Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 16 d’agost de 2012

Ballad of The Alamo













Anònim 
Ballad of The Alamo

In the southern part of Texas, in the town of San Antone,
There's a fortress all in ruin that the weeds have overgrown.
You may look in vain for crosses and you'll never see a one,
But sometime between the setting and the rising of the sun,
You can hear a ghostly bugle as the men go marching by;
You can hear them as they answer to that roll call in the sky:
Colonel Travis, Davy Crockett and a hundred eighty more;
Captain Dickenson, Jim Bowie, present and accounted for.

Back in 1836, Houston said to Travis:
"Get some volunteers and go fortify the Alamo."
Well, the men came from Texas and from old Tennessee,
And they joined up with Travis just to fight for the right to be free.
Indian scouts with squirrel guns, men with muzzle loaders,
Stood together heel and toe to defend the Alamo.

"You may never see your loved ones," Travis told them that day.
"Those that want to can leave now, 
those who'll fight to the death, let 'em stay."
In the sand he drew a line with his army sabre,
Out of a hundred eighty five, not a soldier crossed the line.

With his banners a-dancin' in the dawn's golden light,
Santa Anna came prancin' on a horse that was black as the night.
He sent an officer to tell Travis to surrender.
Travis answered with a shell and a rousin' rebel yell.
Santa Anna turned scarlet: "Play Degüello," he roared.
"I will show them no quarter, everyone will be put to the sword."

One hundred and eighty five holdin' back five thousand.
Five days, six days, eight days, ten; Travis held and held again.
Then he sent for replacements for his wounded and lame,
But the troops that were comin' never came, never came, never came.

Twice he charged, then blew recall. On the fatal third time,
Santa Anna breached the wall and he killed them one and all.
Now the bugles are silent and there's rust on each sword,
And the small band of soldiers lie asleep in the arms of The Lord.

In the southern part of Texas, near the town of San Antone,
Like a statue on his Pinto rides a cowboy all alone.
And he sees the cattle grazin' where a century before,
Santa Anna's guns were blazin' and the cannons used to roar.
And his eyes turn sort of misty, and his heart begins to glow,
And he takes his hat off slowly to the men of Alamo.
To the thirteen days of glory at the siege of Alamo.

http://www.youtube.com/watch?v=HUhWQiY93g0  Asleep at the Wheel
http://www.youtube.com/watch?v=RcN98fuVpAU&feature=related  Frankie Avalon
http://www.youtube.com/watch?v=3amU4FqKCqw 
http://www.youtube.com/watch?v=PbX1JKknS04  Marty Robbins














Balada d’El Álamo

En un lloc al sud de Texas, ben a prop de Sant Anton,
d’un fortí hi ha les ruïnes que herbes han cobert.
És en va que hi busquis creus, car ni una en trobaràs;
però algun cop, entre la posta i la sortida del sol,
pots sentir un clarí fantasma i uns soldats que van marxant.
Pots sentir-los quan responen, passant llista a dalt del cel:
coronel Travis, Davy Crockett i cent vuitanta més,
capità Dickenson, Jim Bowie: presents i sempre a punt!

Allà a l’any 1836, Houston va dir a en Travis:
"Ves si trobes voluntaris que El Álamo vulguin reforçar."
Bé, aquells homes van venir de Texas i del vell Tennessee,
per anar a lluitar amb en Travis pel dret a la llibertat.
Guies indis amb mosquetons i homes amb trabucs*
van unir-se colze a colze per defensar El Álamo.

"Potser no veurem més la gent que estimem”, va dir Travis.
"Qui vulgui marxar, que ho faci; qui vulgui lluitar a mort, que es quedi."
En la sorra va traçar una ratlla amb el seu sabre:
eren cent vuitanta-cinc; ni un soldat la va passar.

Amb les banderes al vent, Santa Anna, en trencar l’albada,
va arribar fatxendejant dalt d’un cavall negre com la nit.
Va enviar un agent a Travis per dir-li si es rendia.
Travis va contestar amb un tret i una forta riallada.
Santa Anna envermellí, i cridà: “Toc a Degolla!
No us donaré quarter, us tallaré el cap a tots!”

Els cent vuitanta-cinc van resistir als cinc mil.
Cinc dies, sis, vuit, deu, Travis va aguantar.
Va demanar reforços per als ferits i invàlids,
Però els reforços mai no van venir, no van venir.

Dos atacs van rebutjar-los, però el tercer va ser fatal:
van obrir una bretxa al mur i un a un van matar-los tots.
Ara el clarí ja no sona, els sabres són rovellats,
i aquell grup d’homes valents jeu als braços del Senyor.

En un lloc del sud de Texas, ben a prop de Sant Anton,
com una estàtua, un home sol cavalca el seu corser.
Veu els ramats que pasturen allà on, un segle abans,
els fusells treien guspires i rugien els canons.
Ara els ulls se li humitegen i el seu cor batega fort,
i es treu el barret per saludar els homes d’El Álamo.
Els tretze dies de glòria del setge d’El Álamo.

