Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 21 de febrer de 2013


 


















Francesc Vicenç Garcia
(Rector de Vallfogona, 1579-1623)
Quatre poemes eròtics

[Tecla que sones ab manxa]

Tecla que sones ab manxa 
ab lo vent gelat i fred, 
permet que aquest pobret 
te puga picar la panxa! 
Ja ma flauta es desenganxa, 
pensant ab ton bell teclat. 
Diràs-me que es desbarat, 
però, si em dónes lo punt, 
per bemoll i contrapunt 
te sonaré requintat. 


A una senyora descolorida

Per a curar de rael, senyoria mia, 
aqueix color trencat, que ha tant que us dura, 
he oït a dir que tota trencadura, 
fàcilment, un braguer la remedia. 

Cenyiu-vo'l, que, si ho feu, de dia en dia 
veureu que lo marfil d'eixa blancura 
cobrarà el color viu de rosa pura 
que, als ulls de tot lo món, cause alegria. 

Jo us sé una mà tan ben exercitada, 
tan secreta i lleal qual vos importa 
per a la cura i vergonyós recato. 

De un petit «ai», quant molt sereu curada, 
un «ai» que dos mil gusts juntament porta: 
feu-ho, si no pel gust, per lo barato! 


[A una mossa de la Resbera en despedir-se de un estudiant]

O cap de Déus en vós, Nimfa de Aiguera, 
que us ho vull dir ab frase catalana: 
No us era mala sort que ma sotana 
tocàs vostra faldilla mandonguera; 

ho sabem tots, que en vostra claveguera 
entren mil reguerons cada setmana 
i que, en lo obert clavell d'eixa magrana, 
piquen tots los pardals d'esta ribera.

Si, per despoliar-me de pecúnia, 
al florejat tenor de mon precari, 
voleu mostrar-vos espinosa i grave; 

perquè us vull traure prest de aqueixa angúnia, 
sapiau què és lo tresor de mon armari: 
dos prunes solament, i un famós rave! 


En apreci de estar enamorat

Sarna i polls cria lo cabell dorat,
lleganyes cria lo ull que és més cristós
i, en lo nas de lo rostre més hermós,
lo moc, que és verd i negre, està encollat;

lo llavi del clavell més colorat
és pudent a vegades i asquerós
i la mà hermosa i blanca és molt fereós
que al cul de sa senyora haja arribat:

de aquest món lo cony millor se’l veu pixar,
està a dos dits del cul, habita i mora,
del trasero polit ix merda pura

que, a la bellesa, fea sol deixar:
est és lo muladar que us enamora?
Jo me cago en l’amor i en sa hermosura!



Hi torno encara, amb el Rector de VallfogonaHeus-ne ací quatre poemes satírics, de contingut eròtic —l’últim, de fet, escatològic—. Perquè no penseu que el bon mossèn no tenia altres coses al magí, hi afegeixo encara un sonet «en forma de labirinto», dedicat a santa Teresa de Jesús, que cal veure des de l'enllaç adjunt (extret del Verbàlia de Màrius Serra), per apreciar l’habilitat de l’autor en posar-hi un acròstic amb la inicial de cada vers, cinc mesòstics (acròstics verticals enmig del text), deu catadiagonòstics (acròstics en diagonal en ambdues direccions) i encara un hipograma horitzontal a l’últim vers, tots amb el nom de la santa. Perdoneu la terminologia: és d’en Màrius, un autèntic mestre! Ell explica que aquest sonet va ser estudiat a fons per Josep Bargalló, qui va proposar l'estructura tipogràfica adequada per poder-lo llegir. Albert Rossich, a la seva tesi, afegeix que el poema es podia transcriure sobre un prisma hexagonal, amb una columna acròstica a cada aresta, i aporta unes instruccions del mateix Rector, en vers, per llegir-lo com cal. Hem de tenir present que l'autor hi alterna, a la usança llatina, les lletres I-J i U-V:

http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=ms_vb185 


Mantinc els textos en morfologia de l’època i amb els seus castellanismes lèxics (blancura, lleal, recato, barato, despedir-se, grave, hermós i derivats, trasero, muladar, fea). Ignoro què és la Resbera del segon sonet (potser un topònim menor?). Trec els tres sonets de l’edició que en va fer Giuseppe Grilli (Francesc Vicenç Garcia, Sonets, ‘Antologia Catalana’, 94, Edicions 62, Barcelona 1979), la qual no inclou, naturalment, el primer d’aquests quatre poemes, que no és un sonet sinó una dècima. 

