Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 1 de juny de 2012


Louis Aragon (1897-1982)
Les Yeux d'Elsa 


Tes yeux sont si profonds qu'en me penchant pour boire
J'ai vu tous les soleils y venir se mirer
S'y jeter à mourir tous les désespérés
Tes yeux sont si profonds que j'y perds la mémoire


À l'ombre des oiseaux c'est l'océan troublé
Puis le beau temps soudain se lève et tes yeux changent
L'été taille la nue au tablier des anges
Le ciel n'est jamais bleu comme il l'est sur les blés


Les vents chassent en vain les chagrins de l'azur
Tes yeux plus clairs que lui lorsqu'une larme y luit
Tes yeux rendent jaloux le ciel d'après la pluie
Le verre n'est jamais si bleu qu'à sa brisure


Mère des Sept douleurs ô lumière mouillée
Sept glaives ont percé le prisme des couleurs
Le jour est plus poignant qui point entre les pleurs
L'iris troué de noir plus bleu d'être endeuillé


Les yeux dans le malheur ouvrent la double brèche
Par où se reproduit le miracle des Rois
Lorsque le cœur battant ils virent tous les trois
Le manteau de Marie accroché dans la crèche


Une bouche suffit au mois de Mai des mots
Pour toutes les chansons et pour tous les hélas
Trop peu d'un firmament pour des millions d'astres
Il leur fallait tes yeux et leurs secrets gémeaux


L'enfant accaparé par les belles images
Écarquille les siens moins démesurément
Quand tu fais les grands yeux je ne sais si tu mens
On dirait que l'averse ouvre des fleurs sauvages


Cachent-ils des éclairs dans cette lavande où
Des insectes défont leurs amours violentes
Je suis pris au filet des étoiles filantes
Comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'août


J'ai retiré ce radium de la pechblende
Et j'ai brûlé mes doigts à ce feu défendu
Ô paradis cent fois retrouvé reperdu
Tes yeux sont mon Pérou ma Golconde mes Indes


Il advint qu'un beau soir l'univers se brisa
Sur des récifs que les naufrageurs enflammèrent
Moi je voyais briller au-dessus de la mer
Les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa


Elsa Triolet i Louis Aragon
















Tens uns ulls tan profunds


Tens uns ulls tan profunds que inclinant-m’hi per beure
he vist la llum de tots els sols emmirallats
i llançar-s’hi a morir tots els desesperats
tens uns ulls tan profunds que em fan del tot distreure


A l’ombra dels ocells l’oceà enfurismat
deixa pas al bon temps i els ulls així et canvien
l’estiu els núvols talla on els àngels corrien
el cel mai no és tan blau com al damunt del blat


Els vents empaiten plors per la blavosa llenca
els teus ulls són més clars si una llàgrima hi lluu
i el cel tornen gelós quan la pluja s’enduu
el vidre no és tan blau sinó al moment que es trenca


Mare dels Set dolors oh quin mullat ressol
set glavis foradant cada color del prisma
el dia enmig de plors en més tristor s’abisma
l’iris tot negre es veu més blau vestit de dol


Els teus ulls obren dos esvorancs en la febre
i el miracle dels Reis s’hi torna a fer palès
quan amb el cor batent contemplaren tots tres
el mantell de Maria al damunt del pessebre


Una boca fa prou per totes les cançons
i els planys al mes de maig en joies o desastres
massa poc firmament tenen milions d’astres
si no són els teus ulls plens de secrets bessons


L’infant embadalit per boniques imatges
obre els seus ulls no tan desmesuradament
quan fas grossos els teus potser l’engany s’hi encén
hom diria un aiguat que obre les flors salvatges


No amaguen cap guspira a la lavanda en què
desfan els seus amors violents uns insectes
m’han pres eixams d’estels que mai no avancen rectes
com mariner ofegat quan cau l’agost de ple


Aquest radi he extret depurant la pechblenda
i m’ha cremat els dits aquest foc obtingut
oh paradís cent cops trobat cent cops perdut
d’Índies Perú i Golconda als teus ulls tinc la hisenda


Un vespre l’univers s’esquinçà en uns esculls
que inflamen els nauxers de les naus enfonsades
i jo veia brillar sobre aquelles onades
Elsa els teus ulls Elsa els teus ulls Elsa els teus ulls


[Versió de Jordi Parramon]


Louis Aragon i Elsa Triolet
Les Yeux d’Elsa és un llibre de 21 poemes, publicat el 1942, en plena ocupació de França durant la Segona Guerra Mundial. Hi aplega poemes publicats en revistes entre juny de 1941 i febrer de 1942.  El poema que hi dóna títol és el primer del recull.


Aquest llibre inaugura una considerable sèrie de poemaris consagrats per l'autor a la seva muller, Elsa Triolet. Elsa era una noia russa, germana de la dona del poeta Vladímir Maiakovski. Aragon la va conèixer el 1928 i s’hi va casar el 1939; tots dos van formar, fins a la mort d’ella l’any 1970, una parella mítica. També inspirats en la seva persona publicarà els reculls Les yeux et la mémoire (1954), Le Roman inachevé (1956), Elsa (1959), Le Fou d'Elsa (1963) i Il ne m'est Paris que d'Elsa (1964). 


Després de participar en el moviment dadaista, Aragon va ser un dels fundadors del surrealisme, al costat d'André Breton i altres. Amb Les yeux d’Elsa, Aragon torna a una poesia de mètrica tradicional barrejada amb elements de modernitat, i hi dissimula sota el pretext d’un recull de poemes d’amor uns cants a la llibertat i a l’amor a la pàtria, i contra la guerra i l’ocupació del seu país.


El 1927 s’havia afiliat al Partit Comunista Francès, on va militar sempre més, encara que sense perdre el seu esperit crític. Així, arran del 20è congrés del Partit Comunista Soviètic (1956), es va desmarcar de l’estalinisme prenent partit per la línia crítica de Nikita Khrusxov, que denunciava el culte a la personalitat del dictador georgià. 


Aragon va ser mobilitzat el 1939 per lluitar amb l'exèrcit francès contra la invasió alemanya l’any 1940; hi va guanyar la seva segona 'Creu de Guerra' (ja n'havia obtingut una de ben jove, el 1918, a la Primera Guerra Mundial). Després de la desfeta francesa, es va refugiar a la França de Vichy, on va col·laborar amb la Resistència, juntament amb altres poetes, com Robert Desnos, Paul Éluard, Jean Prévost i Jean-Pierre Rosnay.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.