Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 8 de juny de 2012


Edmond Rostand (1868-1918)
Cyrano de Bergerac  (fragment)

Je jette avec grâce mon feutre,
Je fais lentement l'abandon
Du grand manteau qui me calfeutre,
Et je tire mon espadon ;
Elégant comme Céladon,
Agile comme Scaramouche,
Je vous préviens, cher Mirmydon,
Qu'à la fin de l'envoi je touche !


Vous auriez bien dû rester neutre ;
Où vais-je vous larder, dindon ?...
Dans le flanc, sous votre maheutre ?...
Au cœur, sous votre bleu cordon ?...
— Les coquilles tintent, ding-don !
Ma pointe voltige : une mouche !
Décidément... c'est au bedon,
Qu'à la fin de l'envoi je touche.


Il me manque une rime en eutre...
Vous rompez, plus blanc qu'amidon ?
C'est pour me fournir le mot pleutre !
— Tac ! je pare la pointe dont
Vous espériez me faire don : —
J'ouvre la ligne, — je la bouche...
Tiens bien ta broche, Laridon !
A la fin de l'envoi, je touche.


Prince, demande à Dieu pardon !
Je quarte du pied, j'escarmouche,
Je coupe, je feinte... Hé ! là donc :
A la fin de l'envoi, je touche.


[Acte I, scène 4]


Cyrano de Bergerac  (fragment)

Llanço amb encant la paperina.
Ja procedeixo a l'abandó
de la gran capa que em fascina,
i desembeino reptador;
elegant com Pantaleó,
àgil com l'home més ardit,
us faig saber, volgut senyor,
que al darrer vers sereu ferit!


La meva espasa us adoctrina:
on us la clavaré, corcó?
Potser al costat, sota la sina?
No, que em molesta aquest cordó.
Les dents us peten, i amb raó!
La punta volta. És un mosquit?
I no rigueu, que és el panxó
que al darrer vers sereu ferit.


Trobo a faltar una rima amb ina...
Reculeu, blanc com el midó?
És per donar-me el mot gallina!
Però la punta del punxó
amb que voldríeu fer-me un do.
Obro el compàs amb un brunzit.
Us cau la broca? Passeu por,
que al darrer vers sereu ferit.


[...] Faig una finta, i tot seguit
em giro de cantó i... Veieu? ja esteu ferit.


[Versió de Xavier Bru de Sala. Ed. Proa, Barcelona, 1985]

[Text obtingut del bloc http://ambitlinguistic.blogspot.com.es/2007/02/lart-de-lesgrima-actoral.html , llevat dels dos últims versos]


No tinc a mà el text de Bru de Sala per acabar de completar els quatre últims versos d’aquesta escena, on Cyrano lluita en un duel a floret alhora que improvisa un poema, en el qual anuncia al seu rival que a l’últim vers serà ferit —com, efectivament, s’esdevé.

M’hauria agradat oferir-vos algun altre fragment entre els més emblemàtics d’aquesta obra: la divertida enumeració de les diferents maneres en què hom podria descriure el nas de Cyrano (I, 4); la presentació dels cadets de Gascunya (II, 7); l’esplèndida declaració d’amor de Cyrano a Roxane, de primer apuntant les paraules a l’enamorat Christian, i després substituint-lo directament a l’empara de l’ombra (III, 7); la fantasiosa descripció del viatge a la lluna (III, 13); l’evocació de la terra gascona natal, al so d’un flabiol, la nit abans de l’assalt on molts cadets moriran (IV, 3); o la lectura que fa Cyrano de la pretesa carta de Christian a Roxane, catorze anys després de la mort del cadet, fins que Roxana s’adona que l’està recitant de memòria i així descobreix que en realitat era Cyrano qui l’havia escrita (V, 5).

Tot això ve a compte d’haver assistit ahir a la representació del Cyrano de Bergerac de la companyia La Perla 29, en la versió ja clàssica de Bru de Sala (bé que una mica retallada i adaptada), sota la direcció —magnífica com sempre— d’Oriol Broggi, amb un Pere Arquillué senzillament grandiós encapçalant un gran equip de deu actors i actrius, amb un muntatge i una il·luminació admirables, a la Biblioteca de Catalunya. La hi faran fins al 22 de juliol, em sembla, i segurament després faran bolos pels teatres del país (espero que passaran per Manresa)... Vaja, que us la recomano!

Vet aquí alguns comentaris arran de l’estrena:

http://larevistilladelaperla.blogspot.com.es/2012/06/text-oriol-primeres-notes-sobre-cyrano.html 
http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/2012/05/cyrano-de-bergerac.html 

I vet ací alguns fragments:

http://www.youtube.com/watch?v=Z3KUx2qxH7s  (s’hi veu el final del duel, d’on he tret els dos últims versos)
http://www.youtube.com/watch?v=tn1VIYMeG7A&feature=related

El Cyrano, en la versió de Bru de Sala, ja el va estrenar en català, fa prop de 30 anys, Josep M. Flotats. De l’original de Rostand, ja un èxit des de l’estrena el 1897, se n’han fet diverses òperes, i també en cinema n’hi ha diferents versions, una de ben coneguda amb Gérard Depardieu el 1990. Com a curiositat, aquí hi ha la versió que en va fer Stanley Kramer l’any 1950, amb José Ferrer, en anglès, en una traducció en vers blanc feta el 1923 per Bryan Hooker:

http://www.youtube.com/watch?v=foWPUxMgrus&feature=related

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.