Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 8 d’abril de 2012

Casas - Les caramelles

Càndida Pérez























Joan Casas i Vila (Joan Misterio)
Les caramelles  (1920)

Al cel brillaven milers d'estrelles,
era de Pasqua l'hermosa nit,
al vent llançaven les caramelles
cançons alegres entre el brogit.

Quan el meu nòvio, que era el solista
de l'Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa sa veu d'artista,
estava el barri ple com un ou.
I jo escoltava des del balcó
les dolces notes d'eixa cançó:

«Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi. Ai, sí!»

Quan acabaren les caramelles,
va haver-hi un xàfec d'aplaudiments,
i les guarnides i altes cistelles
quedaren plenes en pocs moments.

Vaig dar d'ous frescos dotzena i mitja,
i un be i un ànec al meu xicot,
mentre li deia plena de ditxa:
«Ves si t'estimo que t'ho donc tot».
Petons anava tirant-li jo,
i ell em cantava amb molta il·lusió:

«Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi. Ai, sí!»

Al segon dia de Pasqua anaren
a Badalona a menjar-se el be,
i en tornar al vespre tots ells passaren
formats com sorges pel meu carrer.

Amb grans forquilles a molts se'ls veia,
i el meu tocava l'acordió,
i fent el murri l'ullet em deia:
«Tot el que vulguis et toco jo».
I així cantava molt dolçament
fent filigranes amb l'instrument:

«Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi. Ai, sí!»

Música de Càndida Pérez

http://www.youtube.com/watch?v=b9H5WBd8lu8  Rocío Romero
http://www.youtube.com/watch?v=EEcVNIuNHh8  Rocío Romero, 2009

http://www.ub.edu/ntae/candida/EL_llibre_del_cuplet_catala_Frag_Bonavia.pdf  “El llibre del cuplet català” (1929), amb lletres de diversos cuplets.

Sobre Cándida Pérez (treball del CEIP Ferran Sunyer de Barcelona):
http://www.ub.edu/ntae/candida/#quatre 
http://www.xtec.cat/centres/a8052669/biografiacandida.pdf


Joan Misterio























Bé, no és que sigui una cançó de les que més m’agraden, però no deixa de ser (com Baixant de la Font del Gat, Ball de Rams, El vestit d’en Pasqual, La cançó de la dida, La Rambla, Pasqua Florida, Els Tres Tombs, Jo vull ser Miss, I és el tramvia...) un clàssic del cuplet català popular d’abans de la guerra, tan digne o més que algunes cançons d’avui. Per celebrar que és Pasqua, m’ha semblat bé de recordar-la.

La música la va compondre l’any 1919 la cupletista i compositora olotina Càndida Pérez i Martínez (1893-1989), que la va estrenar el novembre d’aquell mateix any al teatre Eldorado de la plaça de Catalunya de Barcelona; també la van cantar Raquel Meller, Pilar Alonso i Mary Santpere. Més recentment, la va tornar a popularitzar Núria Feliu.

La lletra és de Joan Casas i Vila, que signava «Joan Misterio» i, de fet, el pseudònim li escau, perquè no he estat capaç de trobar la seva data i lloc de naixement i defunció.

Bona Pasqua!

Afegit 8-04-2012:

Sobre les dades de "Joan Misterio", agraeixo molt al bon amic Jesús Sagués que encontinent m'hagi fet arribar aquesta informació. Així sabem que Joan Casas i Vila va morir als 39 anys el desembre de 1925 (possiblement el dia 26, sant Esteve, ja que l'esquela es va publicar el diumenge 27 i el funeral va ser l'endemà dilluns 28):

Hola,

He investigat una mica. Al segon vídeo, qui canta també és la Rocío Romero Grau. Té un blog propi ( http://rocioromerograu.wordpress.com ) i també un dedicat a la Càndida Pérez ( http://candidaperez.wordpress.com/  ).
Sobre Joan Misterio he trobat un esment al llibre "Al llarg de la meva vida" de Ramon Noguer i Comet ( http://books.google.es/books?id=kS1ONohadBoC&pg=PA20#v=onepage&q&f=false ). I sabent que era de Barcelona i que va morir el 1925 he pensat si trobaria l'esquela a La Vanguardia, i l'he trobat ( http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/12/27/pagina-2/33260509/pdf.html ). No sabem el dia exacte, però era finals de desembre.

Jesús
El Teatre El Dorado de Barcelona

Núria Feliu, El cuplet a Barcelona

2 comentaris:

  1. Enginyós i molt divertit. I una troballa aquesta Càndida...

    ResponElimina
  2. Un familiar llunyà de Joan Cases i Vila (Joan Misterio), Esteve Freixa i Baqué, em fa arribar amablement algunes dades d’aquest poeta tan prolífic com immerescudament poc conegut.

    La besàvia de l’Esteve es deia Secundina Figueres i Freixenet. Aquesta senyora tenia una germana gran, Maria Figueres i Freixenet, que es va casar amb Joan Vila, propietari d’una fàbrica de mosaics a Sant Martí de Provençals que tenia la botiga al carrer de la Porta Ferrissa de Barcelona. Van tenir quatre fills, un dels quals va ser Carme Vila i Figueras, que es va casar amb un cosí seu, en Joan Cases i Vila, que és el nostre poeta, que feia servir el pseudònim “Joan Misterio”. Van tenir un fill, que es va dir igual que el seu pare, Joan Cases i Vila, i que va morir solter.

    A títol de curiositat, entre els quatre fills de la Maria Figueres i en Joan Vila hi havia també la Pepita Vila, casada (i sense fills) amb Enric Jorba i Orpi, que va començar venent mobles i va acabar transformant les seves botigues en els primers grans magatzems del país, Can Jorba, comprats molt més tard per Galerías Preciados.

    És ben cert que Joan Cases (o Casas) i Vila es mereixeria una entrada a la GEC (només se’n parla a l’article sobre Cándida Pérez) i a la Viquipèdia. A la xarxa se’n troba algun esment, sempre en relació amb Cándida Pérez (per exemple: http://www.ub.edu/ntae/candida/ )

    Moltes gràcies, Esteve, per aquests aclariments.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.