Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 16 de desembre de 2011

ACLU Choir - Say Merry Christmas






The American Christian Life United Choir
Say Merry Christmas

If you don’t see ‘Merry Christmas’ in the window,
no! You don’t go in that store.
If you don’t see ‘Merry Christmas’ in the window,
yes! You walk right by that door.

Oh! It’s all about the little baby Jesus and my Savior’s day of birth,
it’s the one and only reason
that we celebrate the season
wishing love to all and peace upon the Earth!

If you don’t hear ‘Merry Christmas’ when they greet you
when you’re walking through their store,
simply turn and say: It’s very nice to meet you,
as you walk right out that door.

Words are chosen every year to hide it’s Christmas,
the reason for our Holiday,
they’re not happy what we’re singing,
but they want their tills a’ringing,
trying to sell my Christmas every other way.

Come and stand out from the crowd,
say Merry Christmas and be proud:
Christmas isn’t just another Holiday!

What would be missing, now let’s see:
if not for Christ’s nativity,
no Silent Night or First Noels,
no Santa’s sleight or Jingle bells,

no star a top of Christmas tree,
no special day for family,
no bells that ring from angels’ wings,
no dolls and trains that Santa brings,

no Drummer boys or Tiny Tim,
no Mr. Scrooger: we all know him!,
no list of who’s been god or bad…
Well? Maybe that won’t be too sad!

No candy canes or mistletoe,
no Christmas lights out in the snow,
no stockings hung with so much care,
hoping Santa finds them there,

And one more thing there wouldn’t be…
no partridge on a pear, rump-a-pum-pum!

If you don’t see ‘Merry Christmas’ in the window,
no! You don’t go in that store.
If you don’t see ‘Merry Christmas’ in the window,
yes! You walk right by that door.

If you don’t believe the reasons for my Christmas,
then it’s sure OK with me:
Please don’t tell me what to say
or what music I can play!
After all, my Christmas is my special day!

Come and stand out from the crowd,
say ‘Merry Christmas’ and be proud:
Christmas isn’t just another Holiday!


Una versió diferent:
Digues Bon Nadal

Si no veus ‘Bon Nadal’ a l’aparador,
no entris a la botiga.
Si no veus ‘Bon Nadal’ a l’aparador,
allunya’t d’aquella porta.

Oh! És pel nen Jesús, pel naixement del nostre Salvador,
aquesta és la raó, l’única la raó
per la qual celebrem aquestes festes
i desitgem amor a tothom i pau a la Terra!

Si no sents ‘Bon Nadal’ quan et saluden,
tot caminant per la botiga,
senzillament gira’t, i digues: Encantat de saludar-lo!,
mentre agafes la porta i te’n vas.

Cada any trien paraules per amagar que és Nadal,
la raó de les nostres festes.
No els agrada el que cantem,
però volen que la caixa soni,
volen vendre’m el Nadal de qualsevol altra forma.

Vine i aixeca’t entre la multitud,
i digues ‘Bon Nadal’ ben orgullós:
Nadal no és una festa qualsevol! 

Ara veurem tot el que ens perdríem,
si no fos pel naixement de Crist:
no hi hauria Santa Nit ni First Noel,
ni el trineu de Santa Claus ni Jingle Bells,

ni un estel sobre l’arbre de Nadal,
ni un dia especial per a la família,
ni campanetes a les ales dels angelets,
ni les nines i els trens que porta Santa Claus,

ni els petits timbalers, ni Tiny Tim1,
ni el senyor Scrooge2, que prou que el coneixem!
Ni cap llista de qui ha fet bondat i de qui no...
Bé, això potser no estaria pas malament?

Ni bastonets de caramel, ni boix grèvol,
ni llums de Nadal enmig de la neu,
ni mitjons penjats amb il·lusió
esperant que Santa Claus els trobi…

I encara hi ha una cosa que no tindríem:
la perdiu en un perer,3 ram pata plam!

Si no veus ‘Bon Nadal’ a l’aparador,
no entris a la botiga.
Si no veus ‘Bon Nadal’ a l’aparador,
allunya’t d’aquella porta.

Si no creus en les raons del meu Nadal,
a mi ja m’està bé:
sisplau, no em diguis què he de dir,
ni quina música he de tocar;
al capdavall, el meu Nadal és un dia especial per a mi!

Vine i aixeca’t entre la multitud,
i digues ‘Bon Nadal’ ben orgullós:
Nadal no és una festa qualsevol! 

(1) Tiny Tim: un nen pobre i invàlid, personatge d’Un conte de Nadal, de Charles Dickens.

(2) Ebenezer Scrooge: l’avar, insolidari protagonista del conte de Dickens.

(3) D’una cançó infantil, “The twelve days of Christmas” (els dotze dies de Nadal), on es va enumerant fins a dotze regals, un per a cada dia: el primer dia una cosa, el segon dues, el tercer tres... i així fins a dotze regals diferents, que s’han d’anar repetint i afegint-n’hi un de nou cada vegada, i al final repetir-los tots en ordre invers, fins arribar al primer de tots, que era justament “una perdiu en un perer”.

