la trompa, soroll a la tripa,
ja no tinc tabaco per omplir la pipa.
Els budells em ronquen, tinc el ventre buit,
i això significa que no hi ha res cuit;
i, per més desgràcia, a casa som vuit.

Tinc cinc criatures, quinze anys té el més gran;
ja treballaria, però té l’os Bertran.
La dona no penca, el treball l’espanta,
la sogra és ferotge i té molta carpanta.
Vatua la sogra i el cap que l’aguanta!

Quan menjo arengada jo guardo l’espina,
perquè la canalla després s’hi pentina.
Vaig a comprar seques, agafo el senatxo,
i al cap de mitja hora ja torno borratxo,
perquè amb quatre litres jo ja m’empapatxo.

Si al costat de casa maten un capó,
els de casa nostra suquem pa amb l’olor.
Vénen els misteris de dolor després:
ve l’amo de casa a cobrar el lloguer.
Li dic si té canvi… amb un semaler.

Silenci a la tomba, neteja al rebost;
a casa estem grassos igual que una post.
Tenim salivera i tots badallem,
no fem bullir l’olla, calent mai mengem;
i al crit de “tiberi!”, bojos ens tornem.

4 comentaris:

  1. Ramon, el meu estimat avi en cantava uns versos també i era de puigreig. També cantava una cançó d'un drapaire que no he pogut trobar enlloc, tu en tens alguna al teu bloc?

    ResponElimina
  2. No sé quina cançó pot ser; només se m'acut la d'en Serrat. Podries recordar-ne algun vers?

    Buscant per la xarxa, he trobat aquestes dues: "A casa d'un drapaire":

    http://musicadelsavis.blogspot.com/2013/10/a-casa-dun-drapaire.html

    i "Apa noies, ve el drapaire!":

    http://musicadelsavis.blogspot.com/2013/10/el-drapaire.html

    Cordialment.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies! És la segona, pero el meu avi l'adaptava. Perdona el retard, tempus fugit.

    Sergi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantat (no com ho entenia Josep Pla, eh? Que quan li deien això contestava: "L'encantat sou vós!". Jo ho dic en el sentit "planer", com en anglès "delighted": encantat d'haver-te estat útil). Una abraçada.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.