Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 26 d’octubre de 2012

Shakespeare - Sonnet XLVII


William Shakespeare (1564-1616)
Sonnets

XLVII

Betwixt mine eye and heart a league is took,
And each doth good turns now unto the other:
When that mine eye is famish'd for a look,
Or heart in love with sighs himself doth smother,
With my love's picture then my eye doth feast
And to the painted banquet bids my heart;
Another time mine eye is my heart's guest
And in his thoughts of love doth share a part:
So, either by thy picture or my love,
Thyself away art resent still with me;
For thou not farther than my thoughts canst move,
And I am still with them and they with thee;
   Or, if they sleep, thy picture in my sight
   Awakes my heart to heart's and eye's delight.


XLVII

Mon ull i cor un pacte han concertat
avui, entre ells, per llur mutu profit:
quan ton esguard mon ull ha desitjat,
o el cor morî ha cuidat en son neguit,
llavors mon ull, que de ta imatge es peix,
a l’esplendent festí ha cridat mon cor;
i, hoste del cor més tard, també ell mateix
ha pres sa part en son banquet d’amor.
Per mon amor o ton Imatge, així,
fins essent lluny de mi no m’ets absent,
puix que mon cor reposa en el teu si,
i, radiant, ta Imatge és en ma ment.
     Dormint i tot, si evoco ta semblança,
     desperten ulls i cor a delectança.

[Versió de Carme Montoriol, 1928]

XLVII

Deixen el cor i l’ull la lluita a part
i l’un a l’altre cap favor no nega:
quan delegen els ulls per un esguard
o el cor amant en un sospir s’ofega.
Llavors que l’ull gaudeix del teu retrat,
invita el cor a l’àpat suculent;
llavors que l’ull pel cor és hostatjat,
pren part en l’amatori sentiment.
Pel meu amor o per la teva imatge,
tot i trobant-te lluny, et tinc present;
enllà del pensament no hi ha viatge,
i a tu et duc sempre dins el pensament.
    I, si la ment s’adorm, el teu retrat
    regala al cor i als ulls felicitat.

[Versió de Gerard Vergés, 1994]


XLVII

Els meus ulls i el meu cor han fet una aliança
i és així que un i altre favors s’han atorgat.
Quan els ulls d’un esguard es moren de recança
o de sospirs s’ofega el cor enamorat,
els ulls, tot contemplant el teu retrat, fan festa,
i conviden el cor a aquest banquet pintat.
De vegades el cor als ulls els fa requesta
de compartir dels pensaments d’amor l’esclat.
Així, pel teu retrat o pels meus sentiments,
fins i tot quan estàs tan lluny del meu costat,
mai no podràs sortir dels meus bons pensaments;
jo sempre estic amb ells i ells amb tu s’han lligat.
    I, si m’adormo, el teu retrat al meu davant
    desperta el cor, i al cor i als ulls sap donar encant.

[Versió de Salvador Oliva en vers, 2002]

XLVII

Entre l’ull i el cor hi ha hagut una aliança, / i es fan favors mútuament. / Quan l’ull està afamat per una mirada / o quan el cor enamorat s’ofega dels seus propis sospirs, // aleshores l’ull fa festa amb el retrat del meu amor, / i convida el meu cor en aquest banquet pintat.* / De vegades, també, l’ull és el convidat del cor / i comparteix els seus pensaments d’amor.**// Així, doncs, pel retrat o pel meu amor, / quan tu estàs lluny, encara estàs amb mi, / ja que mai no te me’n pots anar més lluny dels pensaments, / i jo sempre estic amb ells i ells amb tu; // o, si estan adormits, el teu retrat davant la meva vista / desperta el cor i alegra el cor i l’ull.

(*) Es refereix, com ja és prou evident, al retrat del seu enamorat, amb el qual els ulls fan un banquet. (**) Els del cor. (Notes del traductor)

[Versió de Salvador Oliva en prosa, 2002]


XLVII

Entre mis ojos y mi corazón hay hecho un pacto y cada uno de ellos presta ahora buenos servicios al otro: cuando mis ojos están hambrientos de miradas o el corazón enamorado se ahoga de suspiros.
  Entonces mis ojos se regalan con el retrato de mi amor e invitan a mi corazón a este festín de pintura; otras veces son mis ojos los huéspedes de mi corazón, y toman parte en sus pensamientos de amor.
  Así, sea por tu imagen o por mi amor, tú, aunque ausente, estás siempre presente conmigo, pues no puedes alejarte más allá de mis pensamientos, y yo quedo siempre con ellos y ellos contigo.
  O, si duermen, tu imagen, que está en mi vista, despierta mi corazón al regocijo de mi corazón y de mis ojos.

[Versió de Luis Astrana Marín, 1932]

XLVII

Entre mi ojo y mi corazón hay paz firmada,
y el uno al otro ahora se hacen mil finezas:
cuando mi ojo hambriento está de una mirada,
o el corazón de amor se ahoga de tristeza,
con el retrato de mi amor mi ojo hace fiesta
y al pintado banquete al corazón invita;
cuando no, al ojo el corazón festín le apresta
y él de amorosos pensamientos se desquita.
Así, ya por tu imagen o mi sentimiento,
tú mismo estando  ausente siempre estás conmigo;
que ir no puedes más lejos que mi pensamiento,
y yo estoy con él siempre, y siempre está el contigo;
    o si duerme, despierta al corazón tu imagen
    a gozo en que ojo y corazón bien se agasajen.

[Versió d’Agustín García Cavo, 1974]



I acabem amb això el petit cicle de poemes sobre el debat del cor, els ulls i el pensament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.