Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 1 de maig de 2013

Bernat Metge - Sermó



















Bernat Metge (1346-1413)
Sermó (fragment)

Segueixca el temps qui viure vol;
si no, poria’s trobar sol
e menys d’argent. (...)

Jamés almoina no darets, 
que això us perdríets.
No us confessets, si dir devíets
les veritats.
En dejú missa no ojats,
ne begats poc.
Si volets hui haver gran lloc,
llagotejats;
e privadesa no vullats
de dona casta
(molt hom se'n vana qui no en tasta,
d'aital vianda).
Haver no porets valor granda,
si no robats.
Consciència no hajats,
si volets viure.
Jamés no farets la gent riure,
si no sóts nici.
Treball llunyarets e desfici
del vostre cors.
E girats a tothom lo dors,
qui lleial sia.
E no vullats haver paria
de pobre gent,
si no us donen de llur argent
o us fan fermança.
Tomb d'aquella part la balança
on facen llum.
A tot hom pagarets de fum,
a qui degats.
E jamés cosa no façats
qui bé us estia.
Si el cor havets plen de falsia,
serets del temps. (...)

 
E jamés no dejunarets,
sinó dorment.
No pot haver poc estament
l’hom atrevit.
Si volets ésser bon marit,
siats modorro.
A tot hom donarets pel morro,
qui pler vos faça:
e si algú mal vos percaça
aquell amats. (...)

Ab vidues haurets diners,
si us hi fregats;
car, puix han llurs marits robats,
si ho sabeu fer,
pujar-vos han a cavaller
o a ric-hom.
Jamés no porets ésser prom,
si no sóts sord.
Si volets estament en cort,
siats frescal.
Si veets hom que faça mal,
no el ne reptets.
En tots los consells que darets,
fèts nas de cera;
e mostrarets amistat vera
a qui us fa nosa;
e puis tramets-li aital cosa
que breu se'n vaja,
o que de son estament caja,
que es trenc lo coll. (...)


Males obres féts a la gent
e bon respost. (...)
Jamés no tingats per amic
null hom qui us am,
e si el veets morir de fam,
no li n'aidets.
E quan muller pendre volrets,
si és encetada,
per vós no sia menyspreada,
car més ne val. (...)


Si volets ésser malgraït,
deits veritats.
Tots los absents són oblidats
així com morts.
Injúries farets e torts
generalment,
e puis haurets gran estament
e bona fama,
e serets quiti de la flama
que en infern crema. (...)

La confessió general
ja la sabets:
del bé que en lo món fet haurets,
vos penedits;
les malvolences retenits
mentre viscats;
sobre tota res comportats
los hòmens rics,
e cells que es fan vostres amics
quan ops vos han.



Sermó (intent de trasllat al català d’avui)

