Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 27 de juliol de 2012

Zeitlin - Donna, Donna


Aaron Zeitlin (1898-1973)
Donna, Donna

דאנא! דאנא! דאנא!

אויפן פירל ליגט דאָס קעלבל,
 ליגט געבונדן מיט א שטריק,
 הויך אין הימל פליט דאָס שװעלבל,
 פרײט זיך, דרײט זיך הין און קריק.

לאכט דער װינט און קאָרן,
 לאכט און לאכט און לאכט,
 לאכט ער אָפּ א גאַנצן טאָג,
 מיט אַ האלבער נאכט.

דאנא, דאנא, דאנא, דאנא,
 דאנא, דאנא, דאנא, דאנא, דא,
 דאנא, דאנא, דאנא, דאנא,
 דאנא, דאנא, דאנא, דא.

שרײַט דאָס קעלבל, יאָגט דער פּויער,
 װער־זשע הײסט דיך זײן א קאלב,
 װאָלסט געקענט צו זײן אַ פויגל,
 װאָלסט געקענט צו זײן א שװאַלב.

לאכט דער װינט און קאָרן ......

בידנע קעלבער טוט מען בינדן,
 און מען שלעפּט זײ און מען שעכט,
 װער עס האָט פליגל, פליט ארויפצו,
 איז בײ קײנעם ניט קײן קנעכט.

[Versió original en jiddisch. Música: Sholom Secunda. Em temo que m'he de disculpar, perquè encara que vaig copiar el text del dret (és a dir, de dreta a esquerra, com s'escriu l'hebreu), el Google me'l capgira automàticament i me'l posa del revés (és a dir, d'esquerra a dreta). Ho veig per la posició de les comes, els signes d'admiració i els punts suspensius. I no sé com carai aconseguir que el text aparegui correctament. Perdoneu, doncs, els que sapigueu jiddisch!] 


Dana, Dana

Oyfn firil ligt dos kelbil
ligt gebindin mit a shtrik
hoich in himil flit dos shvelbil
freit sich dreit sich hin un krik.

Lacht der vint in korn
lacht un lacht un lacht
lakht er up a tug a gantsin
mit a halber nacht.

Dana dana dana dana,
Dana dana dana da,
Dana dana dana dana,
Dana dana dana da.

Shreit dos kelbl zogt der poier
ver she heist dich zain a kalb
volst gekent tzu zain a foigl
volst gekent tzu sain a shvalb.

Lacht der vint in korn ...

Bidne kelber tut men bindn
un men shlept zey un men shecht
ver s'hot fligl, flit aroiftzu
is ba keinem nit kain knecht.

[Adaptació fonètica del text jiddisch a l’alemany]


Donna, Donna

On a wagon bound and helpless
Lies a calf, who is doomed to die.
High above him flies a swallow
Soaring gaily through the sky.

The wind laughs in the cornfield
Laughs with all his might
Laughs and laughs the whole day through
And half way through the night.

Dona dona dona dona,
Dona dona dona do.
Dona dona dona dona,
Dona dona dona do.

Now the calf is softly crying
"Tell me wind, why do you laugh?"
Why can’t I fly like the swallow
Why did I have to be a calf?

The wind laughs in the cornfield ...

Calves are born and soon are slaughtered
With no hope of being saved.
Only those with wing like swallow
Will not ever be enslaved.

[Traducció a l’anglès de Sholom Secunda, 1941]


Donna, Donna

On a wagon bound for market
There's a calf with a mournful eye.
High above him there's a swallow
Winging swiftly through the sky.

How the winds are laughing
They laugh with all their might
Laugh and laugh the whole day through
And half the summer's night. 

Dona dona dona dona
Dona dona dona do.
Dona dona dona dona
Dona dona dona do.

«Stop complaining», said the farmer,
«Who told you a calf to be;
Why don't you have wings to fly away
Like the swallow so proud and free?» 

How the winds are laughing…

Calves are easily bound and slaughtered
Never knowing the reason why.
But whoever treasures freedom,
Like the swallow must learn to fly. 

How the winds are laughing…

[Traducció a l’anglès d’Arthur Kevess & Teddy Schwartz, anys 1950]


Aaron Zeitlin va néixer a Lituània el 1898, fill d’un conegut escriptor jueu; ell també escrivia en jiddisch  —llengua germànica que fa servir l’alfabet hebreu, parlada per diverses comunitats jueves arreu del món—. Va estudiar a Vílnius i a Bielorrússia; el 1920 va fer un viatge a Palestina i el 1921 es va instal·lar a Varsòvia. El març de 1939 va tenir la gran sort que el dramaturg jueu Maurice Schwartz el convidés a anar a treballar a Nova York, per al teatre de la important comunitat jueva novaiorquesa. Això el va salvar de veure’s atrapat l’any següent al Gueto de Varsòvia (octubre de 1940). Zeitlin es va quedar la resta de la seva vida a Nova York, on exercí també de professor d’hebreu i de teologia jueva.   

