Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 30 de març de 2012

Giacosa-Illica: Vecchia zimarra


Giacomo Puccini











Giuseppe Giacosa / Luigi Illica
Vecchia zimarra

Vecchia zimarra, senti,
io resto al pian, tu ascender
il sacro monte or devi:
le mie grazie ricevi.
Mai non curvasti
il logor dorso ai ricchi ed ai potenti:
passar nelle tue tasche,
come in antri tranquilli,
filosofi e poeti.
Ora che i giorni lieti
fuggir, ti dico: addio,
fedele amico mio,
Addio, addio!

(De La Bohème, acte IV. Música de Giacomo Puccini, 1896)

Vell abric

Vell abric, escolta,
jo em quedo al pla, i tu ara
has de pujar a la muntanya pia.
Moltes gràcies per tot!
Mai no has blegat l’esquena gastada
davant dels rics ni els poderosos.
Per les teves butxaques,
com en tranquils refugis,
hi han passat filòsofs i poetes.
Ara que els dies feliços
s’han acabat, et dic adéu,
fidel bon amic meu,
adéu, adéu.

[Colline el filòsof, un dels bohemis que malviuen com poden en una golfa del Barri Llatí de París, empenyora el seu abric per poder comprar medecines per a Mimì, que s’està morint.]

http://www.youtube.com/watch?v=ZkVryb0IC2s   Nicolai Ghiaurov. San Francisco Opera, 1990.

Nicolai Ghiaurov. San Francisco Opera, 1990
A La Bohème, Puccini hi llueix el seu geni en plenitud: un llenguatge musical continu, mantenint, tanmateix, algunes àries ben delimitades, però sense interrompre mai del tot la cadència melòdica de les escenes; una barreja sensual, gairebé impressionista, de matisos i detalls sonors, que suggereixen musicalment climes i situacions; un ús discret però profund de la idea del leitmotiv wagnerià sense, però, copiar-ne el procediment; i una increïble capacitat per generar emoció des d’una partitura amb una orquestració sublim. Tota l’obra és un flux constant d’intuïcions musicals, però hom en destacaria les àries Che gelida mannina i Mi chiamano Mimì, i el duet Oh soave fanciulla, al primer acte; tot el bigarrat i espectacular segon acte, amb el vals de Musetta Quando men vo soletta i els cors; l’esplèndid tercer acte, amb l’ària D’onde lieta uscì; i el final, amb aquesta breu però emotiva Vecchia zimarra i el duet Sono andati...

Per si teniu temps i en voleu gaudir, aquí hi ha tres versions diferents de l’òpera completa.

La Bohème sencera:
La Scala de Milà, 30 de març 1979. Ileana Cotruba, Luciano Pavarotti.
Orquestra i cors de La Scala.
Director escènic: Franco Zefirelli. Director musical: Carlos Kleiber.

La Bohème sencera:
Opernhaus Zürich, Festpiele 2005. Cristina Gallardo Domas, Marcello Giordani. Director musical: Féliz Breisach. Subtítols en italià.

La Bohème sencera:
Anna Nettrebko, Rolando Villazón, Nicole Cabell. Director musical: Bertrand de Billy. (versió cinematogràfica, 2008. Subtítols en alemany)

Mi chiamano Mimì’
Gran Teatre del Liceu, Barcelona 2012. Fiorenza Cedolins, Ramón Vargas, Ainoha Arteta. Muntatge del Teatro Real de Madrid. Director escènic: Giancarlo del Monaco. Director musical: Víctor Pablo Pérez.

Entrevista a Fiorenza Cedolins
Liceu, 2012. Fiorenza Cedolins, Ramón Vargas, Ainoha Arteta. Muntatge del Teatro Real de Madrid. Director escènic: Giancarlo del Monaco. Director musical: Víctor Pablo Pérez. Per poder apreciar detalls del muntatge.

Finalment, aquí hi podreu trobar el llibret íntegre, amb la versió en castellà:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.