[Intent de traducció casolana, amb disculpes]

(*) Literalment: escopetes de caçar esquirols —vol dir de poca qualitat— i fusells dels que es carreguen per la boca del canó.
















Balada de El Álamo

Al salir de San Antonio, al salir de la ciudad,
hallarás un viejo fuerte, en las ruinas nada más.
No verás ningún valiente, ni verás ninguna cruz;
pero tú tal vez escuches una voz en el azul.

Es la historia de unos hombres que lucharon con valor
y en el Álamo murieron por la patria y el honor.
Cuando se oscurece, un clarín les llama sin cesar: 
ellos dicen sus nombres en un coro triste y fantasmal.

En el año 36 de mil ochocientos,
un valiente coronel quiso el fuerte defender.
Y tambien Davy Crockett ofreció su fusil,
y un monton de tejanos a luchar, a vencer o a morir.

Ellos eran nada más 189,
y supieron combatir como 25.000.
Vencedor fue Santana, general de valor,
y al entrar en el fuerte... uno a uno la vida quitó.

http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&v=Ae1G0jjNkhY&NR=1   María José

Vet ací la cançó amb què us amenaçava suara. Com totes les balades èpiques, té un to narratiu i és força llarga. No sé qui és l’adaptador de la versió castellana que cantaren María José i altres; té el mèrit de resumir el text al mínim imprescindible. Tanmateix (potser per una curiosa reacció de simpatia per “la Hispanidad”?), es permet qualificar el dictador Santa Anna com a “general de valor”, cosa que al text original no diu pas, ans el tracta de fatxenda i de criminal.  

Des de 1824, Texas, un país pobre i poc poblat, era un dels Estats Units de Mèxic. La república mexicana va afavorir l’acollida d’immigrants nord-americans com a repobladors per tal de revifar l’economia texana. Cap al 1830, el govern mexicà va caure a mans del conservador general Antonio López de Santa Anna, qui va derogar la constitució i va implantar una dictadura centralitzadora que va aixecar revoltes arreu dels estats que formaven la república. El 1835, els colons texans es van rebel·lar contra Santa Anna i van proclamar la República Independent de Texas, en peu de guerra contra Mèxic. 

Els texans van rebre suport de l’exèrcit dels Estats Units, que tot just portaven, al seu torn, 60 anys d’independència —i que aspiraven, és clar, a annexionar-se la nova república, com així va ser finalment el 1845. És a dir, que l’ideal pel qual els defensors d’El Álamo van sacrificar la vida va resultar ben efímer (o potser no, ja que, de fet, avui són recordats com a herois dels EUA, tot i que ells hi van aixecar una altra bandera, la pròpia de la seva república independent).

El Álamo era un fortí dissenyat per protegir la guarnició contra els atacs dels indis, però no per resistir un setge d’un exèrcit armat amb canons. Hi havia encara no 200 persones, entre soldats dels EUA i voluntaris, comanats pel coronel William Travis (al film, Laurence Harvey) amb el major Jim Bowie (Richard Widmark), i amb el suport com a voluntari del coronel Davy Crockett, conegut explorador i després militar i polític (John Wayne). Un cop evacuades les dones i els nens, els defensors, enfrontats a un exèrcit d’uns 1.500 soldats amb artilleria pesada (la balada n’exagera el nombre), van resistir onze dies (del 23 de febrer al 6 de març). Santa Anna feia tocar el Toc de Degolla (“toque de degüello”) perquè els defensors tinguessin clara la sort que els esperava. En efecte, un cop els mexicans van ocupar la plaça, van exterminar el pocs defensors que encara quedaven vius. Només van sobreviure una dona, una nena i un petit esclau negre que no havien participat en el combat.

http://www.youtube.com/watch?v=Es_Efwkkf2c&feature=related   The Alamo, fragments, amb la batalla final.

http://www.youtube.com/watch?v=EWmr0Afr4f8&feature=related   The Alamo, fragments, amb el fons musical de Green leaves of summer.

http://www.youtube.com/watch?v=QKD5TgHWyxM  El Toc de Degolla al film.

http://www.youtube.com/watch?v=BsSBC02irr4&feature=related  El Toc de Degolla autèntic.

El 2004 es va fer un remake del film de John Wayne, dirigit per John Lee Hancock, amb Dennis Quaid. Rarament els remakes milloren l’original; però com que no l’he vist, no puc jutjar.

Hi ha també una altra cançó, escrita per Jane Bowers i cantada, entre altres, per Donovan i per Johnny Cash, que es diu Remember The Alamo:

http://www.youtube.com/watch?v=yBup2JAY0EM  Donovan
http://www.youtube.com/watch?v=i79X9jTAfEM    Johnny Cash 


Henry Arthur McArdle (1836-1908): Dawn at The Alamo



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.