Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 10 d’agost de 2011

Torres - Balada de la reina Elisenda


Màrius Torres (1910-1942)
Balada de la reina Elisenda

                                              A la Núria Torres

La reina Elisenda tenia un passeig
   de Sarrià fins a Pedralbes.
A mà dreta hi havia un safareig;
   a mà esquerra, vidalbes.

La reina Elisenda tenia unes mans
   com les teves mans quan preguntes.
Amb unes mans com les teves, abans,
   les reines feien puntes.

La reina Elisenda tenia un cabell
   llarg —cada trena, una corda.
La corona d’or, dins l’estoig vermell,
   encara se’n recorda.

La reina Elisenda tenia un jardí
   i un monestir de Santa Clara.
Era tan bonic, aquell monestir!
   No l’han cremat encara.

La reina Elisenda tenia una creu,
   un breviari i un rosari.
Quan resava se li adormia el peu
   molt més del necessari.

La reina Elisenda tenia un sospir
   per tota cosa nova, exòtica,
perquè prou sabia que, en el seu retir,
   només ella era gòtica.

La reina Elisenda tenia aquest nom
   perquè era clara i reverenda,
i és immortal perquè diu tothom:
   —Que és bonic, aquest nom d’Elisenda!





 



Tomba de la reina Elisenda de Montcada, al monestir de Pedralbes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.