Zeitlin és l’autor de la lletra del musical jiddisch Esterke, estrenat a Nova York el 1941 amb música de Sholom Secunda; d’aquell musical forma part aquesta cançó.  En l’adaptació fonètica a l’alemany es veu que el títol de la peça sonava «Dana, Dana» (tot i que en les versions cantades que adjunto jo hi sento clarament una o), però també fou coneguda com a «Dos kelbl» (en anglès, «The calf» ‘el vedell’, ja que tracta d’un vedell que és dut a l’escorxador, clara al·lusió a l’holocaust). 

Des del vagó que el porta al seu destí, el vedell veu passar una oreneta que canta i vola feliç, i es demana per què ell està presoner —encara ignora que va camí de la mort— i en canvi l’ocell és lliure. El granger (o el vent, a la versió original) li dóna una cruel resposta determinista: els que tenen ales per volar són lliures, els que no en tenen s’han de conformar amb el seu destí. La versió catalana encara subratlla més aquesta injustícia, com si el fet de no tenir ales fos culpa de la pobra bestiola: «Qui et fa ser un vedell?» 

La tornada ‘Dona Dona’ sembla que és una invocació a Adonai, el nom hebreu de Déu. En la discografia, sovint el títol va amb doble n, com si fos el nom propi femení anglès Donna; però de fet, les mateixes lletres de les versions angleses ho transcriuen amb una sola n

El mateix compositor, Sholom Secunda, en va fer la primera versió anglesa, però no va tenir gaire èxit. A mitjans dels anys 50, Arthur Kevess i Teddy Schwarz en van fer una nova versió, que és la més coneguda, popularitzada per Joan Baez (1960), Donovan (1965) i Patty Duke (1968). Vet ací cinc diferents versions al català:


No t’emportis mai l’amor

La lluna ha brillat molt aquesta nit
amb totes les seves llums.
Quant de temps durarà el nostre amor?
Quant temps ens estimarem?

Ja l’amor arriba,
i la lluna i el cor
han brillat aquesta nit
amb totes les clarors.

Oreneta, oreneta,
mai no t’emportis el nostre amor.
Oreneta, oreneta,
no t’emportis nostre cor.

Perquè tota la vida
tots dos tant ens hem estimat.
Perquè a través del cel
tu l’amor ens has portat.

Ara nosaltres
la vida estimem.
No t’emportis el nostre amor,
que tots dos el volem.

Oreneta, oreneta,
mai no t’emportis el nostre amor.
Oreneta, oreneta,
no t’emportis nostre cor.

[Adaptació lliure de Dolors Roca, per al Duo Ausona, de Vic, que la va enregistrar (Edigsa, 1966), juntament amb les cançons El meu destí al vent, No sé per què t’estimo i Deixa que et miri. Dolors Roca va ser després membre d’Esquirols]


Dona, Dona

Bon punt es fa clar, 
duen al mercat 
un vedell trist i resignat;
damunt del seu cap, 
un pardal festiu 
vola, vola lluny del seu niu.

No sentia riure el vent
de llevant a ponent:
és burleta com ell sol,
riu i riu a cor què vols.

Dona, dona, dona,
dona, dona, dona, do.
Dona, dona, dona,
dona, dona, dona, do.

Diu el masover: 
«Si no hi vas de grat,
el camí tu te l'has triat.
Qui et fa ser un vedell 
amb el jou al coll
i no amb ales com els ocells?

Els vedells són escorxats
—pobrets, què saben ells!—,
però els que es llencen a volar
lliures són com els ocells!»

Dona, dona, dona,
dona, dona, dona, do.
Dona, dona, dona,
dona, dona, dona, do.

[Versió de Joan Soler Amigó. Publicada per Equip Telstar-33, Segona ronda de cançons, Col·lecció Esplai, Ed. Hogar del Libro, Barcelona 1967, pàg. 46. Reeditada a Les rondes de cançons, DINSIC Publicacions Musicals, 2003, p. 46. Agraeixo l’ajut de l’amic Joan Vilamala i, per intercessió d’ell, el de Jaume Arnella, que m’ha indicat l’autoria de la versió, i el del mateix Joan Soler Amigó, qui  ha confirmat que quan la va adaptar desconeixia les altres versions, posat que fossin anteriors a la d’ell —que, tanmateix, és la més fidel a l’original.]


Dona, Dona

Qui fos dona gran,
qui no fos infant,
qui pogués córrer sol pel món.
Com deu ser la nit!
Com deu ser el neguit
quan el sol se’n va a qui sap on!

Somni tèrbol al meu pit,
somni d’infant petit;
mare meva, fes-me enllà
quan em vinguin a buscar.

