Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 5 d’octubre de 2012

Petrarca - Canzoniere LXXX

 
Francesco Petrarca (1304-1374)
Canzoniere LXXX

Chi è fermato di menar sua vita
su per l'onde fallaci et per gli scogli
scevro da morte con un picciol legno,
non pò molto lontan esser dal fine:
però sarrebbe da ritrarsi in porto
mentre al governo anchor crede la vela.

L'aura soave a cui governo et vela
commisi entrando a l'amorosa vita
et sperando venire a miglior porto,
poi mi condusse in piú di mille scogli;
et le cagion' del mio doglioso fine
non pur d'intorno avea, ma dentro al legno.

Chiuso gran tempo in questo cieco legno
errai, senza levar occhio a la vela
ch'anzi al mio dí mi trasportava al fine;
poi piacque a lui che mi produsse in vita
chiamarme tanto indietro da li scogli
ch'almen da lunge m'apparisse il porto.

Come lume di notte in alcun porto
vide mai d'alto mar nave né legno
se non gliel tolse o tempestate o scogli,
cosí di su da la gomfiata vela
vid'io le 'nsegne di quell'altra vita,
et allor sospirai verso 'l mio fine.

Non perch'io sia securo anchor del fine:
ché volendo col giorno esser a porto
è gran vïaggio in cosí poca vita;
poi temo, ché mi veggio in fraile legno,
et piú che non vorrei piena la vela
del vento che mi pinse in questi scogli.

S'io esca vivo de' dubbiosi scogli,
et arrive il mio exilio ad un bel fine,
ch'i' sarei vago di voltar la vela,
et l'anchore gittar in qualche porto!
Se non ch'i' ardo come acceso legno,
sí m'è duro a lassar l'usata vita.

Signor de la mia fine et de la vita,
prima ch'i' fiacchi il legno tra gli scogli
drizza a buon porto l'affannata vela.
 

LXXX

Qui té resolt menar la seva vida
per les ones fal·
laces i els esculls
guardat de mort només per un breu lleny,
no pot ser gaire enfora de la fi:
però caldria que tornés a port
mentre encara al timó obeeix la vela.

L'aura suau a qui el timó i la vela
cedia en prendre l'amorosa vida
esperançant entrada en millor port
em conduí entre més de mil esculls;
i els motius de la meva trista fi
no eren pas entorn, ans dintre el lleny.

Reclòs de temps al fons d'aquest cec lleny
errava, sense guardar amb l'ull la vela
que abans d'hora em portava vers la fi;
llavors plagué a qui em concedí la vida
d'endur-se'm tan enfora dels esculls
que almenys de lluny m'afigurava el port.

Talment claror nocturna en algun port
que hagués vist de mar alta nau o lleny
si no ho privaven temporal o esculls,
així per sobre de la inflada vela
vaig veure jo els senyals de l'altra vida,
i sospirava per la meva fi.

No que tingui certesa de la fi:
que fer compte d'entrar de dia a port
és gran viatge en tan mesquina vida;
i temo, perquè em veig en fràgil lleny
i més del que jo vull plena la vela
del vent que m'empenyia a aquests esculls.

Si viu sortia dels temuts esculls
i anava el meu exili a bella fi
que de grat giraria jo la vela
i àncora amollaria en algun port!
Sinó que cremo com inflamat lleny
i m'és dur abandonar la usada vida.

Senyor que em governeu la fi i la vida,
abans no perdi el lleny entre els esculls
dueu a port la fatigada vela.

[Miquel Desclot, Saps la terra on floreix el llimoner? Dante, Petrarca, Michelangelo. “Els llibres de l’Óssa Menor”, 188, Ed. Proa,  Barcelona, 1999]

Una de les nou precioses sextines de Petrarca, en una excel·lent versió de Miquel Desclot. Vegeu tot el Canzoniere de Petrarca a:
http://www.italica.it/canzoniere.html 

 

3 comentaris:

  1. La norma ens fa lliures. Inclús la norma estricta. Perquè ens ajuda a imaginar, a buscar, a intentar, a poetitzar... Les sextines aquestes són una passada que avui no s'entèn.

    ResponElimina
  2. I ara que hi penso, el Gil de Biedma en va fer una en els anys 60. Ell en sabia, i no d'altres...

    ResponElimina
  3. En Joan Brossa també en va fer unes quantes, i bones. En aquest loc crec que n'hi ha un parell (la del poeta barbabrut i la dedicada a Laplace). Tens raó, la norma ens fa lliures; i tens raó, també se n'ha de saber...

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.