Aquesta és una traducció apressada i força literal, no adaptada mètricament per a cantar ni adaptada als nostres propis referents culturals.

Personalment he de dir que, tot i respectar el dret dels autors de la lletra de celebrar les festes que vulguin i com vulguin (només faltaria), d’entrada m’ha semblat molt forta la proposta que fan, de boicotejar els comerços que no posin ‘Bon Nadal’ als aparadors i els dependents que no ens desitgin Bon Nadal. Ho argumenten provant de fer-nos veure tot el que ens perdríem si no existís Nadal; i barrejant aspectes religiosos, com el naixement del “nen Jesús, el nostre Salvador” amb d’altres que no són més que elements tradicionals, com per exemple Santa Claus, l’arbre, el trineu i els mitjons; o literaris, com la perdiu al perer o els personatges del conte de Dickens.

De fet, si adaptàvem la cançó a les nostres tradicions, potser els americans veurien també tot el que es perden ells: ja que hauríem de parlar del pessebre amb el caganer; dels Reis de l’Orient, amb la seva cavalcada i el patge qui portar les cartes; de les nostres cançons de Nadal (tot i que també en coneixem i en cantem de seves); de les neules i els torrons i l’escudella amb galets i pilota; de fer cagar el tió; dels Pastorets i els Pessebres Vivents...

[Cesc, desembre 1962]

Els autors ni s’adonen de com és de contradictòria la penúltima estrofa: “Si no creus en les raons del meu Nadal, ja m’està bé: sisplau, no em diguis què he de dir, ni quina música he de tocar; al capdavall, el meu Nadal és un dia especial per a mi!” Doncs això justament és el que els autors han estat fent durant tota la cançó: dir-nos a nosaltres què hem de dir als botiguers, i —encara més greu—instar-nos a menystenir i boicotejar aquells que no celebrin el Nadal tal com ells voldrien… Típic dels intransigents, que exigeixen tolerància envers la seva intolerància.

Jo de primer em pensava que la cançó criticava les botigues que no exposessin símbols nadalencs, i em preguntava: “però és que hi ha algun comerç que no en posi? Qui més qui menys, tots en viuen, d’aquest negoci!” Després, furgant una mica més, m’ha semblat entendre de què va realment la cosa.

Aquest vídeo el difon una organització (American Christian Life United) que fa campanya contra determinats comerços americans que estan substituint el ‘Merry Christmas’ (feliç Nadal) per un més neutre ‘Happy Holiday’ (felices festes) a fi —sembla—de no molestar els creients d’altres religions o els no-creients. És a dir, que els autors de la cançó no critiquen l’absència de símbols nadalencs als comerços, ja que arreu n’hi ha, sinó que filen tan prim que fan campanya activa contra les botigues i les persones que diuen ‘Bones Festes’ en comptes de dir ‘Bon Nadal’.

En el fons de la tendència de canviar ‘Nadal’ per ‘Festes’ hi deu haver el tabú del suposat respecte a la multiculturalitat. Aquí encara no hem arribat a tant (diem indistintament ‘Bon Nadal’ i ‘Bones Festes’ i ningú no hi veu papus), però d’alguna manera també es detecta un fenomen semblant al que l’ACLU combat, només que no en el món del comerç, sinó en l’àmbit públic. A casa nostra —equivocadament, al meu entendre— ja hi ha hagut fa temps qui predicava la conveniència que les escoles i els ajuntaments reduïssin o eliminessin l’ús públic de la simbologia nadalenca perquè no semblés que volem imposar un model religiós a persones d’altres creences. D’altra banda, paral·lelament, de forma lenta però imparable, anem absorbint els costums anglosaxons que ens colonitzen (l’arbre de Nadal, el Pare Noël o Santa Claus, Halloween...).


[Cesc, desembre 1964]

Jo, que sóc ateu i faig Pastorets i recito en públic el Poema de Nadal sense manies, em decanto perquè els espais públics catalans, escoles incloses, preservin, expliquin i llueixin els elements propis de la nostra tradició: mostrar-los no ha de ser entès com a cap imposició. Una altra cosa, ben diferent, seria ostentar símbols religiosos a les aules, als ajuntaments, als parlaments o als tribunals: això sí que fóra barrejar conceptes que hauríem de tenir ben definits. Cal diferenciar el que és simbologia religiosa del que és tradició, tot i que la tradició vagi vinculada a celebracions d’origen religiós: Nadal, Pasqua, Corpus... No hem d’imposar res a ningú, però tampoc no ens hem d’avergonyir de manifestar les nostres arrels culturals: el tió, les nadales, la mona de Pasqua, les Caramelles, les Enramades, la Patum... “Qui perd els orígens, perd identitat”, i això no ens convé, ans al contrari. El que sí podríem fer és mitigar una mica l’escandalosa disbauxa consumista en què hem convertit aquestes festes. Potser la crisi ens hi ajudarà, si us plau per força...
 
En fi, perdoneu l’epístola. Ja ho veig, que m’he deixat anar. Vinga, doncs: 
Bon Nadal Laic i feliç 2012 a tothom!








Barcelona 1960. Pessebre a la plaça de Catalunya 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.