Dona, dona, dona, dona,
amor sempre es paga amb amor.
Dona, dona, dona, dona,
de gran és quan ve l’amor.

El temps ha passat,
el cor a la mà,
massa fred, massa feble el pols;
ara sé que els grans
també són infants
i que al món tot es torna pols.

Somni tèrbol al meu pit...

[Adaptació lliure: en desconec el nom de l’autor.  Del cançoner Cantem, editat pel Servei de Colònies d’Estiu del Bisbat de Girona l’any 1983. Agraeixo a l’amic Joan Vilamala que me n’ha facilitat el text i la referència.

Una variant d’aquesta versió havia estat enregistrada per la cantant Glòria (Edigsa, 1968) amb el títol de «Nona, nona»  i amb alguns canvis al text: «mare meva, fes-lo enllà / quan em vinguis a acotxar»; «amor no sempre paga amor / de gran és quan ve l’enyor»; «el temps en passar / m’ha dut a la mà / massa fred, massa febre al pols»; i hi afegia una estrofa: «quan somnio, quin dolor! / Oh mare!, tens raó, / de petits dringuem com l’or, / ara el plom ens pesa al cor.»]

http://www.viasona.cat/grup/gloria/gloria/nona-nona  


Donna, donna

Dins un carro, tota trista,
va una ovella cap al mercat.
Damunt d'ella l'orenella
vola lliure dins el cel blau.

Tots els vents se'n riuen
amb tot el seu poder,
riu que riu mentre fa clar
i mitja nit d'estiu.

Donna, donna...

—Prou de gemegar!— li diu el pagès.
—Ets ovella perquè has volgut.
Per què no t'has fet ales per volar
com l'ocell sempre més amunt?

Tots els vents...

Una ovella es porta a vendre
i no sap mai per què ni com.
Qui sap viure sempre lliure
és com una orenella en vol.

Tots els vents...

[Versió d’Isidor Marí i Mayans. Gentilesa de Joan Vilamala]


Donna, Donna

Dintre d’un vagó que se’n va al mercat
sents que et tanquen a poc a poc.
Mires cap al cel: mentre vas plorant,
l’oreneta passa volant.

Amb el vent és tan feliç
com un infant petit,
riu i riu ballant amb ell
i juga de dia i nit.

Dona dona dona dona,
Dona dona dona do.
Dona dona dona dona,
Dona dona dona do.

«Deixa de plorar», diu el capatàs;
«qui et va dir que fossis així?
Com és que no tens ales per volar,
per ser lliure com un ocell?

Que amb el vent és tan feliç
com un infant petit,
riu i riu ballant amb ell
i juga de dia i nit.

Dona dona dona dona...

«No permetis que et vulguin lligar:
ningú te dret a fer-te això!
Si vols llibertat, hauràs de lluitar
com l’ocell que aprèn a volar.

Amb el vent seràs feliç
com un infant petit;
tu riuràs ballant amb ell,
cantant de dia i nit.»

Dona dona dona dona...

[Adaptació catalana d’Anna Daban sobre el text de Kevess i Schwartz]
http://annadaban.blogspot.com.es/2011/09/donna-donna.html    


http://www.youtube.com/watch?v=BqzGZ5AaeSs&feature=related   Joan Baez

http://www.youtube.com/watch?v=j9n8scTLUac&feature=fvwrel   Joan Baez

http://www.youtube.com/watch?v=o5nzFgvvMi0&feature=related   Joan Baez, Paris 1983

http://www.youtube.com/watch?v=KJR6D8rIw30&feature=fvst   Donovan

http://www.youtube.com/watch?NR=1&feature=endscreen&v=pPFPCOANfzY  Klezmer R’s (en jiddisch). Telc, Txèquia, 2009 

http://www.youtube.com/watch?v=M48nDgU_uIw&feature=related   Moni Ovadia (en jiddisch, subtitulada en italià). Homenatge a Primo Levi, RAI 2001.

http://www.youtube.com/watch?v=w_ekJBvhv58&feature=fvwrel  Nehama Hendel (en jiddisch). França, 1965.

http://www.youtube.com/watch?v=fbox6-xnPy8&feature=related  Versió en acordió amb imatges del Gueto de Varsòvia

Els textos en jiddisch (transcrits de dreta a esquerra, com Jahvè mana) i en anglès els he tret de:  http://en.wikipedia.org/wiki/Donna_Donna 



1 comentari:

  1. Em sap greu no poder sentir cap de les versions musicals que proposes... Sóc al poble, i la connexió aquí dalt, al Pirineu, la faig amb un llapis d'aquests usb que van tan malament. Les fotos triguen una eternitat, els vídeos o audios ni es carreguen. Ho recuperaré quan sigui a Barcelona, a mitjans de la setmana vinent.

    De les versions la que més m'ha agradat és la de Joan Soler, perquè potser és la més fidel a la història original. I després les dues últimes, prou contundents també.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.