Segueixi el temps qui vulgui viure; / si no, es podria trobar sol / i sense argent.  (...) / D’almoina, mai no en doneu / perquè us perdríeu. / No us confesseu, si dir volíeu / les veritats. / En dejú, a missa no aneu / ni begueu poc. / Si avui voleu tenir un gran lloc, / llagotegeu; / i intimitat no vulgueu / de dona casta / (més d’un se’n vanta, i no en tasta, / de tal vianda). / No podreu tenir valor gran / si no robeu. / De consciència, no en tingueu, / si voleu viure. / La gent, mai no la féssiu riure, / si no sou neci. / Allunyeu treball i desfici / del vostre cos. / I gireu el dors a tothom / qui lleial sigui. / I no vulgueu la companyia / de pobra gent, / si no us donen el seu argent / o us fan confiança. / Feu tombar sempre la balança / cap on faci llum. / Pagueu a tothom amb fum / el que els degueu. / I mai cap cosa no feu / que bé us estigui. / Si teniu el cor ple de falsedat, / sereu del temps. (...) / Mai no dejunareu / si no és dormint. / No pot tenir poc estament / l’home atrevit. / Si voleu ésser bon marit, / feu-vos el ximple. / A tothom donareu pel morro, / si això us fa gràcia; / i si algun mal us ataca, / l’heu d’evitar. (...) / Amb vídues tindreu diners, / si us hi arrambeu; / car, com que als marits van robar, / si ho sabeu fer, / us podran fer ser cavaller / o bé un ric home. / Mai no podreu ser prohom / si no sou sord. / Si voleu tenir un càrrec a cort, / sigueu un fresc. / Si veieu que algú que faci el mal, / no el critiqueu. / En tots els consell que doneu, / feu nas de cera; / i fingiu amistat vera / a qui us fa nosa; / i després envieu-li alguna cosa / que el faci fugir, / o que del seu càrrec caigui / i es trenqui el coll. (...) / Feu males obres a la gent, / i bones paraules. (...) / Mai no tingueu per amic / ningú que us estimi, / i si el veieu morir de fam, / no l’ajudeu. / I quan prendre muller voldreu, / si està encetada, / per vós no sigui menyspreada, / car més val així; (...) / Si voleu ser desagraït, / digueu veritats. / Tots els absents són oblidats / així com morts. / Feu injúries i torts / generalment, / i així tindreu gran estament / i bona fama, / i sereu lliure de la flama / que a l’infern crema. (...) / La confessió general, / ja la sabeu: / del bé que en el món haureu fet, / penediu-vos-en; /  les malvolences conserveu / mentre visqueu; / poseu per damunt de tot / els homes rics, / i aquells que se us fan amics / si us necessiten.

                         * * *

Adjunto informació dels actes commemoratius del 600 aniversari de la mort de Bernat Metge, que organitza l’Institut d’Estudis Catalans. A part de l’acte institucional del 9 de maig, amb notables lectures, a càrrec de Francesc Ten, i ponències, com les de Jaume Cabré i Lola Badia, és interessant la lectura dramatitzada de Lo Somni, el dia 2 de juliol, a cura de Carles Canut, Toni Sevilla, Jordi Brau, Joan Pera i Jordi Boixaderas, amb música de Miquel Pujadó.

http://www.iec.cat/activitats/butlleti/butlleti_iec.asp?numero=175  

                        * * *

El Sermó és una obra primerenca de Metge, una paròdia irònica d’una prèdica moral en què s’aconsella als oients que facin allò que tothom fa, perquè qui no segueixi el corrent del temps es trobarà solitari, pobre i amargat. Es tracta, per tant, d’una crítica dels costums dissoluts de l’època, de la hipocresia i de la llagoteria, sota la forma sarcàstica d’un suposat «manual de bons costums» que en realitat és un enfilall càustic i desinhibit de comportaments incívics i immorals.

He triat aquest fragment perquè és de poesia, però com podeu veure la llengua que fa servir és encara el provençal, que era la llengua «de moda» entre els poetes. Metge, en canvi, va excel·lir en la prosa: com a protonotari reial encarregat de redactar, copiar i custodiar els documents més importants de la Corona d’Aragó, dominava el llatí, el català i l’aragonès. L’estil que va crear, a partir de nou lèxic llatinitzant i d’una sintaxi harmònica i noble, va modernitzar el català medieval per adaptar-lo a les necessitats d’una societat culta i puixant, anticipant a casa nostra el nou model humanista que des d’Itàlia s’aniria imposant amb els anys. Martí de Riquer descriu així la prosa de Metge: «El període és ampli, harmoniós, magníficament equilibrat amb accents disposats amb encert, de manera que la frase esdevé majestuosa i sonora a la faisó llatina. El vocabulari és selecte i triat, molt sovint, en atenció a la bellesa purament fònica del mot; i el llatinisme, usat amb discreció i sense pedanteria, substitueix la paraula vernacla que en algun moment llevaria solemnitat a la frase. (...) Bernat Metge sotmet l'idioma a una difícil prova en la qual, per reeixir-hi, el primer que cal és tenir el seu bon gust, la seva mesura i el seu instint de les possibilitats d'una llengua moderna. La demostració de tot això la trobem en els seus successors, principalment en els traductors d'obres clàssiques al català, que, amb una infantil pruïja de reproduir el més exactament possible l'ordre de la frase llatina, caigueren en extrems pedants i decididament dissortats».

