Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 3 de gener de 2013

Alavedra - El Pessebre (fragment: La caravana dels Reis)

 
Joan Alavedra (1896-1981)
El Pessebre (fragment)

II. La caravana dels Reis d’Orient

La caravana

Per la carena de la muntanya
gran caravana va endavant.
Tres Reis com torres
sobre camells van cavalcant.
A peu, els patges, amb una corda,
les bèsties altes van estirant.

Els tres patges

Encara no hi som?
És la fi del món!
No faig cap més passa.
Que crua és la nit!
Quin fred tinc als dits!
El morro pansit
del camell es glaça.
La neu cau a flocs
i anem sense esclops.
Bé, vaja! Això és massa!
 
Hem passat mercats,
hostals i ciutats
plens de veus amigues,
i, au! Apa! Endavant!
No t’hi encantis tant!
Marxa, travessant
deserts i garrigues!
Ells se'n van xalant,
i tu vés sirgant
amb dàtils i figues.

I, al capdavall, què?
Aneu a saber...
Me’n faré l’estella!
Adéu, cavaller
i sabre i corser!
Adéu, mercader!
Ai, adéu, donzella!
No tinc ulls per res:
puc mirar, només,
amunt, a l’estrella.
 
Palmera reial,
caseta frescal,
ombra regalada.
Fillet d’ulls de cel,
colom sense fel,
pastisset de mel,
coqueta ensucrada.
Pati acollidor,
brollador sonor.
Esposa estimada!
 
Cor dels camells

Del llunyà Orient
un estel lluent
ens guia amb llum bella.
Venim lentament
del sorral calent
seguint una estrella.
 
De la gran calor
sense transició,
som al fred que pela.
Els geps entumits,
els genolls rendits
i la carn se’ns gela.
 
Que en són de pesats,
els pendents sobtats
d’aquestes muntanyes!
Quan s’acabarà
tan llarg caminar
per terres estranyes!

Cor dels Reis Màgics
 
Només nosaltres sabem el misteri
del naixement d’aquest Petit.
Per signes i estels veiem l’encanteri
d’aquesta augusta nit.
 
De terres llunyes venim a veure
si els nostres càlculs han reeixit.
Aquest matí ja podrem creure
que els curs dels astres no ha mentit.
 
Quan l’estel pari en l’angle abstracte
que en el cel ample dibuixem,
tindrem, dessota, el lloc exacte
que des de fan tant temps cerquem.
 
Dins un portal, un pobre estable.
I dins l’estable, el Nen.
 
(1943)

 
El Pessebre és un poema de Joan Alavedra al qual Pau Casals va posar música per fer-ne un oratori.

Alavedra l’havia començat a escriure a Barcelona, i quan es va exiliar, el gener de 1939, portava el manuscrit del primer cant. Amb el seu amic Pau Casals es va instal·lar a Prada de Conflent, des d’on tots dos van organitzar activitats per ajudar els exiliats catalans i espanyols.

Alavedra va acabar El Pessebre, i el maig de 1943 el va enviar als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, que van tenir lloc a Perpinyà, i en va guanyar la Flor Natural. Casals, que fins aleshores no coneixia el poema, va demanar a Alavedra que l’hi deixés llegir i, com que li va agradar, va decidir musicar-lo. Així, amb motiu de l’onomàstica del poeta, el dia de sant Joan del mateix any 1943, el va obsequiar amb la partitura del primer fragment.

El músic no es va deturar aquí, tanmateix, i va continuar treballant-hi durant anys, fins que va enllestir les tres primeres parts de l’obra. Ja vivint a Puerto Rico des de 1956, i després del seu concert a les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1958, va decidir acabar l’oratori: va revisar el que tenia escrit i va compondre’n la part final, la quarta, el text de la qual acaba amb aquest cor:
 
     Glòria a Déu! Cantem! Glòria en l’altura!
     Glòria a Déu i a tota criatura!
     Pau a la terra!
     Mai més pecat!
     Mai més cap guerra!
     Pau als homes de bona voluntat!
     Pau!

Casals va estrenar El Pessebre a Acapulco el 17 de desembre de 1960; després el va dirigir al Memorial Opera House de San Francisco el 1962, i a partir d’aquí, durant deu anys, al front de l’orquestra del Festival Casals, va passejar arreu del món la seva obra com un missatge universal de pau i fraternitat. La va interpretar, entre altres llocs, a Nova York (Nacions Unides, 1963), Pittsburgh (Carnegie Institute of Technology, 1965), Sant Miquel de Cuixà (1966) i Washington (Constitution Hall, 1967), en llengua catalana o també traduït a altres idiomes (The Manger, en anglès).

La música de Casals és magistral. Aquí ens centrem, però, en la força del text: un poema clar, senzill, entenedor i directe, en què Alavedra dóna veu humana a les figures del pessebre per elevar el seu missatge universal de pau.

Podeu llegir-lo sencer a:

http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/edigsa/_doc/alav_1963_veup_001.pdf  Caràtula del disc (Vergara) amb el poema recitat per l’autor. Conté el text del poema.

http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/edigsa/index.php   Corpus Literari Digital, Fonoteca de Catalunya. S’hi pot sentir la veu de Joan Alavedra recitant el poema.

http://orio43musica.blogspot.com.es/2008/12/pau-casals-el-pessebre.html   Orquestra del Festival Casals, direcció: Pau Casals.

http://www.paucasals.org/ca/PAU-CASALS-cronologia/   web de la Fundació Pau Casals




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.