Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 12 de gener de 2012

Maria Cabrera - Salm i paràbola de la memòria pròdiga (Pare meu)

Maria Cabrera
Foto: Rubén Taltavull















Maria Cabrera i Callís (1983)
Salm i paràbola de la memòria pròdiga

Pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia jo distretament estimava,
pare meu que te'n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt discret m'estimaves,
per la sang que ens corria tan brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se m'esborren,
com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!,
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,
pare meu!,
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,
per les tardes tan pàl·lides a la cuina de casa,
pare meu!,
per les veus tan confuses del vespre,
pels crits i pels plors i les terrasses en ràtzia,
pare meu!,
per l'olor de gasoil de la teva roba en tornant de la feina, pare meu,
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,
pels germans meus escolant-se per la pica,
oh pare meu!,
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!,
el fil que em lliga als teus noms, a les teves mans, al teu crani rotund,
al teu riure que no m'agradava,
al teu ventre partit per la cicatriu del destí,
pare meu!,
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,
i que no me l'hagi de trobar d'improvís mai més,
disfressada de dona despentinada en gavardina i plors
en una cantonada ventosa de Manhattan
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells,
oh pare meu!

Pare meu, que trobi tota la memòria, pare meu!,
que trobi intactes les meves condemnes de nena de set anys,
que trobi intactes el fonoll i els gallarets vermells
—gall, gallina o poll, pare meu?—,
que trobi intactes la teva història i la meva, juntes, volent-se, pare meu,
com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara,
oh pare meu,
pare meu que ja no ets al poble.

http://www.sies.tv/video/la-matinada-clara-es-el-nou-poemari-de-maria-cabrera.html
Entrevista a Maria Cabrera




Sílvia Pérez Cruz 













http://www.youtube.com/watch?v=zzaNRABWl50&feature=fvwp&NR=1
Sílvia Pérez Cruz canta ‘Pare meu’

Agraeixo al Joan Martí Ortega que m’hagi donat a conèixer aquest poema. Ja coneixia la Sílvia Pérez, una jove cantant excel·lent, però no coneixia la Maria Cabrera, una no menys excel·lent jove poeta.



2 comentaris:

  1. Sento la Sílvia i em paro a escoltar-la sempre. La vaig seguir molt quan formava part de Las Migas, amb una lectura molt personal del flamenc. També a Immigrasons. Respecte a la poeta, no la coneixia i crec que sincerament és molt bona, no carregue les tintes, no cau en la falàcia patètica, molt bé.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.