Bernat Metge va néixer a Barcelona, fill d’un apotecari, Guillem Metge, que va morir quan ell era petit. La seva mare es va casar en segones núpcies amb Ferrer Saiol, un funcionari de la Cancelleria de Pere III el Cerimoniós, que va donar al seu fillastre una bona educació en gramàtica, retòrica i dialèctica i el va introduir a la Cancelleria Reial, on va arribar a ser protonotari de la reina Elionor de Castella, esposa de Pere III. Gran lector d’obres clàssiques i medievals, l’any 1375 passà al servei del rei Joan I el Caçador, també conegut com l’Amador de la Gentilesa (i també com ‘El Descurat’), i de la seva esposa la reina Violant de Bar, i es va convertir el l’home de confiança dels monarques.  El rei va prendre partit en el Cisma d’Occident, a favor del papa d’Avinyó Climent VII, trencant així la política de neutralitat del seu pare en el conflicte. L’any 1396, quatre anys després d’haver estat al castell de Balsareny, el rei va morir en un accident de cacera a Foixà.


Joan I el Caçador, l'Amador de la Gentilesa
A la mort del rei, Bernat Metge fou processat i empresonat juntament amb 37 altres funcionaris, acusat de corrupció i de mal ús dels diners públics, i fins i tot sota sospita d’haver participat en el suposat assassinat del rei. A més, la mort sobtada del sobirà, sense haver pogut rebre els sagraments de la confessió ni l’extremunció, feia pensar que el rei podia haver mort en pecat mortal i la seva ànima, per tant, no podria anar al cel, cosa que feia encara més greu el presumpte delicte. Metge, però, va ser absolt, i el rei Martí I l’Humà, germà i successor de Joan I, el va rehabilitar com a secretari reial.


Martí I l'Humà
Entre les seves obres destaquen: Llibre de Fortuna e Prudència (1381), un poema al·legòric en versos apariats de vuit sil·labes, que debat la qüestió de la Providència divina sota el pretext d’un viatge a l’Illa de la Fortuna; el Sermó, que ja coneixem; una traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d’Ovidi; i la Història de Valter e Griselda, traducció de l’última de les novelle del Decameró de Boccaccio, si bé Metge es va basar en la traducció llatina de Petrarca. La importància de la traducció de Metge es deu, a més de la seva elegant prosa, a la carta introductòria que acompanya el relat, ja que suposa la primera mostra d'admiració per Petrarca es coneix a la península ibèrica.

Però la seva obra mestra és Lo Somni (1399), escrit poc després de sortir de la presó, on se li apareix el rei Joan I, que afirma trobar-se al Purgatori, vingut expressament per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l’Humà, cosa que, juntament amb d'altres passatges elogiosos per al rei i per a la seva esposa maria de Luna, fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. En l’obra hi fa una descripció dels inferns que segueix la descripció que n'havia fet Dante; també la seva preocupació pel Cisma d’Occident, ja que afirma que cap dels reis de la cristiandat des de l'inici del cisma ha entrat al cel per la seva responsabilitat en la seva gènesi, cosa que afectaria Pere el Cerimoniós i Joan I, que restaran al purgatori fins que el cisma s'acabi; finalment, dedica un capítol a criticar les dones de l’antiguitat —crítica que posa en boca de l’endeví Tirèsias, qui cita textos de Boccaccio—, i un altre a lloar les dones en general, i molt especialment la Verge Maria i —oh, ves per on?— la reina Maria de Luna. Coses de la literatura!


                        * * *

Un web amb molta informació sobre Bernat Metge:

Edició íntegra de Lo somni, a cura de Lola Badia:

Text íntegre del Sermó:
http://www.rialc.unina.it/108.3.htm    edició de Martí de Riquer



Bernat Metge





6 comentaris:

  1. Hola muy buenas nuevamente , tengo pocas referencias de Bernat , corrígeme si me equivoco , tu sabrás más que yo en ese apartado , pero tengo entendido que hay obras de este hombre que le atribuyen a Ovidio y de diversos poemas escritos en prisión tanto humorísticos como satíricos . Que hay de cierto en ello ?
    Un saludo cordial desde Sevilla.

