Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 10 de març de 2012

Comtessa de Dia - Estat ai en gran cossirier


La Comtessa de Dia (segles XII-XIII)
Estat ai en greu cossirier

Estat ai en greu cossirier
per un cavallier qu'ai agut,
e vuoil sia totz temps saubut
cum ieu l'ai amat a sobrier;
        ara vei qu'ieu sui trahida
car ieu non li donei m'amor
don ai estat en gran error
        en lieig e quand sui vestida.

Ben volria mon cavallier
tener un ser en mos bratz nut,
qu'el s'en tengra per ereubut
sol qu'a lui fezes cosseillier;
        car plus m'en sui abellida
no fetz Floris de Blanchaflor:
ieu l'autrei mon cor e m'amor
        mon sen, mos huoills e ma vida.

Bels amics avinens e bos,
cora.us tenrai en mon poder?
e que jagues ab vos un ser
e qu'ie.us des un bais amoros;
        sapchatz, gran talen n'auria
qu'ie·us tengues en luoc del marit,
ab so que m'aguessetz plevit
        de far tot so qu qu'ieu volria.



Tinc un desfici, ai, inclement

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
        Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
        en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
        Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
        el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
        Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
        de fer ço que jo voldria.

[Versió d’Alfred Badia, dins Poesia trobadoresca. “Les millors obres de la literatura universal”, 14. Edicions 62 i “La Caixa”, Barcelona, maig de 1982.]

La identitat de la trobairitz occitana coneguda com a Comtessa de Dia és difícil de determinar; sembla molt insegur que es digués Beatriu, com hom ha admès comunament. Podria tractar-se d'Isoarda, filla d'Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d'Agout. El cavaller del qual s'enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d'Aurenga, el fill del trobador homònim. Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa. En aquesta que he triat, la comtessa expressa un sentiment d’amor insatisfet, sensual i immediat, i eficaçment melangiós.

Recordem que en la poesia trobadoresca el trobador s’adreça sempre a una dama, casada amb el seu senyor, l’amor de la qual desitja, però no pot obtenir per les convencions socials i feudals. En aquest cas bastant excepcional, la poetessa és la dama, casada, que manifesta el seu amor impossible per un vassall seu a qui desitjaria tenir per amant si això fos possible, i per si fos poc, li exigiria que l’home se sotmetés a fer tot allò que ella volgués, adoptant, doncs, la dona un paper actiu, no tan sols a l’escalafó social, com correspon a la seva categoria nobiliària, sinó també manant al llit.




1 comentari:

  1. Francament molt interessant. Jo trobo que aquesta poesia es troba a mig camí entre la poesia dels trobadors i la poesia anterior, la poesia femenina en què era la dona qui tenia el paper actiu en l'erotisme, doncs l'home prou feina tenia amb les seves guerres. Interessant de debó.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.