Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 5 de gener de 2012

Eliot - Journey of the Magi


T. S. Eliot (1888-1965)
Journey of the Magi

«A cold coming we had of it,
Just the worst time of the year
For a journey, and such a long journey:
The ways deep and the weather sharp,
The very dead of winter».
And the camels galled, sore-footed, refractory,
Lying down in the melting snow.
There were times when we regretted
The summer palaces on slopes, the terraces,
And the silken girls bringing sherbet.
Then the camel men cursing and grumbling
And running away, and wanting their liquor and women,
And the night-fires going out, and the lack of shelters,
And the cities dirty and the towns unfriendly
And the villages dirty and charging high prices:
A hard time we had of it.
At the end we preferred to travel all night,
Sleeping in snatches,
With the voices singing in our ears, saying
That this was all folly.

Then at dawn we came down to a temperate valley,
Wet, below the snow line, smelling of vegetation;
With a running stream and a water mill beating the darkness,
And three trees on the low sky,
And an old white horse galloped away in the meadow.
Then we came to a tavern with vine-leaves over the lintel,
Six hands at an open door dicing for pieces of silver,
And feet kicking the empty wineskins.
But there was no information, and so we continued
And arrived at evening, not a moment too soon
Finding the place; it was (you may say) satisfactory.

All this was a long time ago, I remember,
And I would do it again, but set down
This set down
This: were we led all that way for
Birth or Death? There was a Birth, certainly,
We had evidence and no doubt. I had seen birth and death,
But had thought they were different; this Birth was
Hard and bitter agony for us, like Death, our death.
We returned to our places, these Kingdoms,
But no longer at ease here, in the old dispensation,
With an alien people clutching their gods.
I should be glad of another death.

[Dins Ariel’s poems, Faber and Faber ed., London 1927]





El viatge dels Reis Màgics

«Molt de fred vam passar a l’anada,
La pitjor època de l’any
Per fer un viatge, i més un viatge tan llarg:
Els camins plens de fang i l’aire tallant,
Al bell mig de l’hivern.»
I els camells esllomats, amb els peus masegats, refractaris,
S’ajeien damunt la neu mig fosa.
De vegades enyoràvem
Els palaus d’estiu a la baldana, les terrasses,
I les sedoses noies servint-nos begudes.
A més a més, els camellers vinga a maleir i rondinar,
I s’escapaven, i exigien licors i dones,
I els focs de bivac se’ns apagaven, i no trobàvem aixopluc,
I les ciutats eren hostils i les viles gens amables,
I els poblets plens de brutícia i amb uns preus altíssims:
Molt malament ho vam passar.
Al final ens vam estimar més viatjar tota la nit
I dormir de tant en tant,
Amb les crits que ens brunzien dins les orelles, dient
Que tot allò era una follia.

Després, a trenc d’alba, vam baixar a una vall temperada,
Humida, on acabava la neu, amb flaire de vegetació;
Amb un torrent frescós i un molí que batia la fosca,
I tres arbres contra l’horitzó,
I un vell cavall blanc que galopava pels prats.
Aleshores vam arribar a un hostal amb una parra sobre la llinda,
Sis mans davant una porta oberta es jugaven als daus monedes de plata.
I uns peus pegaven cops a uns bots buits.
Però, com que ningú no ens va saber informar, vam continuar endavant
I vam arribar-hi al vespre,en el moment precís
Vam trobar l’indret; va ser (potser direu) una feta satisfactòria.

Tot això va passar fa molt de temps, ho recordo,
I estaria disposat a repetir-ho, però fixeu-vos
Fixeu-vos bé
En això: tot aquell camí, ¿el vam fer cap
Al Naixement o bé cap a la Mort? Hi va haver un Naixement, és cert,
Ho vam veure amb els nostres ulls. Jo havia vist naixements i morts,
Però em creia que es tractava de coses diferents; aquest Naixement va ser
Per nosaltres una dolorosa i llarga agonia, com la Mort, la nostra mort.
Vam tornar a casa nostra, en aquests regnes,
Però ja no ens hi hem tornat a trobar a gust, amb l’antiga llei,
Amb una gent estranya aferrada als seus déus.
De bon grat acceptaria una altra mort.

[Versió d’Alfred Sargatal, dins T. S. Eliot, Dimecres de cendra i Poemes d’Ariel, ‘Els llibres de l’Escorpí’, Poesia, 42. Edicions 62, Barcelona 1977]

Viaje de los Magos

«Buen frío que pasamos con aquello,
exactamente el peor momento del año
para un viaje, y un viaje tan largo:
los caminos ahondados y el tiempo que mordía,
lo peor mismo del invierno.»
Y los camellos irritados, llagados en las patas, recalcitrantes,
tirándose en la nieve que se fundía.
Hubo veces que añorábamos
los palacios de verano en las laderas, las terrazas,
y las muchachas sedeñas trayendo sorbetes.
Además, los camelleros, maldiciendo y gruñendo
y escapándose, y queriendo sus tragos y mujeres.
Y las hogueras nocturnas apagándose, y la falta de cobijo,
y las ciudades hostiles y los pueblos poco amistosos
y las aldeas sucias y cobrando precios altos:
muy duro que lo pasamos.
Al final preferíamos viajar toda la noche,
durmiendo a trechos,
con las voces que cantaban en nuestros oídos, diciendo
que todo eso era locura.