    ResponElimina
  2. Como explico en el post, Bernat Metge fue un gran prosista catalán del XIV. Protonotario real en tiempos del rey Joan I (hijo de Pere III el Cerimoniós, también llamado Pedro IV de Aragón, pues entre los reyes de Aragón previos a la unión con la casa de Barcelona ya había existido un rey llamado Pedro), Metge fue hombre muy erudito y amante de los clásicos latinos. Así, tradujo al catalán una obra de Ovidio, el poema ‘De Vetula’, pero no es que se le atribuyan obras del autor latino, sino que Metge las tradujo a su lengua. También tradujo una obra de Boccaccio, pero no directamente del toscano, sino a partir de la versión en latín que de ella había hecho Petrarca. Por ello, y por su prólogo laudatorio hacia Petrarca, se considera a Metge el introductor del petrarquismo en la península ibérica.

    Cuando en 1396 murió, en accidente de caza, el rey Joan I, Metge y otros 37 consejeros reales fueron encarcelados bajo la acusación de malversación de fondos públicos y bajo la sospecha de que podían incluso haber asesinado al rey. Como éste murió sin confesión, el delito era aún mayor si cabe que el del propio asesinato, pues Joan I podía haber muerto en pecado mortal y haberse condenado eternamente al infierno. Yo pienso —sin pruebas, claro— que la acusación de corrupción entre miembros del gobierno sería más que plausible, visto como van las cosas en todos los palacios de todos los tiempos y lugares, pero lo del magnicidio me parece improbable, dado que los malversadores vivían a sus anchas con ese rey tan poco dado a controlarlos.

    Fuera como fuese, Metge y sus colegas fueron absueltos de todos los cargos por el nuevo rey, Martí el Humano, hermano del difunto. Entonces Metge escribió ‘Lo somni’ (El sueño), una obra maestra en que, a través de un sueño, se le aparecen héroes de la antigüedad y comentan toda clase de asuntos filosóficos, culturales y políticos de la época. Un capítulo curioso es cuando se le aparece el espíritu del rey difunto para explicarle que no está en el infierno, sino en el purgatorio, de donde podrá acceder al paraíso en cuanto haya purgado sus pecados (entre los cuales, haber dado apoyo a la causa del papado de Aviñón en el Cisma de Occidente). Por otra parte, responde al profeta Tiresias, que profería invectivas (inspiradas en Boccaccio) contra las mujeres del pasado, y proclama las grandes virtudes de las mujeres en general, y muy especialmente las de la Virgen María y las de la reina actual, María de Luna, esposa del rey Martí, en una clara búsqueda del favor real. La cosa le salió bien, pues recuperó el cargo de protonotario.

    También, como bien dices, escribió obras satíricas, entre las que destaca el ‘Sermó’ que fragmentariamente he puesto aquí. En él parodia un sermón moralizante, pero lo que hace en realidad es aconsejar a los fieles que obren todo lo mal que puedan, con egoísmo y cinismo y sin moral alguna, pues es lo que hace todo el mundo, y “si no seguimos el ritmo de los tiempos seremos pobres y abandonados”. Naturalmente, es una crítica de la inmoralidad reinante en todos los ámbitos de la vida pública y privada, disfrazada irónicamente de un “manual de buena conducta” que en realidad aconseja comportamientos totalmente incívicos e inmorales.

    A destacar que en su tiempo, la poesía de prestigio, la que estaba de moda, era la de los trovadores provenzales; por ello la lengua de Metge cuando escribe poesía es (como hacían sus contemporáneos y siguieron haciendo sus sucesores hasta Ausiàs March), una mezcla de provenzal y catalán; bien al contrario de su prosa, que es un modelo excelente de una lengua catalana pura, culta y moderna para su tiempo.

