Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 9 d’agost de 2012

Webster - The green leaves of summer

Paul Francis Webster


















Paul Francis Webster (1907-1984)
The green leaves of summer

A time to be reaping,
a time to be sowing,
the green leaves of summer
are calling me home.

'Twas so good to be young then.
in the season of plenty,
when the catfish were jumping
as high as the sky.

A time just for planting,
a time just for ploughing,
a time to be courting
a girl of your own.

'Twas so good to be young then,
to be close to the earth,
and to stand by your wife
at the moment of birth.

A time to be reaping,
a time to be sowing,
a time just for living,
a place for to die.

'Twas so good to be young then,
to be close to the earth.
Now the green leaves of summer
are calling me home.


Les fulles verdes d’estiu

Un temps per la sega,
un temps per la sembra;
l’estiu, fulles verdes,
a casa em crideu.
Que bonic fou, ser jove,
aquell temps tan pletòric,
quan els peixos saltaven
més amunt que el cel.

Un temps de plantada,
un temps de llaurada,
un temps per besar-te
amb la noia que vols.
Que bonic fou, ser jove
i arrelat a la terra:
i estar a prop de la dona
al moment d’infantar.

Un temps per la sega,
un temps per la sembra,
un temps per la vida,
un temps per morir.
Que bonic fou, ser jove,
i arrelat a la terra;
ara, les fulles verdes
a casa em crideu.

[Versió pròpia, amb perdó]

Hojas verdes

La voz de los campos 
llegó nuevamente,
sentí su llamada, 
oí su cantar.
La canción del verano 
el hogar me recuerda
y el verdor de las hojas 
tu dulce mirar.

Llegó la abundancia, 
nació la alegría,
y el sol resplandece, 
igual mi querer.
Nacerán hojas verdes, 
nacerán otra vez,
y al cubrir la campiña 
contigo estaré.

[Igual hoy que siempre
la vida se apaga,
los años se agrandan
y tú ya no estás.
Pero yo, que te adoro,
sé muy bien que vendrás:
si en verano te fuiste,
con él volverás.] 

[Versió castellana que cantaven, entre altres, María José i el Dúo Dinámico, amb una darrera estrofa sempre omesa. No en sé l'autor]


El Álamo















Vet ací una cançó que es va fer molt popular arreu. Nostàlgica i romàntica, és curiós que originàriament formà part de la banda sonora de la pel·lícula de John Wayne The Alamo (1960). Independentment de la ideologia ultradretana de Wayne, és una bona pel·lícula que narra un fet històric, mitificat en l’imaginari col·lectiu nord-americà: la resistència heroica dels defensors del fortí d’El Alamo, a la població texana de San Antonio de Béjar, un episodi central de la Revolució Texana de 1836, quan els colons nord-americans de l’estat federal mexicà de Texas es van rebel·lar contra la dictadura centralista del general Santa Anna i van proclamar la República Texana independent, amb el suport més o menys dissimulat dels Estats Units, que aspiraven a annexionar-se Texas, com així va passar pocs anys després.

En la pel·lícula, la cançó es fa servir de fons per a una llarga escena, la de la vetlla angoixosa dels 189 defensors del fortí (el coronel William TravisLaurence Harvey en el film—, el major Jim BowieRichard Widmark— i el llegendari Davy CrockettJohn Wayne— entre ells) la nit abans de l’assalt definitiu, i serveix per descriure com es fan vius en la ment dels assetjats els records d’uns temps feliços que amb tota probabilitat ja no tornaran a viure.

Deixo per a algun dia no llunyà —qui avisa no és traïdor— la lletra de la Ballad of The Alamo (que al film la cantava Frankie Avalon) i fins, potser, la balada de Davy Crockett; al capdavall, totes són referents de pel·lícules de quan jo anava en calça curta i no me’n perdia ni una... Insisteixo: al marge de les ideologies (per a mi, i sobretot des que vaig veure Gerónimo, els bons sempre eren els indis).

Dimitri Tiomkin
La música de la pel·lícula El Álamo és del gran Dimitri Tiomkin (1884-1979, autor, entre moltes altres, de la música de Lost Horizon (‘Horizontes perdidos’, Frank Capra), High Noon (‘Solo ante el peligro’, Fred Zinnemann) o The guns of Navarone (J. Lee Thomson). La lletra és òbviament inspirada en el text bíblic de l’Eclesiastès (3: 1-15). Aquí he posat el text en la versió original de Webster, la que surt al film i la que canten The Brothers Four, però hi ha diverses variants. Per exemple, Mahalia Jackson canta, a partir de la segona estrofa, “A time to be living, / a time to be laughing, / a time to be dreaming / a dream of your own.  / It was so good to be younger, / to be learning to pray / and to bless that good Lord / for this wonderful day” (‘un temps per viure, un temps per riure, un temps per somniar un somni ben teu. Que bonic era ser jove, per aprendre a resar i beneir el bon Déu per aquest dia meravellós’); etc. 

No sé de qui era la versió castellana, ben diferent de l’original, que cantaven el Dúo Dinámico, María José, Los Cinco Latinos…; n’he posat la lletra, amb una estrofa alternativa que he trobat tot navegant i, per variar, sense indicació d’autor, ai las.

Si la memòria senil no em falla, aquest tema va servir també, en forma de solo de clarinet, com a cloenda d’una altra bona pel·lícula, en aquest cas catalanoespanyola: Orquesta Club Virginia, de Manuel Iborra, amb Jorge Sanz, Emma Suárez, Antonio Resines, Luis Echanove, Quique San Francisco, Torrebruno, Pau Riba i altres, i guió de Joaquim Oristrell. El film recrea experiències de joventut del músic manresà Santi Arisa, que als 19 anys va participar amb la Big Band de Barcelona en una gira per Jordània, el Líban i Xipre. En el film, la música de Green leaves també servia, en el moment del retorn a casa, de contrapunt nostàlgic evocant les experiències viscudes en l’adolescència dels protagonistes al llarg d’una gira musical pel Pròxim Orient.


http://www.youtube.com/watch?v=1rlE6CQwKMw The Brothers Four
http://www.youtube.com/watch?v=-GkL_GiVjWk   The Brothers Four
http://www.youtube.com/watch?v=1BRqA3DSmpc   The Brothers Four
http://www.youtube.com/watch?v=CxJx0-4TsKQ   Mahalia Jackson
http://www.youtube.com/watch?v=AhJfe7cddTg    Ray Conniff Singers
http://www.youtube.com/watch?v=UwUN5TT-SM4  Dúo Dinámico
http://www.youtube.com/watch?v=D-E8Tu71dPM  María José
http://www.youtube.com/watch?v=EWmr0Afr4f8&feature=related   The Alamo, fragments, amb el fons musical de The green leaves of summer.

1 comentari:

  1. Una història molt ben explicada i perfectament documentada. Jo sempre vaig pensar que la cançó era de Frankie Avalon. Ostres, i després de tants anys ...
    Jo a favor dels indis ja em ve des que als cinemes de barri la gent aplaudia d'allò més quan arribava el Setè de Cavalleria. Pobres Sioux. Cada dia em dono més compta que La Trinca tenia raó al dir que tenien alguna retirada, amb el poble català.

    Moltes gràcies.
    josep

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.