Entonces, al amanecer, bajamos a un valle templado,
húmedo, bajo la línea de las nieves, oliendo a vegetación,
con un arroyo que corría y una aceña golpeando la oscuridad,
y tres árboles en el cielo bajo.
Y un viejo caballo blanco salió a galope por el prado.
Entonces llegamos a una taberna con hojas de vid sobre el dintel,
seis manos en una puerta abierta jugándose a los dados monedas de plata,
y pies dando patadas a cueros de vino vacíos.
Pero no hubo información, así que seguimos
y llegamos al anochecer, ni un momento antes de tiempo
para encontrar el sitio: fue (podría decirse) satisfactorio.

Todo eso pasó hace mucho, lo recuerdo.
Y lo volvería a hacer, pero escribid
esto escribid
esto: ¿se nos llevó tan lejos a buscar
Nacimiento o Muerte? Había un Nacimiento, es cierto,
tuvimos pruebas sin duda. He visto nacimiento y muerte,
pero había creído que eran muy diferentes; este Nacimiento fue
dura y amarga angustia para nosotros, como Muerte, nuestra muerte.
Volvimos a nuestros sitios, estos Reinos,
pero ya no más a gusto aquí, en el viejo estado de cosas,
con una gente extraña aferrándose a sus dioses.
Me alegraría de otra muerte.

[Versió de José M. Valverde, dins T. S. Eliot, Poesías reunidas 1909-1962, Alianza Editorial, Madrid 1999. Segunda edición, 2006. Primera reimpresión, 2008]


El viatge dels Reis Mags

«Quina arribada més freda.
La pitjor època de l’any per viatjar,
i el viatge en va ser molt de llarg:
els camins fondos i l’oratge esquerp
en el moment més cru de l’hivern».
Els camells irritats, amb llagues a les potes, rebecs,
ajaguts damunt la neu que es fonia.
Més d’un cop vam enyorar els palaus d’estiu,
les terrasses i les noietes tendres
que ens servien xarrups.
I els camellers queixosos que renegaven,
que exigien licor i dones o que desertaven,
i les fogueres que se’ns apagaven, la manca de refugis
i les ciutats hostils, els pobles poc hospitalaris
i els llogarets cars i bruts:
va ser molt dur.
Al final vam decidir viatjar de nit,
dormint a estones,
amb veus que ens ressonaven a les orelles i ens deien
que tot plegat era una bestiesa.

Amb l’alba vam arribar a una vall temperada,
humida, sota el nivell de la neu, que feia olor de bosc,
amb un rierol i un molí d’aigua que es batia amb la foscor
i tres arbres retallant-se contra un cel baix.
Vam veure un cavall blanc galopant prat enllà.
Llavors vam arribar a una taverna, fulles de parra a la llinda,
sis mans jugant a daus per un grapat de plata
i tot de peus clavant coces a bótes buides de vi.
Però ningú no ens va informar de res, i així vam continuar
fins que, ja de vespre, vam trobar el lloc, a l’hora justa.
Fou (com aquell qui diu) satisfactori.

Ja fa molt de temps d’això, pel que recordo,
i ho tornaria a fer. Però escolta’m bé
ara, escolta’m
bé: ¿vam fer aquell viatge per un Naixement
o per la Mort? Va haver-hi un Naixement,
sens dubte, en fórem testimonis. Havia vist naixements
i morts, però em pensava que eren diferents. Aquest
ens portà una angoixa amarga, com la Mort, la nostra mort.
Vam tornar a casa, als nostres Regnes,
però ja no ens vam trobar a gust amb l’antiga vida laxa
ni amb un poble que s’aferrava a déus estranys.
Tant de bo m’arribés una altra mort.



El viaje de los Magos

«Qué helada travesía,
Justo la peor época del año
Para un viaje, y un viaje tan largo:
Los caminos hondos y el aire ríspido,
Lo más recio del invierno».
Y los camellos llagados, sus patas adoloridas, refractarios,
Tendidos en la nieve que se derretía.
A veces añorábamos
Los palacios de verano en las cuestas, las terrazas,
Y las niñas sedosas que nos servían sorbetes.
Iban los camelleros blasfemando, mascullando,
Huyendo, y pidiendo licor y mujeres,
Y las fogatas se extinguían y no había refugios,
Y las ciudades hostiles y los pueblos agresivos
Y las aldeas sucias y caras:
Cuánto tuvimos que aguantar.
Al final preferimos viajar de noche,
Dormir a ratos,
Con las voces cantando en nuestros oídos, diciendo
Que todo esto era locura.

Entonces llegamos al amanecer a un valle templado,
Húmedo, lejos de las nieves perpetuas, y olía a vegetación;
Con un arroyo y un molino de agua que golpeaba la oscuridad,
Y en el horizonte tres árboles,
Y un viejo caballo blanco se fue galopando hacia la pradera.
Luego llegamos a una taberna con hojas de parra en el dintel,
Seis manos junto a una puerta abierta
Jugaban a los dados por un poco de plata,
Y alguien pateaba los odres vacíos de vino,
Pero no había información, y seguimos
Y llegamos al anochecer, y justo a tiempo
Encontramos el lugar; era (podríamos decir) satisfactorio.

Todo esto fue hace mucho tiempo, recuerdo,
Y yo lo volvería a hacer, pero que quede
Esto claro que quede
Esto: ¿nos llevaron tan lejos
Por un Nacimiento o por una Muerte? Hubo un Nacimiento,
Teníamos pruebas y ninguna duda. Yo había visto nacer y morir,
Pero pensaba que eran distintos: este Nacimiento
Nos sometió a una dura y amarga agonía,
Como la Muerte, nuestra muerte.
Regresamos a nuestros lugares, estos Reinos,
Pero ya no estamos en paz aquí, bajo la antigua ley.
Con un pueblo extraño aferrado a sus dioses.
Cuánto gusto me daría otra muerte.

[Versión de Tedi López Mills. http://www.literatura.us/idiomas/tse_otros.html ]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.