    ¡Saludos, amigo! Me gusta responder a tu interés, aunque sea enrollándome demasiado y hablando a veces de temas que no domino demasiado, por lo que me disculpo de posibles errores o generalizaciones abusivas.

    ResponElimina
  3. Sentir 1907:

    Sin querer me he cargado tu respuesta, la publico de nuevo aquí:

    Nada no te preocupes no te enrollas al contrario , con este artículo tuyo me " entero " un poco más sobre este señor , la verdad que es un placer y todo un honor haber encontrado un blog como el tuyo . Un abrazo ¡

    ResponElimina
  4. Hoy viendo las noticias de nuestra emisora regional , canal sur , he visto ( porque en estos días es la feria del libro en Sevilla ) a un escritor catalán de ahora , que está en Sevilla para el tema de la feria y tal , un tal Jordi Serra , ¿ qué sabes de él ? cuentame un poco jeje.
    Saludos desde una ya calurosísima Sevilla .........hasta septiembre no nos queda nada.....

    ResponElimina
  5. ¿No querrás decir Jordi Sierra?

    Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) es un escritor muy prolífico, autor de más de 400 libros, conocido sobre todo por sus obras de literatura infantil y juvenil en catalán y castellano, traducidas algunas a 25 idiomas. También es un notable estudioso de la música rock, sobre la que ha publicado numerosos estudios y biografías; es fundador de varias revistas musicales y creador del juego Trivial Pursuit Rock. Ha ganado más de 30 premios literarios en catalán y en castellano y ha superado los 9 millones de libros vendidos en España.

    Cuenta que, de niño, era tartamudo y lo pasó bastante mal en la escuela, donde —aparte de las burlas de sus compañeros— sufrió la incomprensión de sus profesores, que lo suspendían en lengua y literatura. Aun así, a los 12 años ya escribió una novela de 500 páginas y decidió que lo suyo sería la literatura. Al principio no le fue nada fácil; por ello, cuando por fin empezó a publicar, decidió que él nunca le daría la espalda a nadie, y su casa siempre estuvo abierta a los jóvenes con ilusión por escribir, cuyos originales ha recibido, leído y comentado incansablemente, deseoso de ayudar.

    Con ese objetivo ha creado la Fundación Jordi Sierra, destinada a promover la creación literaria entre los jóvenes de lengua española. También ha creado la Fundación Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra para Latinoamérica, con sede en Medellín, Colombia, para fomentar la lectura y estimular la creación literaria entre niños y jóvenes con «vulnerabilidad cultural». También convoca el Premio Literario Jordi Sierra de novelas en castellano para menores de 18 años, cuya convocatoria para 2014 está abierta hasta el 10 de septiembre de 2013. De modo que si conoces a algún mozalbete o alguna gachí que tengan una novela escrita, puedes aconsejarle que lo pruebe.

    Para muchos más detalles, puedes consultar su interesante web oficial: http://www.sierraifabra.com/

    ¡Un abrazo!

    Por cierto, este domingo voy a ver al Betis en el Camp Nou, y (aunque los culés tenemos el culo un poco escocido desde el miércoles) espero que la cosa vaya bien. Recuerda que te conformabas con ganar los partidos de casa (aunque con el Dépor no funcionó). Más abrazos.

    ResponElimina
  6. Muchísimas gracias por documentarme más sobre este hombre , la verdad que yo de pequeño también tartamudeaba tio , me ha sorprendido lo del trivial , por todo lo que has contado es un escritor catalán bastante importante por el currículum que lleva atrás tio .
    Espero que te lleves una desilusión en el Camp Nou jejejej , tenéis más jornadas para ganar la liga hombre ......tened piedad de nosotros compañero jejeje , pero sí llevas razón en ganando los partidos de casa....
    Un saludo cordial desde Sevilla .

    P.D. Algún día te contaré una anécdota que le ocurrió en Barcelona a un amigo mío....... hombre un poco desagradable , pero como en todos sitios hay mal educados y gente sin escrúpulos en catalunya y en andalucía y en todos sitios jeje

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.