Els poemes del Rector es conserven en diferents reculls manuscrits, no pas ben coincidents, i les edicions impreses són molt posteriors a ell: una de l’anomenada Acadèmia dels Desconfiats —una institució erudita fundada el 1700 i dissolta per Felip V el 1714—, que la va publicar l’any 1703, amb reedicions el 1712 i 1820; i una altra a càrrec de Joaquim Rubió i Ors, de 1840, amb el títol de Poesías jocosas y serias, que segons diu Giuseppe Grilli va rebre moltes crítiques per discrepàncies amb els manuscrits o en les atribucions. Juntament amb altres obres del Rector o sobre ell, aquesta edició de 1840 la podeu trobar digitalitzada en facsímil, íntegra, a la següent adreça:

http://vallfogona.usuaris.net/electronic.htm 

Les Poesías jocosas y serias (que és un llibre en català, malgrat que el seu títol, publicat amb l’ortografia prefabriana del XIX, sembli castellà), és el facsímil de l’edició de Rubió i Ors de 1840, que amplia la de 1820,  incloent al final una selecció de poemes de Pere Serafí (s. XVI), de Francesc Fontanella (s. XVII) i d’Ausiàs March (s. XV), així com un fragment de la versió catalana en prosa de Les metamorfosis d’Ovidi feta per Francesc Alegre el 1474 i un curiós poema d’amor d’un tal Gilet a una Gileta; tot plegat, seguit d’un apèndix on Ors va afegir un bon grapat més de poemes atribuïts a Francesc Vicenç Garcia. Llegiu-lo, si us vaga: n’hi ha de ben curiosos i divertits.

En aquest mateix enllaç hi trobareu també facsímils digitalitzats d’algunes obres del Rector, entre les quals una antologia amb introducció a cura d’Alfred Santacana. Així mateix hi ha la biografia «canònica» del poeta, amb una antologia de poemes, publicada a Vic l’any 1912 pel vallfogoní i vigatà d'adopció mossèn Ramon Corbella i Llobet, que és un dels que ataca Rubió per haver publicat les obres de Garcia ometent-ne certs comentaris justificatius i per haver-hi incorporat esmenes, i fins i tot poemes sencers, atribuïts a Garcia però que en realitat serien posteriors a la seva mort.

No disposem encara, que jo sàpiga, d’una edició crítica de l’obra de Garcia, tot i que Albert Rossich la va fer com a tesi doctoral, però encara roman inèdita, llevat d’un breu resum de 42 pàgines publicat el 1985. Rossich ha donat a impremta, entre moltes altres coses, una antologia de poemes del Rector (1985), una selecció de Poesia eròtica i pornogràfica del segle XVII (1985) i una biografia del poeta (1987); i l’any 2000 va publicar el facsímil de l’edició de 1703 de La armonia del Parnàs (Universitat de Barcelona i Universitat de València, 2000), amb aquest pròleg:

http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_proleg_fvg.htm 

D’altra banda, aquí hi ha una bibliografia ben completa d’obres del Rector o que parlen d’ell. Hi ha la referència a un text i una auca de Climent Forner i a una altra de Joan Vilamala:

http://vallfogona.usuaris.net/biblio.htm  

El text de l’auca de Joan Vilamala és aquest:  

http://www.auques.cat/textos.php?auca=garcia 

I aquí hi ha l’auca de Climent Forner, la de Vilamala i dues més, totes sobre el nostre gran poeta barroc:

http://vallfogona.usuaris.net/auques.htm 

Vinga, que si us abelleix de posar-vos-hi, ja us he donat prou feina.






3 comentaris:

  1. Hola muy buenas , soy sevillano , soy un amante de la literatura , y la verdad no tenía constancia de estos escritores , a partir de ahora seguiré tu blog fielmente , está en catalán ya , pero yo soy una persona muy amante de vuestro idioma y vuestra cualtura , además , más o menos se sobreentiende , porque a pesar de ser sevillano también hago mis pinitos en catalán eh ? no te creas , la verdad que ha sido un gustazo encontrar este blog ¡¡
    Sin más un saludo desde sevilla ¡¡

    VISCA CATALUNYA Y VIVA ANDALUCÍA ¡¡

    ResponElimina
  2. Por cierto te he agregado a mi lista de blogs , quiero decirte que para mí es un placer tener un blog de este calibre en mi listado .
    Así también aprendo algo sobre la literatura catalana .
    En mi blog también hago entrevistas , si quieres te hago una , para mí sería un placer .
    Saludos desde Sevilla ¡¡

    ResponElimina
  3. ¡Bienvenido! Si vas entrando en el blog ya verás que no sólo hay poesía en catalán,, sino en español, inglés, francés, alemán, italiano, latín, incluso alguna cosa salió en griego, e incluso una vez en yiddisch (no es que yo sepa estas lenguas, pero por internet se encuentra todo, y me gusta imaginarme cómo pueden sonar); hay, además, arias de ópera, canciones, lo que se tercie. Ha salido desde Homero y Shakespeare hasta Franz Joham, imagínate. La poesía es universal, y la lástima es que en las traducciones pierde calidad. Lo dicho, bienvenido. Un abrazo desede Balsareny a Sevilla (novia del Betis, claro, con ese duende que da la tierra).

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.