Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 22 de novembre de 2012


Lluís Llach (1948)
Viatge a Ítaca

               I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.


               II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.




               III

Bon viatge pels guerrers
que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants,
omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge pels guerrers
si al seu poble són fidels.
El velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents.
I malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels
plens de ventures, plens de coneixences.



Viatge a Ítaca I-II-III


 Més lluny





2 comentaris:

  1. És una invitació al viatge, una metàfora de la vida en què, pas a pas, anem recorrent les diferents etapes del nostre caminar cap a aquesta Ítaca que ens espera al final del viatge. Com en la vida, l'important no és on ens dirigim, sinó el que vivim en el nostre viatge, en el nostre aquí i el nostre ara.

    Visca Catalunya lliure. ||*||

    ResponElimina
  2. Aquesta és també la meva lluita i el meu vitge.

    Ramon, una abraçada ben forta.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.