Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 17 de novembre de 2011

Els segadors















Emili Guanyavents (1860-1941)
Els segadors

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors,
ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!


















Anònim
Els segadors

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
—Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra—.

Contra tots los catalans,
ja ho veieu quina n'han feta!
Seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.

Una església n'han cremat
que Santa Coloma es deia.
Mataren un sacerdot
mentre que la missa deia.

Cremen albes i casulles,
i corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
que alabat sia per sempre.

Mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
don Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc,
deien que era massa negre
i el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
i el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.

Al davant dels parents
deshonraven les donzelles,
i en mataven els seus pares
si del mal donaven queixa.

En donen part al virrei
del mal que aquells soldats feien:
—Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre—.

En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
amb el nom de segadors,
perquè n’era temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera.
Anaren a la presó
per dar llibertat als presos.

Mataren los diputats
i els jutges de l'Audiència;
ne mataren lo virrei
al fugir-ne a la galera.

Lo bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
—On es vostre capità?
Quina és vostra bandera?—

Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre:

—Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera!
A les armes, catalans,
que el rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

















El text original de la Cançó dels Segadors és un romanç coetani de la guerra de 1640 que es va transmetre popularment amb diverses variants melòdiques i textuals. La lletra va ser publicada per Manuel Milà i Fontanals (Romancerillo catalán, 1882) i la música per Francesc Alió (Cançons populars catalanes, 1892). La versió actual és d’Emili Guanyavents, que va guanyar un concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 que va generar una notable polèmica ciutadana. Els arranjaments musicals més coneguts són de Francesc Pujol per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon per a banda i el de Josep Viader per a coral. Després, Antoni Ros Marbà en va fer una versió per a cor i orquestra simfònica. Avui fins i tot hi ha una versió en música màquina. L'any 2011 l'etnomusicòleg Jaume Ayats ha publicat un llibre en el qual documenta que el romanç era l'adaptació d'una cançó eròtica popular anomenada Els tres segadors i la dama, coneguda també en altres països d'Europa. Amb motiu de la guerra de 1640, la melodia hauria estat adaptada al text d’una balada anònima que narrava els abusos de les tropes castellanes i que feia una crida als pagesos a revoltar-se. Eren altres temps...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.