Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 4 de juny de 2012

Brams - L'últim Tirabol


Brams
L’últim Tirabol

Era jove, era berguedà,
estava a punt de fer vint-i-tres anys,
s'acostava Corpus, se li veia en els ulls
encesos com espurnes de Patum.

Mig poble deia que era un bon sagal,
l'altre mig que era un bordegàs,
i la noia que estimava
no li fotia ni cas.

Dimecres de Patum vam quedar a la barana,
però no s'hi va presentar:
en un revolt, amb el seu cotxe vell
va deixar la pell.

Des d'un racó sentia els gegants,
la música acompanyava
unes llàgrimes galtes avall
quan vaig tornar a la plaça.

Potser va ser la màgia de la Patum,
o la barreja de la cervesa,
però aquell fet per a mi
no va ser pas una sorpresa.

Em va semblar veure'l arribar
amb el barret i el mocador nusat,
em va dir que Sant Pere té per costum
deixar als berguedans fer un darrer salt de Patum.

Amb una mirada de complicitat
i un somriure com tenia ell sol,
de bracet agafats
vam saltar l'últim Tirabol.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.