Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 20 d’abril de 2012

Espriu - Oració al senyor Sant Jordi


Salvador Espriu (1913-1985)
Oració al senyor Sant Jordi

                A mussitar-la, és clar, amb una
                molt relativa ingenuïtat.

«Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.»

L’estampeta
se’m perdia:
no recordo
l’any ni el dia.



Poema publicat a Salvador Espriu, Obres completes. I. Poesia, al final de la part VIII ‘Per a la bona gent’, del llibre ‘Fragments. Versots. Intencions. Matisos’, Edicions 62, Barcelona, abril de 1968,  pàg. 512.

Musicat per Francesc Vila (Castellbell i el Vilar, 1922-2011), el poema ha estat popularitzat per les nombroses corals –entre les quals la Coral Sant Esteve, de Balsareny–, que l’han cantat com un himne patriòtic en defensa de la pau i de la llengua catalana. És així i ja està bé que així s’entengui; però en rigor cal dir que la cançó omet (com també ho solen fer les transcripcions que de la seva lletra s’han divulgat) dos matisos importants: l’epígraf inicial, que hi insinua un punt d’irònica distanciació, i els quatre versos finals, que hi aporten aquell toc d’escepticisme i de pessimisme tan inherent a bona part de l’obra del poeta d’Arenys de Mar.

Avui, igual com el 1968, cal implorar ajut celestial per salvar la llengua catalana dels atacs furibunds dels que la volen anorrear, però malament rai si ens refiem dels miracles i deixem la qüestió en mans de sant Jordi: sobretot fa falta que siguem conscients de la situació i tinguem la fermesa i el coratge necessaris per sortir al carrer, tantes vegades com faci falta, per defensar el català, com deia el mateix Espriu en un altre poema, «contra bords i lladres». Tant de bo que no perdem mai aquest nord, que no perdem mai l’estampeta de la fidelitat a la llengua i a la identitat.

 
http://www.youtube.com/watch?v=NGwHMzjccWA&feature=related Choeur Tutti Canti, de Sant Cebrià de Rosselló. Directora: Eloisa Aymerich.  Maig 2011.

http://www.tv3.cat/videos/2857270   Joel Joan recita el poema (Sant Jordi 2010)

Bona diada de Sant Jordi!



6 comentaris:

  1. Aquesta imatge iconogràfica, més que no pas santa o religiosa, forma parte indissoluble de la nostra essència, gairebé com una icona. Crec que és necessari ara més que mai de reivindicar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que mai, Ramon, i tant! Ja ho deia Raimon: "Quan creus que ja s'acaba, torna a començar!". Però "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer". Cal no rendir-se. En paraules de Goytisolo: "Nunca te entregues ni te apartes / junto al camino, nunca digas / No puedo más y aquí me quedo". Doncs això, endavant! Indesinenter.

      Elimina
  2. Ayer cayó la Compañía de Teatro de Barcelona, ¿no?

    Soy catalán, nacido en Barcelona. Pero no gilipollas separatista de mierda, como lo sois los 4 gatos que, a buen entendedor, haceis de esta cataluña algo absurdo e irrisorio en el mundo entero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inconegut lector, a la capçalera d’aquest bloc hi pots veure el meu nom i cognom. Jo escric lliurement el que penso i el que sento, argumentant-ho i firmant-ho, i sense recórrer a l’insult. En canvi, hi ha qui insulta i s’amaga covardament rere pseudònims patètics. Són dos models: el model de la llibertat d’expressió, raonada i respectuosa, donant la cara i donant arguments; i el model de tirar la pedra i amagar la mà. El món és així, hi ha d’haver de tot. En principi, no faig cabal dels anònims, però en aquest cas m’ha vingut de gust de publicar-te’l, perquè respecto –sense compartir-lo– el contingut de les teves opinions, tot i que la forma em sembla impròpia d’una persona que es cordi les sabates sense ajuda. Salut!

      Elimina
  3. Buscant el poema d'Espriu, i escoltant-lo precisament amb la molt digna versió d'aquest cor nord-català, he vingut a parar al teu blog. No coneixia ni la nota inicial ni els quatre versos finals... i tant sentit que afegeixen al poema.
    Una salutació i molt bona diada de Sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies i benvingut! Com bé dius en el teu bloc, si Sant Jordi és la diada de la cultura, de l'amor i de l'estimació per Catalunya, fem que sigui Sant Jordi cada dia! Tens tota la raó. Així sigui.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.