Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 12 de desembre de 2011

Barbat - Matinada, Recorda


Enric Barbat (1943-2011)
Matinada

Com un despertar claríssim
dins dels teus ulls transparents,
com un vent ple de rialles
despullant-te el pensament,
i un gran remolí escarlata
sobre els tus dos pits de plata

Com un raig de llum verdíssim
fet d’esquitxos innocents,
la frescor de la rosada
pentinant-te el sentiment,
i un gran remolí escarlata
sobre el teu ventre de nacre.

Com el cim d’una muntanya,
com la fruita d’una nit,
com la punxa d’una banya
apuntant a l’infinit,
sobre el cel brilla una espasa:
surt el sol de matinada.



Recorda

Recorda, sortia el sol,
érem amics del primer vol
érem ocells de bec i pell,
de ploma blanca i de llençol.

Recorda, un cel gris blau,
érem amics del mateix cau,
joves cavalls, món de miralls,
la lluna als dits, el cor en pau.

Recorda, i en honor meu
no siguis per ningú
mentre jo penso en tu.

Recorda, bufava el vent,
viatge llarg del pensament.
Naixia orgull en els teus ulls,
amor i mandra adolescent.

Recorda, matins daurats,
primer regust de llibertat,
foc a les mans, mortals amants,
l’amor s’escampa vora la mar.

Recorda, i en honor meu,
no siguis per ningú.
mentre jo penso en tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.